Els col·laboradors del CELLIT Silvia Isábal i Victor Bayona han publicat recentment a la secció ‘Historias de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera una interessant informació sobre uns costums dels segles XVIII i XIX que, que tenen a veure amb els diferents tipus de mossos que hi havia a la comarca i les seues condicions de vida. Els autors han publicat dos articles consecutius, un sobre els mossos i l’altre sobre les mosses. Ací en volem fer un breu resum perquè és una història digna de recordar.
De mossos n’hi havia de totes edats i condicions. Per un costat, hi havia nens que no havien acabat l’escola, als que els seus pares posaven a servir per tenir una boca menys que alimentar a casa. Aquest tipus de mossos dormien a la pallera i s’ocupaven de donar menjar i beure als animals de treball i a fer encàrrecs per als amos, tot a canvi de ser mantinguts. A la Llitera Alta els deien “xulos”. Alguns feien de ajudants del pastor i se’ls deia “rabadans”.
El passat 25 de març, per celebrar el dia mundial de l’aigua, l’Associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça (AGEOMINLIR) va organitzar una jornada de divulgació de l’hidrogeologia i de la professió d’hidrogeòleg. L’objectiu de l’Hidrogeodia, promogut pel Grup Espanyol de l’Associació Internacional d’Hidrogeòlegs (AIH-GE), és donar a conèixer les aigües subterrànies i la seva importància per al bon funcionament dels ecosistemes, en una època caracteritzada per canvis des del punt de vista climàtic i socioeconòmic. L’Hidrogeodia 2023 de la província d’Osca es va fer a la Llitera Alta, curiosament la zona de secà de la comarca, i a la Baixa Ribagorça.
Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. Així desenvolupàvem la imaginació i la creativitat, encara que el joc fos, en part, representació de la realitat. L’adaptabilitat, la imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.
Rebuda la Revista la Rambla d’aquest estiu, es veu que és optimista i plena de contingut, amb molts temes interessants a comentar. Es posa atenció especial a l’article de l’apartat ‘Casa de la Vila’ titulat “El secador de jamones”, vist des de l’òptica dels responsables del poble i de la política d’Aragó.
Després d’algunes polèmiques que qüestionaven la ubicació en un espai històric, cosa de que en el moment de l’inici del projecte cap Grup ni Institució va dir res, de que recentment s’hagi recordat algun problema legal a altres països del titular de l’empresa Litera Meat, val a dir que per fer acusacions s’han de tenir proves dels fets i de la resolució, sobretot quan aquest responsable està actuant amb llibertat. Utilitzar aquestes polèmiques per acusar algun responsable del Govern d’Aragó de tractar amb gent poc legal és una postura que mostra poca serietat per part de qui ho fa, si a la comarca s’actua legalment.
Siscalls en català , sisallos en castellà, de la salsola vermiculata al poble en diuen sialls. Matoll molt abundant i al mateix temps, inadvertit. No són plantes de jardí, ni reconegudes com a flors silvestres. Tampoc són plantes aromàtiques com el timó o el romer, no fan olor, ni pudor com la botxa o la xolibarda, se’n parla menys que de les argelagues o de les soses, però allà es troben per tot arreu. A peu de muntanya, per les espones, als límits dels camps erms. Es pot dir que al lloc és el matoll més abundant, fins i tot hi ha una partida que porta el nom de Siallar. Hi han estat sempre, envoltant el poble i omplint el terme, tan discrets, tan inadvertits, que no son admirats ni perseguits.
La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.
La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.
Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.
El Centre d’Estudis Lliterans CELLIT ha presentat recentment una nova col·lecció d’estudis monogràfics sobre la comarca, que du per nom «Gypsa», dedicada a treballs d’investigació monogràfics que per la seva extensió no tenen cabuda a la revista periòdica Littera. Es preveu que s’hi tractaran temes relacionats amb les humanitats, la natura i el patrimoni en sentit ampli. ‘Gypsa’ es el plural de Gypsum en llatí, un nom que fa referència a la serra de les Gesses que travessa la comarca de la Llitera de costat a costat.
