Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Presentacio d’«Allà d’allà» a Benavarri

// Glòria Francino Pinasa

El propassat 24 d’abril a la tarda, amb motiu de Sant Jordi, a la biblioteca de Benavarri Montserrat Montagut va presentar el llibre Allà d’allà. Amb aquesta expressió, escoltada en una conversa de bar, comença l’autor Quim Gibert el recull de cent dels seus articles a Llibres de l’Índex, publicats des de fa dotze anys, en mitjans de comunicació sobre temes diversos entorn la Franja i principalment la comarca del Baix Cinca, amb il·lustracions d’aquarel·les i dibuixos de Ramon Mesalles i Rué. Alguns textos van acompanyats de fotografies antigues que ratifiquen el seu contingut.

Tres moments de la presentació. / José Ramón Noguero

Els títols dels escrits van encapçalats per una lletra de l’alfabet, com és ara “A d’Allò nostrat”, “B de Barques”. En el pròleg Carlos Grifoll Cazador recomana al lector les emocions que pot sentir en llegir el llibre. L’autor en la presentació “L’oest de l’oest” al·ludeix a la manca de paritat de la llengua catalana respecte a la castellana a tota la Franja. Un tret general en els seus articles són les referències bibliogràfiques d’especialistes, dels qui cita frases que serveixen per reflexionar sobre el tema tractat, i també, les veus d’ historiadors locals com Mari Zapater i Quim Salleras, Josep Maria Vallès o el contador d’històries, el fragatí Salvador Montull Cruellas, o persones solidàries com la Dolors i el Xandru que ajuden els immigrants amb pocs recursos i moltes dificultats, o el solitari i amable Josep, o recorda el cantautor pagès Anton Abad. Tota una desfilada de gent, coneguda per a molts lectors del Baix Cinca i descoberta per a la resta. Referències literàries d’escriptors com Jesús Moncada, Mercè Ibarz que van ser font d’inspiració en llengua catalana per al saidinenc Francesc Serés. Els contes i les faules, la mitologia, el cinema i l’art són fonamentals per desenvolupar el contingut de diversps dels seus missatges.

Quim Gibert reviu oficis perduts del Baix Cinca com el dels barquers que comunicaven els marges del riu Cinca i de les poblacions de Saidí, Vilella de Cinca, Torrent de Cinca, Massalcoreig. El barquer transportava jornalers, tropes de la guerra civil, gent que anava a comprar, un noi amb bicicleta i, fins i tot, amb ajut dels destres barquers mequinensans, van salvar un pastor de Vilella i el seu ramat, que van quedar negats a causa d’una crescuda del riu. Històries de les guerres de Cuba i com els poderosos “compraven” soldats, històries del Front de l’Ebre, així com vivències als Masos del Matarranya i dels Monegres, tot plegat, bons relats.

El recerca i el record de llocs, topònims i costums de Fraga, la millora del carrer Major, Vil·la Fortunatus i la festa de Tots Sants, el relat de la suplantació de la patrona de Fraga Santa Anna per la Verge del Pilar, el cultiu de les figues de Fraga substituït pels mollareros i els problemes sobre la immigració, desnonaments i famílies desfavorides, la música de la Segallosa Band, amb lletres en fragatí, s’hi veuen reflectits en el llibre, En altres ocasions centren l’atenció del lector Albelda, Algaió i el paisatge de la Llitera dins de les excursions organitzades pels Amics del parc geològic i miner de la Llitera i Ribagorça, que intenten recuperar pous, aljubs, forns de ges i altres construccions.

L’objectiu de gran part dels articles d’Allà d’allà és reivindicar la importància de la llengua catalana a la Franja, la poca col·laboració dels polítics en fer-la oficial i quan hi ha estat algun alcalde amb idees d’apertura lingüística no s’han pogut dur a terme, la passivitat dels catalanoparlants de la Franja respecte a la llengua, el retrocés en l’ús del català en actes públics i quotidians enfront de la llengua castellana en una ciutat tan emblemàtica com Fraga.

Quant a l’estil, el narrador escriu en tercera persona, tot i això, no l’impideix en una ocasió posar-se en la veu d’una alumna de secundària que redacta, com la futura periodista que vol ser, les seues investigacions en primera persona. Gibert utilitza metàfores, frases fetes de la parla fragatina i altres recursos per expressar les seues idees; “Ras i curt, la cegallosa deriva d’encegar, i en darrera instància de cec. Però és també una metàfora de les polítiques de Saragossa i Madrid, consistents a gestar boirines artificials amb l’objecte de no deixar de veure la realitat lingüística autòctona”.

Quim Gibert tanca el llibre amb un epíleg personal, on insisteix en no ser passius davant el fets socials que fan recular els drets lingüístics dels catalanoparlants a la Franja i ho exemplifica amb un conte de Tim Bowley mostrant la tenacitat d’En Jaume, que fins a sembrar la sisena llavor d’aglà no aconsegueix un arbre per a tothom, així hauria de ser la constància dels franjolins respecte a la seua llengua catalana. L’epíleg del fragatí Francesc Ricart corrobora els objectius de l’autor i convida a reflexionar i seguir amatents en el mateix tema.

En la presentació Quim Gibert va fer referència a contes i una cançó de caire popular, on eixiva la rabosa, que a Benavarri i gran part de la Ribagorça es diu guineu. Els mateixos assistents a l’acte van afirmar que a Benavarri va existir la Penya la Quineu, ja que eren coneguts amb aquest malnom.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: