El 25 de juliol passat es va presentar un llibre titulat ‘La Estación de Riegos de Binéfar’, que fa un repàs històric a un edifici singular emplaçat en aquesta localitat, situat a la carretera que ix cap a Sant Esteve de Llitera. L’autora és l’escriptora Silvia Isábal Mallén, que així suma una altra peça a la seua important contribució a la història local de la comarca. La presentació es va fer al saló d’actes de l’Ajuntament de Binèfar, i va comptar també amb la participació d’Enrique Playán Jubillar, especialista en regs i investigador emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques, que va fer una conferència sobre el tema.
El llibre analitza la trajectòria de l’edifici des de 1910 fins a l’actualitat, un llarg període de més d’un segle durant el que ha allotjat diverses entitats científiques de diferents institucions i amb nombrosos canvis de noms. El centre s’ha conegut com “Estación de Estudios de Aplicación de Riegos”, “Estación de Ensayos de Riegos”, “Granja Agrícola de Binéfar” o “Granja de la Confederación Hidrográfica del Ebro”. Des dels anys 90 l’edifici acollia la seu administrativa de la Comarca de la Llitera, fins que fou desallotjada ara fa pocs anys a causa de dèficits estructurals. Ara mateix l’edifici està abandonat.
El llibre narra la llarga historia d’utilitat pública d’un lloc emblemàtic de recerca científica sobre regadius. Amb la posada en marxa dels regs del Canal d’Aragó i Catalunya, des d’allà es va ensenyar a regar, tot donant consells sobre com anivellar la terra, com construir desaigües i sèquies, com aplicar adobs, com alternar cultius, com calcular quanta aigua s’havia d’aplicar en cada conreu, es van fer proves amb noves pràctiques agrícoles i noves varietats biològiques, i es van introduir mètodes de combat de les plagues. A més l’Estació de regs va animar els pagesos a associar-se i a introduir la ramaderia en les seues explotacions.
El centre va tenir un paper de primer ordre amb el desenvolupament de tècniques eficients de reg per millorar la productivitat agrícola i la sostenibilitat del us del aigua, plantejant per primera vegada a Espanya la quantitat exacta que necessita cada tipus de cultiu per a poder estendre el regadiu de la manera més eficient.
Per a poder fer tot això, l’Estació de Regs comptava amb un complet laboratori punter per al seu temps, a través del qual es va analitzar el clima i les terres, i es van escriure publicacions mol útils per als agricultors de l’època. Els registres existents permeten entendre avui en dia com va ser la transformació al regadiu de la baixa Llitera. A més, Silvia Isábal explica que s’hi van fer experiments que van ser útils mes enllà de les fronteres, amb resultats inèdits que es van publicar en revistes científiques i en congressos internacionals. També es van publicar butlletins informatius adreçats als pagesos locals i es va rebre la visita de ministres, agricultors, estudiants i escolars.
Tant el centre com l’edifici que el contenia van patir moltes vicissituds al llarg del temps, de tal manera que durant la Guerra Civil es va convertir en un hospital públic gestionat per les col·lectivitats anarquistes de la zona. En temps més recents, des dels anys noranta, ha fet la funció de seu administrativa de la Comarca de la Llitera.
El llibre inclou una interessant sèrie de fotografies inèdites procedents de l’arxiu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en les que es pot veure com van evolucionar les instal·lacions des de 1910, quan va començar la activitat, fins el 1933. També es veu el seu aspecte exterior durant el període que va ser hospital, entre els anys 1936-1938.
L’obra de Silvia Isábal permet reflexionar sobre com han evolucionat els cultius i les pràctiques d’ús de l’aigua, així com la societat lliterana en el seu conjunt.
La presentació que es va fer al saló d’actes de l’Ajuntament de Binèfar va ser un èxit rotund de públic. A més del professor del CSIC Enrique Playán, va comptar també amb les intervencions de l’alcaldessa, Patricia Ribera, i del president del Centre d’Estudis Lliterans, Víctor Bayona. Les persones sòcies del CELLIT ja han rebut puntualment el citat llibre, que ja s’ha convertit en un document indispensable per al coneixement de la història local.