Pres lo Regional Exprès*

// Roberto Albiac

Des de 1893, los trens van apareixent per les vi(d)es del Baix Matarranya com un element quotidià més: «ha de ser eixa hora perquè ha passat lo cotxe de l’estació»; xullant entre anècdotes familiars: «va baixar tan panxo sense maletes i quan la hi vam dir, ja marxaen caranta Barcelona!»; o presentant-mos gent de la capi: «aquella maestra que va arribar un dia abans pa conéixer on l’havien destinat i va tindre que fer los 8 kilòmetros a peu»…

Casi tots ham sét adolescents sense carnet aprofitant los seus vagons per anar en colleta algun dia de platja o, més tard, primerencs universitaris il·lusionats embarcats per pares patidors al moment d’abandonar el niu. Aquelles dos hores oficials de trajecte saragossà (que se solien allargar per incidències) eren un bon moment per fer vila en altres estudiants, visitants d’hospital, treballadors, expatriats… o a voltes, simplement, per recordar vells temps en excompanys de l’institut comarcal. Tot això mentres desfilaven estacions rurals, túnels, breus paisatges ebrencs i, sobretot, dur secà.

Les línies a l’est han representat, històricament, una clara mostra d’unió i connexió natural en los veïns catalans. Escoltant a les generacions més avançades, ix haver puiat algun viatge al tren pels doctors de Móra, per ser estudiants a Reus o Falset i/o per tindre parents a Barcelona i voltants: aquells familiars que solen tornar de visita, o a passar l’estiu, alguns d’ells també en aquell mateix tren.

Camí dels 130 anys, l’estació ja no té a qui saludar o protegir substituïda per una freda marquesina, les edificacions del voltant cedixen com a fantasmes d’un temps d’esplendor i l’entorn mos està dixant un regust amarg a Vall de Piles. Mentrestant, governs autonòmics i estatal van empapussant AVES (i aeroports poc concorreguts) que ignoren la vertebració d’un territori al que fan avortar de servicis essencials: si no fan cap a Madrid (o no venen carregats de turistes), no interessen. I això que diuen que no volen un futur de terres buid(ad)es…

---

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021