Xapurriau no, cuina sí!

He vist un programa de RTVE Las rutas de Ambrosio que anave al Matarranya, em feie goig però només començar ja se m’ha entravessat, imagino que els diners que li paguen ha de defensar el xapurriau* a tort i dret. Però quin mal de panxa i quina insistència, lo més greu que no deixen de fer referències

comparatives al català o al valència, però no, no li poden dir català. En acabat més mala pronunciació de les viles, impossible! Retortillons de panxa. Potser com a home m’ha guanyat per la panxa: la güenya i la hortereta de l’hort (que les desconeixia), lo fesol, lo magre i la trufa sense oblidar l’oli, lo pa, la cansalada, lo sofregit, etc. tot un espectacle de sabors on després ha salvat lo programa quan ho ha ben lligat en la barreja d’aliments propis d’una comarca que no xapurrieja.

*Xapurrejar ve de parlar malament, de manera incorrecta, balbotejar intermitentment per falta de domini en composar les frases. 

Cesc Gil. Pena-roja

---

Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024