Als anteriors Viles tractàvem l’extremadreta en termes teòrics, i en relació a l’actualitat més immediata de la batalla Trump-Musk. Ha arribat lo moment de revisar si l’extremadreta global contemporània (Trump, Orbán…) té paral·lelismes en referents històrics. Per a Jason Stanley, que és professor de filosofia a Yale, les similituds són clares, tal com expose al seu reconegut llibre Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida (2018).
Per a Stanley, una pota de l’edifici nazi és un passat mític de la nació, un món germànic antic idealitzat, que els ajudarà a canviar un present indesitjat, formant un III Reich pangermànic. D’eixos temps millors mitificats s’esborre qualsevol record pertorbador. I no és difícil veure que l’eslògan trumpista per a «Fer Gran Amèrica de Nou» (MAGA) passe per recuperar un país harmònic que manté l’hegemonia mundial. O també té paral·lelismes en la crida hongaresa d’Orbán cap a un passat idealitzat, perquè «Europa només es pot salvar si troba el camí de retorn a la seua identitat cristiana».
Per a Stanley, a més de mitificar el passat, una altra pota de l’extremadreta passe per qüestionar la realitat actual, la irrealitat. No només en format de fake news, sinó estructuralment, en teories de la conspiració. Per a l’antisemitisme en general i el nazisme en particular, Los protocols dels savis de Sió desvelen una conspiració jueva per a dominar el món mitjançant la maçoneria i el marxisme. Per més que eixe sigue un document fals que va legitimar el linxament de jueus (pogroms). D’aquí ve la famosa conspiración judeo-masónica nostrada. I la irrealitat reapareix en forma de caceres a Torre Pacheco arrebossades de fake news i vídeos falsos. Tot s’hi val, si desperten la passió per perseguir moros.
Per a Stanley hi ha una pota més de manipulació al nazisme, que ja no només passe per manipular el passat i el present, sinó també el futur, mitjançant lo llenguatge. La propaganda oculte els objectius polèmics de les propostes al·ludint a ideals acceptats per la majoria. I pose com a exemple la defensa de l’«autèntica democràcia germànica» per part de Hitler a Mein Kampf: una plasticitat del concepte de democràcia per a definir un sistema on hi ha una responsabilitat individual real del líder. Evidentment, una vegada s’arribe al poder, sense declarar-ho lo líder de l’«autèntica democràcia germànica» ha imposat un règim autoritari, gràcies a la propaganda, i no torne a sotmetre’s a l’avaluació de la ciutadania. Per a Stanley, estos mètodes de propaganda que oculten l’objectiu real són similars a les conspiranoies que van fer córrer proposant que Obama era un espia d’origen musulmà, o les que criminalitzen col·lectius sencers com los negres als Estats Units (o els immigrants aquí).
*Publicat a La Comarca, 25 de juliol de 2025