L’associació AGEOMINLIR (Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça) ha programat unes interessants jornades durant els caps de setmana del 7-8 i 14-15 d’octubre de 2023. Aquesta associació està duent a terme una animació local amb activitats i actuacions de luxe, que donen qualitat i progrés a la societat rural de la zona.
Les jornades es titulen “Primeres Jornades del Futur Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça” i tindran lloc a Alcampell els dies 8 i 9 d’octubre, i a Benavarri els dies 14 i 15 del mateix mes. Els organitzadors diuen que han escollit aquestes dades perquè el dia 6 d’octubre és el Dia Internacional de la Geodiversitat, mentre que el dia 13 és el Dia Internacional dels Riscos Naturals i Riscos Geològics i el 16 d’octubre és el Dia Internacional dels Fòssils. Són bones excuses per a reflexionar sobre aquestes celebracions internacionals i aterrar-les al nostre territori.
Durant els raders mesos l’associació ‘La Cabanyera’ ha presentat el seu primer projecte cultural vinculat al poble de Castellonroi. Es tracta de “La memòria del cànem”, una exposició sobre el cànem i la seva utilització en el passat a la comarca, feta amb la participació d’especialistes en el tema i la col·laboració de la gent del poble, que ha ofert peces tèxtils antigues elaborades amb aquest material i també s’han fet treballs artístics.
El passat 4 de juny 2023 es va organitzar una sortida a la serra de les Gesses per estudiar la geologia i la biodiversitat que hi ha en aquest terreny de guixos. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça van dur a terme esta sortida, amb la intenció de mostrar els raders descobriments sobre el tipus de plantes que creixen en els terrenys àrids com el de les Gesses, una formació geològica que forma part de l’anticlinal de Barbastre i que travessa la Llitera d’oest a est, amb una amplia extensió entre els termes de Tamarit, Alcampell i Albelda.
En aquesta ocasió, el geòleg Jorge Franco va explicar les característiques del sistema kàrstic de guixos i las particularitats del terreny de les Gesses. Després, el veterinari Raúl Malo va explicar la diversitat de fauna existent en aquest territori, tot posant l’atenció en la fauna endèmica i en perill d’extinció que es troba en un brollador de la partida de les Comes. Cal dir que la serra de les Gesses entra dins de la protecció de la Xarxa europea Natura 2000, que pretén conservar la biodiversitat del territori.
La ruta guiada va seguir pujant per un camí de terra fins la partida del Plla. Ací, l’enginyer de camins Marcos Manceñido va explicar els diferents tipus de plantes i arbres d’aquella zona, així com les peculiaritats que els permet sobreviure en aquell difícil lloc. A dalt al Plla, la doctora en Biologia i científica titular de l’Instituto Pirenaico de Ecologia (CSIC), Sara Palacio, va impartir una classe magistral a l’ombra d’una alzina sobre la flora de les zones de guix, amb espècies endèmiques que han estat poc estudiades, amb plantes gipsòfiles amb una amplia varietat de noms desconeguts i amb plantes gipsóvagues com el timó i el romer, entre altres, que poden créixer en aquests terrenys àrids.
En aquests terrenys els nutrients i l’aigua son escassos i el terreny acumula substàncies tòxiques per la vida vegetal, com calci i sulfats. Aquesta excursió va ajudar a comprendre alguns dels mecanismes que tenen les plantes per créixer en aquests ambients tan limitats i com s’ha consolidat la seua evolució. A més han d’afrontar la falta d’aigua a l’estiu, motiu pel qual presenten diverses adaptacions per evitar la pèrdua d’humitat Unes tenen una espècie d’escames que recobreixen les fulles i en limiten la evaporació, mentre que altres procuren la màxima absorció del terreny amb arrels a molts metres de profunditat (fins a 40).
Amb la excursió i les lliçons rebudes es va poder comprovar que les plantes de les Gesses son organismes singulars que viuen en ambients extrems, cosa que també passa en altres zones del planeta. Es tracta d’ambients singulars que mereixen ser coneguts, admirats i conservats com a valor patrimonial.
Lledoner de la Penella (Albelda). / J. Espluga
El recorregut va acabar amb la visita a l’espectacular Lledoner de la Penella, un arbre monumental de 187 cm de diàmetre i 19 m d’alçada que possiblement tingui mes de 250 anys d’antiguitat. Va ser un dia molt intens i didàctic per als participants, veïns de les poblacions del voltant, que van quedar molt sorpresos per tota aquesta biodiversitat.
Com a records personals, m’agradaria dir que les Gesses al terme d’Albelda són terrenys de pas cap zones de cultius de secà. Sempre havien sigut una mena de recorreguts màgics, que mos despertaven emocions quan érem xicarrones i anàvem a ajudar el pare a fer les gavelles i el dinar amb dos pedres i una olla per coure l’arròs amb trumfa i els ous durs, amb els que després fèiem la amanida amb tomàquet en forma de flors. Quan me’n vaig anar a viure lluny, sempre que podia visitar el poble no podia faltar la passejada per un camí especial pel qual “quedaban quietas las nubes y los vientos al pasar las almas por el camino del silencio”. En una d’estes visites hi havia un familiar molt malalt que anava per aquell camí del silenci, i pensava que si la natura podia ser font de vida en terrenys difícils, també podia fer que aquella persona es recuperés. En aixecar la vista, hi havia un arbre sec al davant que no havia vist abans. Va ser l’arbre de difunts. Després, sempre que en tenia ocasió, li portava flors.
Escrit per Francisco Gilabert i d’Alentorn el 1621 i trobat, analitzat i reeditat per Enrique Corbera Abillá aquest any 2023. El llibre ‘Agricultura pràctica’, també conegut com ‘La Cartilla de la Litera’, editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va ser presentat primer a la fira del llibre de Huesca i durant l’estiu s’ha presentat en diversos pobles de la Llitera, com ara a Baells, Alcampell o Albelda, el poble natal d’Enrique Corbera.
El llibre ha comptat, a més de l’edició per part de l’IEA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Albelda i del Centre d’Estudis Lliterans. L’original estava escrit en un castellà antic i ple de llatinismes, mentre que la versió publicada ara és una traducció feta per Enrique Corbera per tal de fer-lo més intel·ligible als lectors contemporanis.
Els col·laboradors del CELLIT Silvia Isábal i Victor Bayona han publicat recentment a la secció ‘Historias de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera una interessant informació sobre uns costums dels segles XVIII i XIX que, que tenen a veure amb els diferents tipus de mossos que hi havia a la comarca i les seues condicions de vida. Els autors han publicat dos articles consecutius, un sobre els mossos i l’altre sobre les mosses. Ací en volem fer un breu resum perquè és una història digna de recordar.
De mossos n’hi havia de totes edats i condicions. Per un costat, hi havia nens que no havien acabat l’escola, als que els seus pares posaven a servir per tenir una boca menys que alimentar a casa. Aquest tipus de mossos dormien a la pallera i s’ocupaven de donar menjar i beure als animals de treball i a fer encàrrecs per als amos, tot a canvi de ser mantinguts. A la Llitera Alta els deien “xulos”. Alguns feien de ajudants del pastor i se’ls deia “rabadans”.
El passat 25 de març, per celebrar el dia mundial de l’aigua, l’Associació d’Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça (AGEOMINLIR) va organitzar una jornada de divulgació de l’hidrogeologia i de la professió d’hidrogeòleg. L’objectiu de l’Hidrogeodia, promogut pel Grup Espanyol de l’Associació Internacional d’Hidrogeòlegs (AIH-GE), és donar a conèixer les aigües subterrànies i la seva importància per al bon funcionament dels ecosistemes, en una època caracteritzada per canvis des del punt de vista climàtic i socioeconòmic. L’Hidrogeodia 2023 de la província d’Osca es va fer a la Llitera Alta, curiosament la zona de secà de la comarca, i a la Baixa Ribagorça.
Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. Així desenvolupàvem la imaginació i la creativitat, encara que el joc fos, en part, representació de la realitat. L’adaptabilitat, la imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.
Rebuda la Revista la Rambla d’aquest estiu, es veu que és optimista i plena de contingut, amb molts temes interessants a comentar. Es posa atenció especial a l’article de l’apartat ‘Casa de la Vila’ titulat “El secador de jamones”, vist des de l’òptica dels responsables del poble i de la política d’Aragó.
Després d’algunes polèmiques que qüestionaven la ubicació en un espai històric, cosa de que en el moment de l’inici del projecte cap Grup ni Institució va dir res, de que recentment s’hagi recordat algun problema legal a altres països del titular de l’empresa Litera Meat, val a dir que per fer acusacions s’han de tenir proves dels fets i de la resolució, sobretot quan aquest responsable està actuant amb llibertat. Utilitzar aquestes polèmiques per acusar algun responsable del Govern d’Aragó de tractar amb gent poc legal és una postura que mostra poca serietat per part de qui ho fa, si a la comarca s’actua legalment.
