Esparpillant paraules
Caramel·lets
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Avui m’aganave estirar les garres i desconnectar. Lo terme no és gota complicat, així que em poso el tabardo, bon calcer, ixco de casa, i emprenc los carrers i les carreres que desemboquen a les hortes del voltant. No m’importe l’itinerari que faré: les forces, l’oratge i la caiguda del sol me’l
LLEGIR-NE MÉS
Lo riu viu!
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac He tingut un malson: una maleïda plaga s’ha escampat com una taca d’oli i ha dixat tocats de mort bona part dels cultius del meu estimat territori. Molts veïns, desesperats per no poder seguir en la seua forma de viure ancestral, s’han vist obligats a abandonar la seua terra per a emprendre
LLEGIR-NE MÉSSic llaurador?
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Me poso a llegir la meua vida laboral: «Departament d’Ensenyament»… És curiós que, havent viscut tantes jornades de faena «pa casa», segurament més que a les aules, no existisque cap document que ho arroplego. En qualsevol cas, no caldrie, ja que és evident que açò marque. Com siria ara si no m’hagueren
LLEGIR-NE MÉS
Coneixes la meua vila?*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Fa uns anys, fart de veure com mitjans de comunicació utilitzaven sovint lo món rural com a part de la seua programació d’entreteniment, presentant una espècie de «bufón pueblerino» en què un reporter o presentador, en to de mofa, lo fie cantar un jota, imitar la veu d’un animal o el retransmetie
LLEGIR-NE MÉS
Mercaders de cerç*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Al segle II abans de Crist, un tal Marcus Porcius Cato recordave, del seu pas per Hispània, que «quan intervé Cercius, i unfle les seues galtes, pot arribar a gitar un soldat completament armat o un carro ple de fato». Un final d’any més, des del nord-oest, Cĕrcĭus, eixe déu-vent de la
LLEGIR-NE MÉS
L’agüelo de la masà*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Com lo xiquet que busque la faldeta dels seus per sentir-se protegit, me solgo gitar, al moment de la migdiada, davall d’aquell armetller centenari que de sempre ham anomenat “l’agüelo de la masà”. No sé per què però suposo que és per la familiaritat de la tronca que, en la seua escorça
LLEGIR-NE MÉS
Pres lo Regional Exprès*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Des de 1893, los trens van apareixent per les vi(d)es del Baix Matarranya com un element quotidià més: «ha de ser eixa hora perquè ha passat lo cotxe de l’estació»; xullant entre anècdotes familiars: «va baixar tan panxo sense maletes i quan la hi vam dir, ja marxaen caranta Barcelona!»; o presentant-mos
LLEGIR-NE MÉS
Profe*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac La delegada assenyale el relotge «falten sols 5 minuts: encara no ens has passat el termòmetre i hem de desinfectar totes les taules perquè canviem d’aula». Intento veure que així és a través del baf dels vidres que tinc entre la mascareta i eixa diadema-micro unida per cable a l’altaveu que em
LLEGIR-NE MÉS