Dones que no reculen
// Lluís Rajadell
L’escriptora i directora teatral Marta Momblant guanya el premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó de 2022 amb Dona, lletra, aigua, un llibre de relats ambientat a Beseit.
El darrer premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó per a una obra escrita en català torna a quedar-se a la comarca del Matarranya —ho fa des de 2018—, que és, a més, el paisatge protagonista de la novel·la guanyadora, ‘Dona, lletra, aigua’, de Marta Momblant. És la tercera vegada que Momblant s’emporta el premi —ja ho va fer els anys 2009 i 2018— amb una narració, en aquest cas ho fa amb un recull de contes que aporten una perspectiva femenina i feminista del Matarranya, un territori que ix retratat des de distints punts de vista: geogràfic, humà, econòmic, social i cultural. Les protagonistes de les narracions són dones valentes que s’enfronten a les convencions socials, a les opinions majoritàries o als maltractes de les seues parelles. I n’ixen guanyadores.
Encara que, si filem una mica més prim, cal dir que l’escenari dels contes és Beseit, el lloc on l’autora va viure des de 2006 a 2014 i al que està vinculada per lligams familiars i d’amistat. Llegint el llibre, el lector se’n farà una idea de les formes de vida i de la manera de pensar de la gent que viu a aquest poble del cor dels Ports. També apreciarà el paisatge que l’envolta, amb l’aigua —ja ho diu el títol— com a ingredient principal. Aprendrà com es conrea un hort, com es porta una granja de gorrinos o com el poble es relaciona amb el cap comarcal, Vall-de-roures.
Un dels relats més rodons, ‘Dins la soll’, parla de la vida del granger, un ofici cada vegada més freqüent a les terres del Matarranya, que tenen en la ramaderia del porc i la transformació càrnica el pilar fonamental de l’economia. Però parla també de relacions tòxiques de parella, del maltractament masclista, del renàixer i de les segones oportunitats quan passa la tronada.
Un altre dels contes, ‘Toll de lletres’, gira al voltant d’una altra constant comarcal: la lluita d’una part de la societat matarranyenca —la més conscient de la precarietat de la llengua materna— per la dignificació i revitalització del català. La protagonista, la Petita Salvatgina, s’ha de trobar amb les carades de la “veïna maleïda” a l’hora de defensar allò tan just i evident com “l’Aragó trilingüe”.
La narració conta, passa a passa, com la protagonista participa en una mobilització a favor de la llengua materna en els temps de la ‘lapao’ i també com ha d’enfrontar-se amb la incomprensió de part del veïnat. Però tira per avant, amb la satisfacció del deure acomplert.
I és que les dones de la Marta Momblant no reculen més que per a prendre impuls.
Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023
Tags: Cultura
