// Lluís Rajadell

Les vores del riu Matarranya i del seu afluent el Pena estan esquitxades a Vall-de-roures d’una sèrie de grans casalicis assolats coneguts com la Fàbrica, la Fabriqueta, la Fàbrica de Fort i la Fàbrica Bonica. Els noms conserven la memòria d’un passat industrial paperer molt llunyà en un poble d’economia bàsicament agrícola i ramadera. Son edificis heretats de la florada industrial que es va estendre per Vall-de-roures i, sobre tot, Beseit el segle XVIII i que, aquí caigo aquí m’aixeco, va arribar viva fins a la segona meitat del segle XX. Pel camí va haver de renunciar a la producció paperera per adaptar-se a altres activitats més rendibles, com la fabricació de faixes, de cuir artificial o a la cria de pollastres.

// Lluís Rajadell

José Ignacio Monreal Bueno publicave fa pocs dies en una carta al director a l’Heraldo de Aragón que “personas muy mayores” del Matarranya li deien “henchidas de orgullo” que parlen “chapurriau”. Monreal Bueno es llance a fer de filòleg i defineix el “chapurriau” com una llengua “propia” d’Aragó i de “fusión”. Si es “propia” d’Aragó, és distinta de la que parlen a Herbers (País Valencià) o a Horta de San Joan (Catalunya), encara que s’assemellen com tres gotes d’aigua. Misteris. El terme “fusión” podría substituir-se per “en proceso de sustitución por el castellano”. Més realiste.

// Lluís Rajadell

Ramón Segura, el president de la Diputació Provincial de Terol (DPT) nascut a Vall-de-roures l’any 1891 i mort l’estiu de 1936 a Terol, ja no és un fantasma del passat. Aquell oblidat polític republicà que va desaparèixer sense deixar rastre després de ser detingut pels insurrectes contra el Govern legítim figura des del passat 30 de juny en una placa col·locada en una discreta sala de reunions de la DPT. El text gravat recorda la seua figura i també la seua mort sense justificació pel simple fet de ser un polític republicà d’esquerres.

// Lluís Rajadell

Tres esportistes recorren a peu els 210 kilòmetres que separen Beseit de Terol per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles.

“Sou tres guerrers que heu protagonitzat una heroïcitat”. Així va definir el president de Terol Empresaris Turístics, Roche Murciano, als tres esportistes del Matarranya que van recórrer a peu 240 kilòmetres, des de Beseit a la capital provincial —els darrers 30, els van fer en bicicleta—, entre el 8 i l’11 de febrer per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles i els seus habitants.

// Lluís Rajadell

El premiat llibreter Octavio Serret està de tornada. Després de tancar la seua llibreria de Vall-de-roures el passat 1 de gener interrompent una impecable trajectòria de quasi quaranta anys dedicada als llibres i, molt particularment, als llibres inspirats en el Matarranya i als escrits en català, Serret feia una parada per a prendre aire i retornar amb noves idees i un nou concepte comercial.

El protagonisme de la seua oferta correspon ara als productes alimentaris de singular qualitat de la comarca del Matarranya i de les properes Terra Alta, Ports de Morella i Baix Aragó. Però sense deixar de banda els llibres.

Dins el nou establiment, que ha batejat com a Camins Serret, dedica un apartat a les publicacions de guies, cartografia, assaig i literatura ambientada o vinculada a la confluència d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. Queden fora els ‘best seller’, el llibre de borxaca, els llibres de text, la premsa i la papereria. Però conserva el que «és fonamental» per a ell —i són les seues paraules—, els llibres relacionats amb el territori.

El projecte Camins Serret s’enquadra en l’activitat de l’associació Ilercavònia, dedicada a la promoció i divulgació de la història i que abarca l’antic territori ibèric dels ilercavons, que s’estenia per les províncies de Tarragona, Terol i Castelló. Serret comenta que torna a la palestra amb voluntat de continuar amb la seua activitat d’activista cultural i ja ha començat a organitzar conferències, presentacions de llibres i el festival de novel·la policíaca Aragón Negro.

Octavio Serret obri Camins Serret al mateix local que tenia la llibreria amb la voluntat de ser un aparador de l’oferta de productes d’especial qualitat del Matarranya i els seus voltants, amb una atenció especial per als vins. Considera que a la comarca n’hi ha petites bodegues que «treballen bé el vi» i que es mereixen més projecció de la que tenen. També s’hi pot trobar oli, olives i altres aliments de «kilòmetre zero» i ecològics.

Va triar el passat 5 de desembre per a aixecar una altra vegada la persiana, un dia marcat per la pandèmia de la COVID-19 i pel confinament perimetral de la província, que va reduir a zero la demanda turística. Tot i això celebra l’acollida que va tindre entre el públic comarcal, encara mogut, probablement, pel seu ben guanyat prestigi com a llibreter. Però ara comença una nova etapa.

 

---

*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021

 

// Lluís Rajadell

L’alcalde de la Torre del Comte i periodista Alberto Díaz, ha tingut la bona idea de gravar una sèrie d’entrevistes amb la gent més vella del poble per guardar la memòria d’una generació que desapareix i que ha viscut una època molt dura de guerra, postguerra i dictadura i també una seguida d’anys de progrés i pau. Però totes les entrevistes s’han fet en castellà. Es conservaran els records, però no la forma de parlar, que no és una part menuda del bagatge cultural dels entrevistats i de tot el poble. En tot cas, una galtada a la llengua.

Este focus industrial va aglutinar fa dos segles 13 indústries entre Beseit i Vall-de-roures, però la majoria dels edificis estan en ruïnes.

// Lluís Rajadell

Matarranya i Pena, entre Beseit i Vall-de-roures, poden ser molt més que un destacat element paisatgístic que recorda la història recent de la comarca per convertir-se en un motor turístic i cultural. A les quatre fàbriques de Beseit reconvertides per a l’activitat turística i residencial s’afegirà ben prompte l’antiga fàbrica Gaudó de Vall-de-roures, que serà rehabilitada com a hotel de quatre estrels.