La revista comarcal Somos Litera ha publicat recentment una interessant notícia en el seu apartat ‘Historias de nuestra historia’, en un article titulat «La Fiesta del Árbol de Esplús en 1915». S’hi explica en aquell article que el gener de 1915 es va declarar per Reial Decret l’obligatorietat de celebrar la Festa de l’Arbre a tots els municipis del país. No obstant això, cal dir que en molts llocs d’Espanya i de l’estranger ja es celebrava de manera habitual des de feia dècades. Amb aquesta celebració s’intentava que tant infants com adults valoressin la natura. Normalment hi participaven escolars i famílies, amb activitats de plantació d’arbres en terrenys apropiats.
La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.
Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.
El Centre d’Estudis Lliterans CELLIT ha presentat recentment una nova col·lecció d’estudis monogràfics sobre la comarca, que du per nom «Gypsa», dedicada a treballs d’investigació monogràfics que per la seva extensió no tenen cabuda a la revista periòdica Littera. Es preveu que s’hi tractaran temes relacionats amb les humanitats, la natura i el patrimoni en sentit ampli. ‘Gypsa’ es el plural de Gypsum en llatí, un nom que fa referència a la serra de les Gesses que travessa la comarca de la Llitera de costat a costat.
Des de fa un temps s’estan fent una sèrie de sortides, amb inscripció prèvia, a llocs atractius de la zona, organitzades pels Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça. Es diu que en la intersecció entre estes dos comarques s’hi troba un important patrimoni geològic i miner que pot ser aprofitat amb finalitats educatives, científiques i turístiques, i que podria suposar un ajut per frenar la despoblació actual d’aquella zona.
La revista La Rambla d’Albelda es publica cada any a l’agost i fa un bon repàs de les activitats que s’han dut a terme durant els últims mesos. El número d’enguany ha estat marcat per la inevitable pandèmia, amb les limitacions i precaucions que s’han hagut de prendre en totes les activitats que s’han fet a la població. La Penya Lo Magré, per exemple, va organitzar una exposició de fotos de la Festa del Tossino per a compensar el fet que no s’hagués pogut dur a terme esta festa tan estimada per la població.
A primers de maig es va anunciar la celebració del Geolodia 2021, la trobada anual dels amants de la geologia. Aquest any es va fer a Calassanç, la població més antiga de la Llitera, i va aplegar afeccionats i experts de tota la província d’Osca i més enllà, sota l’organització dels amics del futur Parc Geològic Miner de la Llitera i la Ribagorça. A diferència de l’any passat, que es va haver de fer un tastet virtual, aquest any s’ha pogut fer presencial.
La revista Somos Litera va publicar fa poc una interessant i desconeguda informació, en la seua secció “Historias de nuestra Historia”, titulada “Los segadores valencianos” i redactada per Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila. Els autors expliquen que a les raderes dècades del XIX i primeres del XX, acudien a la Llitera quadrilles de segadors procedents de l’àrea de València, Castelló i Múrcia. Eren temporers agrícoles que es desplaçaven per a guanyar uns diners amb la sega del cereal.
El passat juliol es van celebrar, amb molta animació, unes activitats per recordar i commemorar els 125 anys d’un míting dut a terme a Binèfar per a aconseguir la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya”. Es molt reconegut el paper de Joaquín Costa en l’impuls a la construcció del Canal, que va comportar un canvi total de la vida i economia de la zona. Però aquesta reivindicació local tan concreta era mes desconeguda, o només ho coneixien persones especialistes en la història de la comarca.
