La revista Somos Litera va publicar fa poc una interessant i desconeguda informació, en la seua secció “Historias de nuestra Historia”, titulada “Los segadores valencianos” i redactada per Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila. Els autors expliquen que a les raderes dècades del XIX i primeres del XX, acudien a la Llitera quadrilles de segadors procedents de l’àrea de València, Castelló i Múrcia. Eren temporers agrícoles que es desplaçaven per a guanyar uns diners amb la sega del cereal.
El passat juliol es van celebrar, amb molta animació, unes activitats per recordar i commemorar els 125 anys d’un míting dut a terme a Binèfar per a aconseguir la construcció del Canal d’Aragó i Catalunya”. Es molt reconegut el paper de Joaquín Costa en l’impuls a la construcció del Canal, que va comportar un canvi total de la vida i economia de la zona. Però aquesta reivindicació local tan concreta era mes desconeguda, o només ho coneixien persones especialistes en la història de la comarca.
Des de fa un temps, la Cadena SER organitza una sèrie de debats i cròniques sobre la despoblació. Les dades mostren que Espanya ha duplicat la seua població durant els raders noranta anys, un període de temps en el que la província d’Osca ha perdut quasi vint-i-cinc mil habitants, i en el que la població espanyola s’ha concentrat en només un 30% del territori, deixant amplies zones quasi despoblades.
El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) acaba de coeditar un llibre-disc titulat Música antigua tradicional en la comarca de la Litera, un volum coordinat per Arturo Palomares Puertas, important estudiós i intèrpret de la música local.
De l’època medieval i renaixentista, les músiques i cançons recuperades estan relacionades amb temes religiosos. Els testimonis musicals que han arribat fins a nosaltres de l’àmbit litúrgic són principalment misses cantades, mentre que les de l’àmbit paralitúrgic es tracta de cançons devotes que es cantaven fora de la cerimònia de la missa.
Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.
Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.
El «Geolodia» és un dia anual dedicat a celebrar excussions informatives i didàctiques gratuïtes, en coordinació amb la Sociedad Geológica de España (SGE), guiades per especialistes en geologia i obertes a tot el públic. Es van començar a fer l’any 2005 a la província de Terol, tot continuant per altres províncies fins avui en dia. Des del 2011 es celebra un geologia per província, i enguany se n’han organitzat cinquanta-set a tot l’Estat espanyol, entre elles un a Calassanç (Llitera alta), el dia 20 de maig.
En un recent article d’actualitat, el Diario del Alto Aragón ha posat de relleu la vida del poble d’Albelda en una conversa amb la alcaldessa Mª Ángeles Roca. En l’article es dona especial importància a la convivència i al manteniment i record d’antics costums i tradicions a través de l’associacionisme que ha caracteritzat sempre aquest poble.
