a fa uns quants Viles i gents que vinc revisant les idees que per a Stanley caracteritzen l’extremadreta històrica i contemporània. Una idea central és trencar el principi liberal de la igualtat: consideren que ni tots som iguals, ni tots ham de ser tractats com a iguals. A efectes pràctics, això ho trobem quan anem al doctor i algú s’exclame perquè les consultes mèdiques estan plenes i col·lapsades de moros. Implícitament considere que ser moro t’haurie d’excloure del sistema sanitari. Com dirien los seguidors de Llados, «hay fucking niveles, bro!». I implícitament, també s’evite el debat real sobre la inversió en serveis públics.
Com que a ulls del feixisme ja vivim a un món prou just, los discursos ultres estan replets de victimisme contra els moviments socials que intenten transformar-lo: des d’aquell que el dia de Santa Àgueda demane «quin és lo dia dels hòmens?» fins los moviments preocupats per «la discriminació contra la raça blanca», passant pels que se senten perseguits per «sentir-se espanyols». Són col·lectius que senten com perden privilegis històrics, però es consideren víctimes.
Ja vam veure al primer Viles de la sèrie que l’ordre públic ere una de les premisses definitòries de la dreta política. La singularitat de l’extremadreta és que associe la delinqüència en la immigració. I Abascal té bastants bons exemples:«España padece una invasión migratoria brutal que nos ha robado las fronteras y nos ha robado la paz. Exigimos deportaciones inmediatas» (lo subratllat és meu).
I de la delinqüència es deduix una altra pota històrica de l’extremadreta, que és l’ansietat sexual. Abascal després d’una violació en la que volie generalitzar la relació entre immigració i violadors, s’exclamave perquè “los españoles trabajadores tengan que estar pagando con sus propios impuestos y manteniendo a los violadores de sus hijas”. Fixeu-tos en tots los matisos. És un marc mental a on la dona no es definix com a ciutadana, si no com a filla o com a parella. La dona quede definida per la seua relació en l’home, no com a persona de ple dret.I el patriarca mostre el seu patiment perquè ja no pot protegir la pròpia família. Una dinàmica que Hitler i els nazis ja van promoure en la vergonya negra al riu Rin. A partir de la I Guerra Mundial, França ocupe Renània en les seues tropes colonials africanes. Los nazis denuncien suposades violacions massives de dones alemanyes blanques per soldats negres de l’exèrcit ocupant, i que «l’artèria principal del poble alemany corre flaquejada per hordes de negres africans». I, atenció al gir de guió, los nazis apliquen lo primer principi de propaganda, simplificant-ho a l’enemic únic: tot això ocorre perquè «els jueus han portat el negre al Rin».
*Publicat a La Comarca, 11 d’octubre de 2025