Masquefa: 85 anys de la colònia dels xiquets del Matarranya
L’Ajuntament va organitzar una jornada de recreació històrica sobre el tema
// Lluís Rajadell
«Aquí els xiquets estaven molt bé». Una noia vestida d’època explica als presents els darrers moments d’existència de l’Hogar del Niño Aragonés, una colònia infantil de La Beguda Baixa (Barcelona) que, durant bona part de l’any 1938 i començaments de 1939, va ser un refugi de pau i educació per a prop de dos-cents xiquets i xiquetes que havien fugit del Matarranya amb sos pares la primavera de 1938 amb l’arribada de les tropes franquistes.
L’acabament de la colònia es va escenificar el passat 27 de febrer dins de la primera edició de la recreació Masquefa ocupada, organitzada per l’Ajuntament i la Diputació Provincial de Barcelona amb grups de recreadors de la Guerra Civil, amb motiu del 85è aniversari de l’ocupació del poble barceloní pels feixistes.
Entre els personatges representats a l’escena de la colònia, va figurar Batiste Albesa, el líder anarquista nascut a Vall-de-roures que va organitzar i protegir l’Hogar del Niño Aragonés, una empresa humanitària de la que estaria orgullós tota la vida. El recreador encarregat de donar vida a Batiste va ser Dani Vives, originari de Fondespatla. Estudiós de la Guerra Civil i divulgador de la memòria històrica de l’època.
L’escenificació de la destrucció de la colònia infantil va comptar amb la participació d’11 recreadors i recreadores, entre els quals hi havia quatre xiquets, els autèntics protagonistes de l’experiència educativa de l’Hogar del Niño Aragonés. L’historiador local Xavier Pérez Fornés van explicar el públic en què havia consistit aquella iniciativa d’acollida de refugiats de la guerra i com va acabar desmantellada per l’arribada de les forces revoltades.
Batiste —interpretat per Dani Vives— va lamentar que darrera de la colònia arribava Líster, que l’any 1938 va ocupar l’edifici ja evacuat com a centre d’operacions per a intentar frenar l’empenta feixista. El comandant comunista era, a més, un vell enèmic del líder anarquista matarranyenc dintre de les permanents tensions entre llibertaris i comunistes, que en alguns moments arribaren a l’enfrontament armat.
L’escena va durar uns 10 minuts i va mostrar als presents un capítol desconegut de la història local. Vives explica que, quan va explicar l’episodi de la colònia als organitzadors de la jornada divulgativa, es va topetar amb la sorpresa que no coneixien l’existència de l’Hogar del Niño Aragonés, ubicat en una antiga mansió i bodega coneguda com Masia Bach o Can Bach, un lloc que pertany al terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, però molt vinculat amb la veïna Masquefa.
Una vegada decidida la recreació dins de Masquefa ocupada, es va donar al diorama a l’escena de l’evacuació de la residència infantil una orientació «didàctica», explica Dani Vives, que va procurar que els participants en l’escena parlaren «el català del Matarranya» per a donar-li més realisme.
El recreador considera que bona part del desconeixement d’este capítol de la Guerra Civil respon al paper secundari que l’anarquisme ha tingut en la recuperació de la memòria històrica enfront d’altres ideologies del bàndol perdedor, com socialistes o comunistes.
Unes tres-centes persones van presenciar els actes de la recreació de la caiguda de Masquefa en mans feixistes que es van celebrar pels carrers del poble. Els 125 recreacionistes participants pertanyen a 19 grups de Catalunya, però també d’altres comunitats, com Astúries, Madrid o el País Basc.
La biografia de Batiste Albesa, l’organitzador de l’efímera colònia de Can Bach, està marcada també pel seu protagonisme en la repressió de la rereguarda republicana, per l’activitat guerrillera durant la Guerra Civil i pel seu paper durant l’ocupació alemanya de França. Acabada la II Guerra Mundial, va ser jutjat amb diversos col·laboradors i condemnant per col·laboracionisme amb un coronel de les temudes SS nazis. L’experiència del refugi infantil de La Beguda va quedar-li com el millor record de la seua convulsa vida.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Catalanofonia
