// Estela Rius

Vam cursar l’ESO tenint la sort —ara en som conscients— de trobar-mos al nostre camí a la professora de català (i també de plàstica!) Teresa M. Ballester (E.P.D.) En lo compromís i l’orgull per davant de ser d’esta terra, concretament del poble de Mont-roig de Tastavins, mos va intentar transmetre la seua passió per la nostra llengua catalana, donant-mos a conèixer l’obra d’alguns dels paisans que hi han escrit.

// Lluís Rajadell

Poeta emocionant i proper, narrador irònic i captivador, autor teatral eficaç, assagista precís, polivalent i meticulós, dibuixant, activista cultural i no sé quantes coses més. Totes estes capacitats se li poden atribuir merescudament a l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte, aprofitant el 35 aniversari de la seua desaparició. Llàstima. Quantes aportacions més a la nostra cultura, la del Matarranya, haguere pogut donar si no haguera mort massa prompte!

// Luismi Agud Sorli

Un dels problemes endèmics d’Espanya es la macrocefàlia de les capitals. El contrast existent entre les grans ciutats, urbanites i industrials, i les microscòpiques aldees que jalonen el món rural, com vestigis d’un passat que tothom pareix haver oblidat.

Tot i això, Espanya encara era un país de molta importància agrària fins la dècada de 1960. L’arribada de capital americà va permetre un creixement industrial a les grans ciutats, que indubtablement requerien d’una quantitat ingent de mà d’obra. La mecanització del camp i, al cas aragonès, les gelades successives que van ocórrer des del 1956, van causar que milers de joves sense faena al poble decidiren treballar-se un futur millor a la ciutat.

// Tomàs Bosque (transcripció)

Amb motiu dels 35 anys de la mort de Desideri Lombarte, els membres del col·lectiu Viles i gents li dedicaran les seues properes columnes.

Comencem amb la transcripció d’algunes de les Sentències comentades del poeta, publicades el 1993 a la col·lecció ‘Lo Trull’.

Això són figues d’un altre paner. Un paner de figues rosses / i un paner de figues negres, / tenen lo gust paregut / però no són les mateixes.

Anar a buscà el cucut. Lo cucut ve al maig o al juny / i les parelles que es casen / se’n van a buscar el cucut / i el porten entre les cames.

Allargar més lo braç que la mànega. Si voleu allargar el braç / i la mànega no creix, / quedareu arremangats / i tos pelareu de fred.

Al maig a segar me’n vaig. Als meus bancals ja canone / l’ordi i està el blat goijat, / i cap a la terra baixa / ja estan a punt de segar.

Bon vent li bufo al cul. Vés-te’n, vés-te’n, no t’esperos / i vés-te’n rapidament, / i aniràs molt més de pressa / si al cul te bufe bon vent.

Cada bugada perdem un llençol. Fer bugada no és negoci / si no saps guardar la roba, / i si se te’n ix del cossi / n’hauràs de comprar de nova.

Com qui pose oli al cresol. Se t’apagave la llum, / se t’havie post lo sol: / vas pendre’t la medecina, / i com oli en un cresol, / se’t va revifar la flama / i mos va donar consol.

Criar malves Si en vida vas criar fills, / i vas plantar cols i faves, / ara, colgat, criaràs / melques i motes de malves.

Excuses de mal pagador No he pogut perquè nevave. / Avui fa massa calor. / Ja vaig vindre i no hi estaves. / No, que hi ha poca saó. / Les excuses són paraules / de qui no és bon pagador.

Fer conlloga. Jo tinc matxo i tu tens mula / i a parell podem llaurar. / A n’això en diuen conlloga; / i a conlloga es pot anar / quan un home i una dona / baten abans de segar.

Fer una martingala. Martingala és enganyar / i fer vore el que no és, / i que pareixque que n’hi ha / quan reialment no hi ha res.

Fresca com una rosa. Les roses pel dematí / estan fresques i banyades / d’aigualera i ventet fi, / obertes i perfumades.

---

*Publicat a La Comarca, 15 de març de 2024

// Natxo Sorolla

Que el llop torno als Ports de Beseit, un segle després que el vam extingir, encén debats entre els que volen la seua recuperació i els que temen los atacs al seu bestiar. I tots tenen raó. Lo llop té el seu paper en mantindre la biodiversitat. I és un depredador. Lo llop té cares i creus. Com qualsevol espècie, també natres los humans.

// Carles Terès

El mar exerceix un influx poderós sobre la majoria de persones. Se l’associa amb la llibertat; tot i que, si ho mirem fredament, això no té cap sentit: el mar és una barrera que no ens permet anar més enllà amb els nostres mitjans anatòmics. Malgrat aquesta evidència, quan vaig decidir anar a viure terra endins, sentia, de vegades, una sensació d’ofec. Alguna nit m’abocava al balcó i imaginava que, en la foscor, el mar llepava els contorns del tossal on hi ha el poble.

// Estela Rius

Recentment, s’ha ficat damunt la taula lo debat de la regulació de l’ús dels telèfons mòbils entre els xiquets i adolescents. Per parlar-ne partiré d’un cas personal:

L’any 2007 vaig fer la comunió i, a mi i a pràcticament tots los meus quintos, algun familiar (oncles, padrins…) mos va regalar lo nostre “primer mòbil”. Teníem 8 / 9 anys en aquell moment. Lo meu ere un NOKIA blau marí i platejat amb tapa, teclat i sense càmera de fotos ni, evidentment, internet. De manera que no servie per gaire cosa més que per telefonar i enviar algun SMS, si tenies “saldo” (sinó ni això).

// Lluís Rajadell

«Pots parlar amb ell per telèfon i et contarà coses d’en Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, perquè van passar la Guerra Civil junts a Terol». Josep Cruanyes, expert en la vida i obra d’en Boix, em remetia el desembre de 2023 a Miquel Morera, l’últim supervivent de la 30 Divisió republicana, la unitat destinada a les Conques Mineres on Boix va «fer la guerra».