Xapurrejar el ‘chapurriàu’

M’ha arribat per un grup de WhatsApp una nadala animada dels Amics (sic!) del Chapurriàu (sic, sic!).  Un xiquet va dient un text sobre les coses que se solen dir en estes dates, en un català de la zona prou ben llegit. Això sí, la locució té un excés de castellanismes que converteixen l’idioma emprat en un xapurrejat del ‘chapurriàu’. A més, l’animació en forma de text que que il·lustra el vídeo, és íntegrament en castellà. Ni una sola paraula escrita en la llengua que diuen estimar. Ni una ni mitja! 

Res de nou, però és la constatació de la tàctica dels ‘xapurrejadors’: primer, anar omplint de castellanismes l’idioma heretat dels pares. Segon, allò que deia la pancarta que es va brandar al vergonyosos Fets de la Codonyera: “Chapurriau parlat NO escrit!”. No sé si encara queda algú de bona fe en aquest grup. Quan dic bona fe, em refereixo a que realment estiga per la labor de defensar la seua llengua, encara que l’anomeno ‘xaupurriàu’ perquè és així com ho ha sentit a casa. 

Hortènsia Boix. Saragossa

---

Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024