L’humà, estrany per a l’ésser humà

// Marina d’Algars

Des del poble no se senten les bombes. Lluny d’aquí (o potser no tan lluny) les criatures juguen a saltar sobre les cendres de la seua infància cremada. Joves incrèduls busquen una carícia entre les ruïnes. L’escola és un record, la mare i el pare ombres enterrades. Isaac i Sara volen fugir de l’infern. Podem situar l’escena en qualsevol lloc on hi ha guerra com la russa-ucraïnesa,  els atacs d’Israel a Gaza, etc.

Isaac i Sara també viuen al meu poble, van vindre molt petits amb els seus pares en un cotxe estranger del segle passat fugint de la guerra. Aquí no cauen bombes, aquí les veem davant de la taula a l’hora de dinar com en una pel·lícula de Oliver Stone tot i que són reals i, a voltes, en directe. La guerra és una cosa quotidiana, ens hem acostumat a veure imatges terribles com si fos una sèrie d’un canal privat. Ja sé que parlo d’obvietats, que falten dades objectives sobre territoris ocupats, però els tenim a Internet. Reconec que la meua sensibilitat està molt tocada pels grans assumptes del món que em fan sentir impotent. Avui presento una pregunta que no hi trobo resposta: Hi ha hagut algun segle en la història de la humanitat sense guerres? Per què l’afany d’invasió? Quin sentit té allò que no té sentit? Sí, ja sabem que per damunt de la humanitat (l’ésser humà) està el poder econòmic, el poder en totes les seues manifestacions. Per associació en venen dos autors, un del segle XIX, Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof, escriptor, artista… qui va revolucionar la nostra l’adolescència amb idees com la seua teoria que Déu ha mort perquè que no hi ha sentit moral en l’home i la societat, i un altre autor, del segle XX, psiquiatra i terapeuta Viktor Frankl, L’home a la recerca de sentit, qui parla sobre com trobar sentit en situacions inhumanes a partir de les seues vivències en un camp d’extermini nazi. Resulta que l’humà és estrany per a l’ésser humà. Un altre dia parlaré d’aquesta idea, una altra preocupació d’una persona que marxarà del món sense comprendre’l.

---

Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024