Mercaders de cerç*

// Roberto Albiac

Al segle II abans de Crist, un tal Marcus Porcius Cato recordave, del seu pas per Hispània, que «quan intervé Cercius, i unfle les seues galtes, pot arribar a gitar un soldat completament armat o un carro ple de fato». Un final d’any més, des del nord-oest, Cĕrcĭus, eixe déu-vent de la mitologia romana, torne a baixar pentinant les aigües de l’Ebre —i els seus afluents— des de terres càntabres, mos esturrufe constantment aquella «nòvia del vent» manya (que descrivie Eugeni d’Ors) a l’interior de l’embut natural format pels Pirineus i el Sistema Ibèric, i acabe abandonant-mos, al final del seu trajecte, dins del Delta.

Mos és tan familiar que casi podríem considerar-lo un dels emblemes que ha configurat la nostra pàtria. Tenim un aire potent, fresc i sec que va modelant l’aspecte arredonit dels nostres tossals i que va erosionant, inclús, los nostres roquissals; un bufit persistent que acaricie aromàtics romers i timons, incline puntes o esgalle cimals dels arbres més arraïlats, i fa ballar els olivers carregats de fruit de la mateixa manera que passege pols, boires, moixons, fulles mortes o capitanes pel terme; una ventolera que mos obligue a adaptar-mos i resistir clavant i lligant canyes entre l’hortalissa; un xullit que mos canturrege quan eixim de casa emborrassats i ensomiam tornar llugo a estar rebrigats; una visqueta que mos resseque la terra, los ulls i la pell, mentres mos manté desperts, a baixa temperatura, respirant un sanitós ambient lliure de contaminants.

Si no en tenim prou en la llarga i freqüent visita de l’amic Cercius (que és un invitat com lo peix menut: al tercer dia put), mos obliguen a reviure aquell famós passatge cervantí de molins i coratjosos cavallers que lluiten, tocats per la nostra particular «Tramuntana». Mos amenacen gegants econòmics que volen mercadejar en los nostres recursos i en los nostres paisatges: mos haurem de plantar, com eixes canyes de l’hort, si no volem acabar reganxinats.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 152, gener de 2022