900 anys de la consagració de Santa Maria d’Alaó
// Glòria Francino Pinasa
El dia 8 de novembre fa 900 anys que el bisbe Sant Ramon de Roda d’Isàvena va consagrar l’església actual de Santa Maria d’Alaó, sent abat Gausbert:
«L’any de l’encarnació del Senyor mil cent vint-i-tres, a sis dels idus de novembre, el bisbe Ramon de Barbastre, va consagrar l’església d’aquest sant monestir d’Alaó en honor de Santa Maria Mare de Déu, recondint als altars de la Santíssima Verge les relíquies dels beats apòstols Simó i Judes i de Sant Corneli, papa i màrtir. […]»
La història d’aquest monestir, anomenat posteriorment com de Nostra Senyora de la O, ja està datada al 806-814, quan el comte Bigó de Tolosa donà poders al prevere Crisògon per restaurar-lo i ampliar-lo. Així mateix cal recordar la consagració feta pel bisbe Eimeric l’any 977, a instàncies dels benefactors, el comte ribagorçà Unifred —del qual hi ha una làpida de la seua mort al claustre— i la seva esposa Sança. Les seues fonts documentals són molt importants.
Els treballs i esforços de moltes persones, les penúries i la vitalitat que van regnar dins d’aquest antic cenobi alçat enmig d’un bell paratge natural, al costat del riu Noguera Ribagorçana, a l’est, Vinyer i Llastarri, al nord, resguardat per la Roca de Sant Cugat, amb el microclima que envolta la vall de Sopeira, han deixat una gran obra d’art.
Els benedictins, amb el lema «resa i treballa», van habitar durant segles les dependències del monestir fins l’any 1835, en temps de l’últim abat, D. Miquel Aleix Sabater i Argullol. Es conserva part de claustre, desenrunat l’any 2007. La sala capitular, on encara feien les reunions a toc de campana al segle XVIII i part del XIX, ara és la sagristia. L’abadia, on vivia l’abat i fins mitjans del segle XX, els capellans, va ser derruïda i queda un arc original de mig punt. La torre tenia un rellotge restaurat al segle XVII.
L’església romànica és la parròquia de Sopeira i presenta planta basilical amb tres naus encapçalades pels absis respectius, la nau central és de canó i el cor del segle XVII, al fons, i les laterals, d’aresta, amb els seus pilans, semicolumnes i columnes, amb capitells senzills, ben tallats. També hi són les piles d’aigua beneïda, la pila baptismal d’immersió, d’època visigòtica. Les finestres espitlleres donen la llum necessària per a l’espiritualitat medieval, a la qual transporta la primera impressió a l’entrar a l’església. La joia del monestir és el paviment en opus sectile del presbiteri, en colors blanc, negre i roi, amb la figura del peix i dels pans; el terra de la nau central amb pedres de riu dibuixa unes roses de sis pètals. Davall del presbiteri hi ha la cripta amb volta semicircular, on apareix la data de consagració de la mateixa pel bisbe Ramon en honor de Sant Pere i Sant Pau, 16 de setembre, sense l’any; se suposa anterior a la resta de l’edifici; ací serien les restes del temple visigòtic. L’ornamentació exterior als murs i absis, l’escacat i les arcuacions cegues, li donen un toc de llums i ombres especial.
A la cripta es va conservar el cos incorrupte de l’abat, 1669-1682, Benet Latràs, mort a Saragossa i enterrat a la basílica de San Pablo. Popularment conegut com el Cossant «el Cos Sant» té una llegenda (Temps de Franja, 23 de gener de 2019). El seu cos va ser traslladat l’any 1725 al monestir i ací va continuar fins que a la guerra de 1936 el van cremar, juntament amb els retaules i imatges de l’església. Aquest any l’Ajuntament ha fet restaurar la urna on va reposar el Cossant i s’ha reproduït en cera la seua figura.
Amb motiu del 900 aniversari se celebren actes des del Museu Diocesà de Barbastre-Montsó, com conferències d’experts els divendres 20, 27 d’octubre i 3 de novembre a les 19;30 h: «El románico de Alaón» per Daniel Rico Camps, «El Cartulario de Alaón» per José Luís Corral Lafuente, «La restauración del monasterio 1975-1983» per Antonio Almagro Gorbea. A Sopeira, el dia 10 de novembre a l’aula de Casa Toni a les 18:00 h es presenta el llibre de Francisco Martí Fornés Ribagorza. Guía básica de su románico, i a les 19:00 h s’inauguren dues exposicions fotogràfiques sobre el monestir. El dia 11 al matí, es fa una visita guiada pel professorat i alumnat de la Universitat de Saragossa, a les 18:00 h un concert al monestir a càrrec del Duo Da Vinci. El diumenge 12, se celebra una missa presidida pel bisbe de Barbastre-Montsó, D. Ángel Pérez Pueyo. L’Ajuntament de Sopeira col·labora en les activitats que es fan a Sopeira, juntament amb altres entitats.
Publicat a Temps de Franja n. 159, novembre 2023
Tags: Ribagorça
