Els oficis relacionats amb l’agricultura i la ramaderia tenen un gran valor, necessiten de molts coneixements sobre els éssers vius, la natura i les seues interrelacions. Algunes persones han sabut portar els dos negocis junts, com és el cas de les que van crear l’empresa Carn-Nature a Albelda, a la Llitera.
L’ofici de pastor és ancestral i, en molts llocs, ha mantingut la tradició de la transhumància, que suposa el desplaçament de grans ramats a grans distancies buscant el pasturatge adequat a les estacions de l’any. La ramaderia implica tota la família, i sovent diferents generacions de pares, mares, fills i filles col·laboren en esta tasca.
De l’ofici de pastor no se’n parla gaire, però vet ací que a raders de maig la web de notícies comarcal La Litera Información publicava la noticia que “La trashumancia atraviesa Tamarite de Litera“, tot donant informació de primera mà dels propis pastors que acompanyaven els ramats.
Per aquelles dates, uns quants ramats d’ovelles passaven pels carrers de Tamarit camí de les pastures de la muntanya, amb uns pastors que seguien fent la transhumància a peu, i que van poder explicar el seu ofici i experiència. El motiu que passin per aquest poble es que van buscant la “cabanera”, que és el camí per on passaven les persones i els animals quan no hi havia carretera. L’existència d’estos passos i el fet que els pastors facin nit a Tamarit sol ser molt ben acollit per la població, ja que desperta gran curiositat de tothom, grans i infants. Un dels aspectes positius molt ben valorat és que les ovelles netegen els trajecte i contribueixen a disminuir el risc d’incendis a l’estiu. El regidor José Ramón Mazarico manifestava que per estos motius a Tamarit tenen molta sort que el pas de la cabanera passi per allà.
Per aquelles dates de principi d’estiu, el pas dels animals es va poder veure també, a més de per Tamarit, per Castellonroi i per Benavarri. És una tradició ancestral, però que ja es comença a percebre amb un cert pessimisme, com si fos tradició en vies d’extinció. No obstant això, algunes famílies segueixen apostant per continuar fent-la.
Es diu, per exemple, que el ramat de Diego Mora, amb unes 1500 ovelles i cabres, havia començat el Viatge des d’Algaió, on passen l’hivern, per anar a les pastures de la muntanya en un llarg recorregut que dura sis etapes. La primera és la que va fins a Tamarit, i té només 12 quilòmetres per a que les ovelles s’hi vagin acostumant. Durant tot el trajecte el pastor va acompanyat de son pare i d’un jornaler, i es queden a dormir allà on acaba cada jornada, tot i que, a diferència del passat, avui dia porten un vehicle amb tot el que necessiten.
El pastor Mora reivindicava la importància i el sacrifici que suposa el seu treball, que requereix estar en actiu tot l’any sense límits d’horaris. Per això, les persones que s’hi dediquen ho han hagut de viure des de petites, com ell mateix i el seu germà, que ja havien treballat amb el seu pare. Ara ell fa el mateix amb la seua parella, que també es ramadera, i amb la seua filla.
La transhumància es pot definir com una activitat ramadera basada en el desplaçament estacional dels ramats per l’aprofitament de la diversitat de les pastures en el moment òptim de la seua producció, un moment que és determinat per les característiques físiques i climàtiques del territori. És una activitat que es practica principalment amb ramats de remugants adaptats als territoris, i que es practica, amb major o menor mesura, a tots cinc continents. Es considera que comporta uns beneficis importants perquè les zones per on es transita ajuden a preservar la biodiversitat. S’estima que cada ovella transporta gran quantitat de llavors i abona el terreny amb mes de tres quilos de fem, que es una activat que ajuda a la prevenció d’incendis i que fixa carboni al sòl mitigant el canvi climàtic. A més, contribueix a la producció d’aliments locals i al manteniment d’una cultura tradicional i d’un coneixement ancestral. Per descomptat, la transhumància implica un moviment d’animals que es fa amb tota mena de controls i garanties sanitàries. Com a societat no mos podem permetre el luxe de deixar perdre una activitat tan important. Hauríem de saber valorar més tots els beneficis que aporta tant a les persones, en termes de salut, nutrició, d’alimentació de qualitat, de coneixements, etc., com al territori, en termes de biodiversitat, sobirania alimentària, adaptació al canvi climàtic i altres. Des d’ací no volem deixar de reivindicar-ho.