Esparpillant paraules
Coneixes la meua vila?*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Fa uns anys, fart de veure com mitjans de comunicació utilitzaven sovint lo món rural com a part de la seua programació d’entreteniment, presentant una espècie de «bufón pueblerino» en què un reporter o presentador, en to de mofa, lo fie cantar un jota, imitar la veu d’un animal o el retransmetie
LLEGIR-NE MÉS
Mercaders de cerç*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Al segle II abans de Crist, un tal Marcus Porcius Cato recordave, del seu pas per Hispània, que «quan intervé Cercius, i unfle les seues galtes, pot arribar a gitar un soldat completament armat o un carro ple de fato». Un final d’any més, des del nord-oest, Cĕrcĭus, eixe déu-vent de la
LLEGIR-NE MÉS
L’agüelo de la masà*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Com lo xiquet que busque la faldeta dels seus per sentir-se protegit, me solgo gitar, al moment de la migdiada, davall d’aquell armetller centenari que de sempre ham anomenat “l’agüelo de la masà”. No sé per què però suposo que és per la familiaritat de la tronca que, en la seua escorça
LLEGIR-NE MÉS
Pres lo Regional Exprès*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Des de 1893, los trens van apareixent per les vi(d)es del Baix Matarranya com un element quotidià més: «ha de ser eixa hora perquè ha passat lo cotxe de l’estació»; xullant entre anècdotes familiars: «va baixar tan panxo sense maletes i quan la hi vam dir, ja marxaen caranta Barcelona!»; o presentant-mos
LLEGIR-NE MÉS
Profe*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac La delegada assenyale el relotge «falten sols 5 minuts: encara no ens has passat el termòmetre i hem de desinfectar totes les taules perquè canviem d’aula». Intento veure que així és a través del baf dels vidres que tinc entre la mascareta i eixa diadema-micro unida per cable a l’altaveu que em
LLEGIR-NE MÉS
Primavera rondadora*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Arribo a l’extrem de la foia, a la punta del tossal, m’assento damunt d’una roqueta imitant l’escultura d’aquell pensador rural que tenim a la vila. Miro aquella part del terme: la primavera rondadora ja no vol tardar i va prenyant los bancals vestint-los de colors blancs pels secans, morats pels regadius. Lo
LLEGIR-NE MÉS
Un traguinyol de vi pa tot lo camí*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Sic un d’eixos baixmatarranyencs de família llauradora que, per haver naixcut al setembre, solie passar part del seu dia doblat tallant entre vinyes, carrejant cabassos plens i si li tocave bufar alguna cosa aquelles hores no eren candeletes: o ere alguna vespa llaminera pel most, o algun dels dits pessigat per l’estirora.
LLEGIR-NE MÉS
A remulla*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Quan la nostàlgia decidix que el cap se fico a rememorar la infància, l’obra teatral que sol representar casi sempre té una escenografia fluvial: un riu, un toll, un assut… Escenes en què un pare explique als seus fills com embotir lo braç als forats per a pescar a maneta; peixos passats
LLEGIR-NE MÉS