Viles i gents
Jóvens i autoritarisme (Extremadreta XI)*
Escrit per Natxo Sorolla a 30 d'agost de 2026
Tradicionalment s’ha pensat que els jóvens són poc creguts i maleducats. Tant, que segons li atribueixen a Sòcrates, ja es queixave a la Grècia clàssica que “ara els nostres adolescents van darrere del luxe, tenen molt males maneres i no respecten l’autoritat”. Però Kase.O, lo referent del hip-hop de Saragossa, s’exclame per l’onada reaccionària dels
Publicat a Viles i gents
La musiqueta de la llengua*
Escrit per Tomàs Bosque a 23 d'agost de 2026
Una de les coses que també se n’emporte per davant lo procés accelerat de substitució d’una llengua, per la imposició radical i política d’un altra —que és lo que està passant a la Franja d’Aragó, ara ja de manera descarada—, és eixo que la gent identifica com la «musiqueta de la llengua».
Publicat a Viles i gents
Cendra de paraules*
Escrit per Carles Terès a 12 d'agost de 2026
S’ha fet de nit i el silenci s’apodera de la muntanya. A pocs quilòmetres crema l’enèsim incendi d’aquest estiu —que ja és una onada contínua de calor. Els pins esperen, els animals també. Potser aquest foc d’avui no girarà cap aquí, però qui sap si el proper, o el següent.
Publicat a Viles i gents
Va de balls*
Escrit per Estela Rius a 9 d'agost de 2026
Fa temps, estava veent un programa a la televisió sobre el fenomen sociològic del ball al llarg de la història contemporània i, l’historiador Ferran Aisa, autor del llibre Barcelona balla (2011), en la seua intervenció va dir que avui en dia «la gent ha deixat de participar (ballar) per a passar només a mirar», en
Publicat a Viles i gents
Les xarxes estimen Dostoievski*
Escrit per Lluís Rajadell a 29 de juliol de 2026
Entres a una llibreria i pegues una ullada a les piles dels títols més venuts. Estan al entrar, només passar la porta, com una ratera parada per caçar lectors desprevinguts. Destaca el claper d’un llibret menut de tapes roges i disseny acurat, Les nits blanques, de Fiodor Dostoievski. A les tapes informa que es tracta
Publicat a Viles i gents
La democràcia que ningú ens va regalar*
Escrit per Luismi Agud Sorli a 22 de juliol de 2026
Gasteiz, 3 de març de 1976. Els demòcrates alabesos eren debatent en una església. Es tractava d’una reunió pacífica. De sobte, la Guàrdia Civil i la Policia Armada van llançar, des de fora, gas lacrimogen. Es va estendre el pànic. Les cinc persones que van sortir de l’església amb els ulls cecs van rebre foc
Publicat a Viles i gents
Quan Veneçuela ere un bon destí*
Escrit per Tomàs Bosque a 8 de juliol de 2026
De ben xiquets ja sentíem parlar de les famílies del poble que havien emigrat a Catalunya i també a països llunyans de l’altre costat del mar, perseguint una vida millor que la que els esperava al rinconet atrasat del Mesquí.
Publicat a Viles i gents
La generació més mestissa i la més radicalitzada (Extremadreta X)*
Escrit per Natxo Sorolla a 2 de juliol de 2026
A l’anterior Viles proposàvem l’antifeminisme com a clau que havie radicalitzat als xics jóvens. Però l’extremadreta europea és diversa, i té partits liderats per dones (Aliança Catalana, Itàlia, França) o gais (Alemanya o, històricament, los Països Baixos). Entendre la radicalització pot ser més complicat del que pareix.
Publicat a Viles i gents