A les vuit del matí, un petard trenca el silenci i anuncia que la xocolata calenta és a punt. No és només l’esmorzar el que bull al foc de la Penya Lo Magré: des de fa estona, mans expertes remenen cassoles que preparen tastets de mig matí i un dinar contundent que marcarà el ritme d’una jornada llarga i intensa.
Surto de casa i enfilo cap a la zona de la cooperativa. Allà m’espera en Fernando, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Albelda. Des de fa anys compartim la responsabilitat de controlar i coordinar la Fira d’Artesania i Productes Típics, una peça clau de la festa. Abans, però, ens concedim el ritual imprescindible: una tassa de xocolata per encarar el dia amb energia.
Carpeta en mà, ens dirigim cap a la Rambla i la Plaça Major. La Fira és part indissociable de la celebració; l’una sense l’altra perdria sentit. Alguns firaires encara descarreguen, d’altres ja tenen les parades impecables. L’única consigna és clara: a les 10 tot ha d’estar muntat i els vehicles fora de la zona de la fira. A l’entrada del poble, centenars de cotxes i una desplegada creixent de caravanes —arribades des de la tarda anterior— evidencien que la jornada serà multitudinària.
Visitem una a una les parades. Ens presentem als nous i saludem com a vells amics aquells que, any rere any, no falten a la cita. Comentem novetats, ajustem ubicacions, resolem petites incidències: preferències d’uns, errors d’altres. Res que pugui esvair el color i l’ànima de la festa.
La música dels Tirurirus Free ja ressona pels carrers. Fidels a la celebració, omplen l’ambient de melodies tradicionals mentre, des d’en Sòl de Vila, baixen el carro i les cavalleries dels Mossos i Carreters, transportant el Tossino fins a la rotllana de la plaça. Els espectadors s’hi congreguen per presenciar el mondongo, narrat amb tot detall per l’speaker, en un exercici de memòria col·lectiva i pedagogia popular.
Mentrestant, la Fira desplega tot el seu atractiu. Vuitanta parades ofereixen formatges, olives, anxoves, mel, embotits, xocolata, sabons artesans, cremes, joieria feta a mà, tèxtil decorat, minerals i una infinitat de productes que converteixen el passeig en una experiència sensorial. Per ser-hi, els artesans han hagut d’inscriure’s prèviament, ser acceptats i complir els requisits establerts. No és un mercat qualsevol: és una cita consolidada que, des que fa vint-i-cinc anys la festa fou declarada d’Interès Turístic d’Aragó, ha anat creixent en prestigi i participació.
Quan tanquem la ronda i confirmem que tot funciona, tornem cap a la cooperativa. Ens espera el llom amb picada d’all i julivert, un mos contundent que obre pas a la caldereta del migdia. La feina està feta —o, si més no, encarrilada— i el poble vibra.
A Albelda, el quart diumenge de gener no és només una data al calendari: és un ritual compartit, una manera d’entendre la comunitat i de reivindicar, any rere any, que la tradició continua ben viva.
Bon profit!
