Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

El que no diuen les pedres ho diuen els manuscrits

Manuscrits de Santa Maria d’Alaó

// Glòria Francino Pinasa

Enguan si celebren els 900 ans de la consagració d’algunes igllésies ribagorçanes per part del bisbe Ramon de Roda d’Isàvena, entre les quals, Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Tots estos temples religiosos i culturals de l’edat mitjana són els vestigis d’una època important dels comtats de la Ribagorça i del Pallars.

Monestir de Santa Maria d’Alaó. Sopeira / Glòria Francino

Un dels llocs d’estos convents eren els escriptoris, on els frares copiaven manuscrits des de punta d’alba. En el cas del monestir d’Alaó el seu Cartoral recull més de tres-cents documents des dels anys 806-814 fins el segle XIII. La seua vàlua radica no només en la seua antiguitat sinó en la quantitat d’informació de la història propera. Es pot descobrir consagracions d’esglésies, compres, vendes, donacions, antropònims com noms d’abats, de comtes, de gent dels pobles, oficis, topònims com noms de pobles, d’esglésies, d’ermites, de finques i trossos, cultius, plantes i arbres, mesures, monedes, productes, construccions…

En esta ocasió volem comentar alguns aspectes d’un pergamí de 42×15 cm del monestir de Santa Maria d’Alaó, per cert, venut en una subhasta l’any 2017. El transcriu Víctor Oliva en la seua aportació Documents sobre’l català parlat a Sopeira (Aragó) l’any 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Es tracta d’una carta testamentària de desembre de 1249. Està escrita en llatí, però amb paraules i frases catalanes, que expliquen els conceptes més importants en la llengua materna de les persones implicades en les transaccions del text: Guillem d’Aguilar fa la donació d’un molí d’Areny, areig, en el lloc que es diu asolimira, al monestir de Santa Maria d’Alaó i altres béns a les esglésies dels Molins, Pallerol, la Peira.

Víctor Oliva té la cura d’escriure en cursiva les paraules que hi apareixen en català antic, que copiem a continuació: conreu axí com he costum, ‘conreu així com tinc costum’, la forma he del verb haver en l’edat mitjana, tant en català com en castellà, amb el significat de ‘tenir, tinre’; ceqia del molí que puscha mudar mils larga li pot anar. Com io G(uillem) dauant dit lo do a sancta M(aria) alaó per dar o per vendre, ací es fa referència a la ‘segla del molí que pugue canviar … mils llarga li pot anar. Com jo Guillem abans dit, el dono a Santa Maria Alaó per dar o per vendre’; per la pedra iosana (la mola jossana era la mola fixa del molí d’oli) que es en lo molí que fassa solue ‘és en el molí que face pagar?’.

A l’església de Sant Pere dels Molins dona la deuma de la nostra part del molí que auie ab fenij e. VIII sols que auia pres de la deuma que i sian pagadas ‘el delme del molí de la nostra part que tenía amb fenij i els VIII sous que havia pres del delme li siguen pagats’. A l’església de Santa Maria de Pallerol: VI argensadas de oli per tres quadragesimas que i sian cremades ‘VI argensadas (mesura) d’oli per tres quadragèssimes (mesura) que hi siguen cremades’. A l’església de Santa de La Pedra els usaticos (costums) que ia ven de un an ‘que hi tenien d’un any’.

Guillem d’Aguilar dona també a la seua esposa Arssendi de Pallerol, amb filles o sense, mijantçant el present instrument públic, unes terres al terme d’areig, Areny, un camp que io i e ‘un camp que jo hi tinc’ al villar dels torrents ab totes les meloras que io i e feitas et ab las compras ‘al vilar dels Torrents amb totes les millores que jo hi he fetes i amb les compres’. I afegeix una vinya que compre de bernat prebere a solemira ‘que (vaig, vai) comprar a Bernat prevere a Solemira’ . I els horts que a mi dona ‘que em, mi donà’.

Segons aquest testament a Areny hi ha un casal que es diu Aguilar, nom que actua com el cognom de Guillem. Al terme d’Areny hi ha uns horts que són a tocar del riu Noguera Ribagorçana, propers al Pla d’Aragó, que Xavier Terrado recull al seu llibre Toponimia del Municipio de Arén com l’Horta de Solomera, que segurament són el mateix nom de asolimira i solemira d’esto text medieval, i es troben més amunt d’on eren el Molí Nou i el Molí Vell d’Areny, probablement, el molí que Guillem d’Aguilar deixa al monestir d’Alaó. Pel que fa al vilar dels Torrents, al mateix recull de Terrado apareix Los Torrents, topònim de Sobrecastell, i, Bernat és un nom de casa de Sobrecastell.

Els testimonis de la carta i del testament són Pere de Agilar i Johannes sanxez que l’han de tenir et atendre bé. El manuscrit està escrit i signat per johannes presbiteri de sancti petri ‘Joan prevere de Sant Pere’.


Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: