Tradicionalment s’ha pensat que els jóvens són poc creguts i maleducats. Tant, que segons li atribueixen a Sòcrates, ja es queixave a la Grècia clàssica que “ara els nostres adolescents van darrere del luxe, tenen molt males maneres i no respecten l’autoritat”. Però Kase.O, lo referent del hip-hop de Saragossa, s’exclame per l’onada reaccionària dels jóvens d’avui dia: Levanta la cabeza del móvil que paga papá / Y observa tu futuro inexistente / Antes hallabas anarcas, apátridas, ácratas / Ahora no sé en qué está la gente [Señores en el Brunch].
I és que la gente, part dels jóvens, s’allunyen dels valors democràtics per abraçar l’autoritarisme. Estos jóvens, a anys llum de l’Europa feixista i nazi del segle XX, educats en l’escola més democràtica de la història, no només destaquen per ser més antifeministes i xenòfobs que els seus pares, sinó que al voltant d’un terç se sent còmode en posicions que consideren que la «democràcia» no és lo sistema polític preferible, que no els importarie viure en països amb menys democràcia i millor qualitat de vida, voldrien limitar el vot per les fakenews, o voldrien un líder fort per damunt de la llei. És a dir, les posicions autoritàries també s’han eixamplat entre els jóvens. I aquí la bretxa de gènere ja no és tan clara: les xiques també queden molt per davall del conjunt de la població.
Evidentment, la democràcia política que posen contra la paret és conseqüència d’un temps i un espai concrets: lo triomf dels aliats en la Segona Guerra Mundial i del capitalisme a la Guerra Freda. I com tots los consensos històrics, lo democràtic és susceptible de trencar-se. Però no hi ha explicacions senzilles ni solucions fàcils a l’equació. Ham de repensar-mos des de la base. Perquè, com a hipòtesi provisional, potser Kase.O té la clau: Cuanto más odio das, mejor estás. Les generacions jóvens han deixat de castigar qui vorege els límits de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, perquè se senten víctimes, se senten agredits, i responen. No són agents passius. Estan resignats. I és fotut que al segle XXI veigam que no estem curats davant lo feixisme.
*Publicat a La Comarca, 21 d’agost de 2026