Enguany ha eixit un quadernet sobre L’enraonar d’Areny de l’autora Inés Bergua Pallarés amb la col·laboració d’Anna Puyal Burrell, filles del poble d’Areny, de la Ribagorça aragonesa. Tot i la seua brevetat i senzillesa està molt ben elaborat tant el continent com el contingut.
La presentació situa el lector envers els conceptes generals de la llengua i les varietats dialectals d’una forma clara i concisa: el ribagorçà és una variant del català occidental. S’hi inclou un mapa dels dialectes de la llengua catalana.
El quadern consisteix en un recull del vocabulari arenyenc, per ordre alfabètic i, més endavant, agrupat per diferents temes o camps semàntics, Les autores adverteixen que no es tracta d’un recull molt ampli, que es pot completar i posen una adreça electrònica per si els lectors volen comunicar algun terme o aspecte. Cada lletra va acompanyada d’una fotografia amb una frase com a peu de la il·lustració, escrita segons la pronunciació ribagorçana, però no de la manera com s’haurien d’escriure, comenten elles mateixes.
Al final apareixen característiques de pronunciació i gramaticals de l’enraonar propi de la vila d’Areny.
El missatge de l’autora i col·laboradora és ben patent: Cal mantenir viva la variant ribagorçana de la llengua catalana, tenint ben present la poca població de la comarca.
Donant una ullada al vocabulari d’Areny es descobreix que és el mateix que es pot sentir a Pont de Montanyana, a Viacamp, a Sopeira o al Pont de Suert, per citar noms de poblacions properes. Repasso La llengua de Castigaleu (Ll Cast) de Jordi Moners i Sinyol (2008), el Petit diccionari ribagorçà (PDR) (2022), «Documents sobre’l català parlat a Sopeira» de Víctor Oliva (1906) i el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll (1963) i comparo algunes paraules com balaga: mandrós, gandul, persona informal, moralment reprovable, festaire…, que recullen gairebé tots, no el trobo al recull de Moners. Clop (pronunciat cllop): pollancre, conegut també com coblle a Sopeira, tot i que Víctor Oliva anota coplle, no el trobo al PDR i a Llengua de Castigaleu apareix xop; per desgràcia aquesta és la forma més utilitzada actualment en detriment de les dos més antigues com clop i coblle. La major part d’aquestes paraules es diuen a tota la Ribagorça, com és ara, ací: aquí, tot i que a poblacions de l’Alta Ribagorça és un terme que s’ha perdut en favor d’aquí; eixordiga per ortiga és una paraula sentida per tota la comarca per a denominar aquesta planta. Una paraula que es diu a Areny és galleta: galleda, però a molts llocs ribagorçans continua dient-se farrada: ferrada. També farrolla: pala per traure la cenra (cendra del foc), en algunes poblacions de l’Alta Ribagorça en diuen forrolla.
En aquesta zona de frontera és fàcil sentir canvis de vocals o consonants, segons les poblacions, així a Areny i Castigaleu es diu llironer: lledoner, a Sopeira se’n diu llidoner; la fruita que a Areny es diu mongrana: magrana, a Castigaleu i a Sopeira se’n diu mangrana. La paraula monear: fer ruqueries, el mateix significat d’Areny anota el PDR, tambe podríem afegir ‘perdre el temps en coses, feines de poca importància’, així: —Què has fet avui? Monear tot el/lo dia.
És habitual que en llocs que disten molts pocs kilòmetres hi ha canvis de vocabulari de termes ben corrents en la vida quotidiana d’un pagès com el primentó, com al PDR, pimentó, com a Castigaleu, i les dues formes a Areny per referir-se al pebrot, però a vuit km d’Areny, direcció nord, a Sopeira, els pebrots són els bitxos, i els pebrotets llargs que piquen o coralets, també recollits a Llengua de Castigaleu com a bitxo, se’n diu bitxeta. O la volançana: papallona d’Areny i a Castigaleu, volansana, és la volandrina a Sopeira com al DCVB, en canvi, al PDR volandrina apareix com ‘moixó migratori’.
Alguna xica variació, és, per exemple, en el nom de joc marro: xarranca (joc infantil), a Areny; en canvi, a Sopeira el marro és el joc tres en ratlla modern, abans s’hi jugava dibuixant amb ges un quadrat a terra i amb tres pedretes en lloc de fitxes, i a la xarranca «rayuela» en dívem corossa, també dibuixada amb ges i amb una tella o teulís, és a dir, un tros de teula.
El recull de L’enraonar d’Areny està fet des d’una sensibilitat lingüística tant de la Inés Bergua com de l’Anna Puyal, que han vist la necessitat, com altres persones d’Areny, de continuar enraonant el lèxic propi après de la seua llengua materna, el català ribagorçà.
Coberta i pàgina interior del quadern // F. F. P.
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025