De ben xiquets ja sentíem parlar de les famílies del poble que havien emigrat a Catalunya i també a països llunyans de l’altre costat del mar, perseguint una vida millor que la que els esperava al rinconet atrasat del Mesquí. Dels que se n’havien anat a l’Argentina en l’onada de primers del segle passat, abans de les gran guerres d’Europa, alguns portaven los nostres apellits, com els cosins de l’agüelo Tomás que s’escrivien alguna volta, molt de tard en tard, per contar-se com els anave la vida, però sense escriure ni una coma del populisme de Perón i la dictadura de Franco. La qüestió és que la fama de país ric que tenie l’Argentina, en general no va resultar tant clamorosa com esperaven, i el temps ha esvanit els somnis i les relacions parentals.
Lo dels emigrants de la Codonyera a Veneçuela va començar en un jove Andrés Mir Peris que es planta allí abans de la Guerra, se casa en una asturiana i en veure les bones possibilidats de fer fortuna, crida als seus nebots començant pels cinc fills de l’oncle Antonio lo Forner (Serafín, Isidoro, Joaquín, Amparo i Rosalia) als que van seguir després de la Guerra, en la aventura tropical, altres parents dels apellits Celma i Mir. Formant una colònia familiar tan lluny del poble on van néixer, que poques voltes resulta tan bé. Perquè eren joves, templats i treballadors que també van saber aprofitar la situació molt favorable de Veneçuela especialment en lo ‘boom’ econòmic dels anys cinquanta per aforrar tots los bolívars possibles; una moneda en aquells moments de les més estables i fortes del món vinculada al dòlar, que al canvi de 18 pessetes per 1 bolívar, ja es vein rics per tornar a casa, que és el que van fer els anys seixanta la majoria d’ells, llevat alguns dels emigrats primers, per tindre una vida en més comoditats i que els fills pugueren anar a la Universitat.
Per contar els beneficis que van portar al poble los emigrants de Veneçuela ferem una columna mes Avant.
I per acabar aquesta breu historieta, un record sentit de totes les víctimes dels terratrèmols recents de Veneçuela.
*Publicat a La Comarca , 10 de juliol 2026