Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.
L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per suposat, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse com assegurar «la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.
Un altre punt clau per a Stanley és la ciutat. Per a Hitler, Viena ere un cau de cosmopolitisme, barreja de gents i races, i paràsits dels subsidis. I al seu torn, l’espai rural ere l’essència purificadora de l’home autosuficient. Un ruralisme que aquí, als ultres, no els ha funcionat tan bé com en altres llocs: tot i que VOX ha intentat capitalitzar el més que raonable descontent agrícola, posant damunt d’un tractor als seus líders de fachaleco verd, la falta de base territorial als pobles li ha fet molt difícil penetrar en espais ja ocupats per una dreta tradicionalment conservadora ben arraïlada.
I Stanley també destaque la centralitat del treball per als ultres. A l’entrada d’Auschwitz encara s’hi pot llegir «El treball et farà lliure». Una gran ironia nazi per a donar la benvinguda a un camp de concentració. Com la nostra fina ironia: immigrants que ocupen sistemàticament aquells treballs més exigents físicament, que els fills dels pobles no volem ocupar: arreplegar fruita, portar granges de gorrinos, (a)rossegar fusta. I simultàniament, los immigrants són diana continuada d’atacs per parasitar el sistema. Fina ironia.
*Publicat a La Comarca, 29 d’agost de 2025