Sense carnisseries*

// Lluís Rajadell

Vall-de-roures ha passat de tindre quatre carnisseries obertes al mateix temps a no tindre’n cap, un canvi operat entre els primers anys vuitanta del segle XX i l’actualitat, al mateix temps que la seua població passava de 1.900 habitants a 2.500. Mentre la demanda de carn i dels seus derivats creixia per damunt del 25%, d’acord amb l’augment de la població, l’oferta tradicional d’estos productes ha caigut un 100%. A començaments dels anys vuitanta, els supermercats no existien o existien en una versió embrionària, mentre que ara son la principal forma d’omplir la cistella del consumidor.

Tradicionalment, l’explotació d’una carnisseria s’associava amb la tinència d’una rabera de bestiar o una granja de gorrinos, a més d’una petita fàbrica d’embotits. Paral·lelament a la caiguda i extinció del negoci de vendre carn i embotits, el nombre de raberes de bestiar —ovelles i cabres— ha passat al mateix municipi de més d’una dotzena a poder-se contar amb els dits d’una mà. Al mateix temps, el nombre de granges intensives de porcí s’ha disparat.

L’ofici de pastor no troba relleu mentre les granges de gorrinos s’han convertir en el principal suport de l’economia comarcal. La ramaderia extensiva decau i la intensiva prospera. Les carnisseries de tota la vida —que oferien al client la carn dels animals que els propis carnissers criaven i sacrificaven— desapareixen i els supermercats acaparen l’oferta càrnica. Un món mor i un altre de nou naix i creix per a substituir-lo. La globalització avança.  

---

*Publicat a La Comarca, 12 de juliol de 2024