L’estiu ha passat ple d’activitats, a part de les festes i fires de molts pobles, hi ha hagut xerrades culturals al Pont de Montanyana com la de Lluís Colomés sobre els ponts de la conca del Noguera Ribagorçana fins el Montsec, incidint en la palanca i el pont del poble. L’interès per la llengua també s’ha demostrat en Algunes característiques del català ribagorçà a càrrec de Glòria Francino. El documental sobre Longevidad positiva, La huella del tiempo a càrrec de l’expert Pepe García i de Wilka Pascual, representant del Centro Hipología Centáurides de Cornudella de Valiera.
A Areny el professor i Dr. de la Universitat de Lleida, Xavier Terrado, va explicar alguns topònims de la vila, mantenint un diàleg obert amb la gent del poble. Així mateix s’ha presentat el llibre Serra del Montsec. 101 propostes escrit per David Chacobo y Cristina Papell, que viuen a Areny. Altres activitats s’han dut a terme: per als infants e com Un mundo de cuentos de Sandra Araguás i sessions periòdiques de cine per a tothom..
A Santorens, a les festes de Sant Roc, a l’església van fer, gràcies a la col·laboració i treball dels veïns i l’associació, una acurada i preciosa exposició d’eines i ferramentes antigues relacionades amb el món agrícola i rural.
A Castanesa es pot visitar el Museu etnogràfic que recull tradicions dels pobles de la seua vall, la història i descripció de les falles i del pasturatge. En nom de l’Associació Som Castanesa aquest any, com resultat d’un projecte de recerca Pro-Castanesa: Memòria i patrimoni immaterial de la muntanya de Castanesa, Carme Badia Feixa va presentar un vídeo de Sergi Ricart Ibars La vida a les bordes, recull oral de la vida dels pastors que passaven els estius a l’espectacular muntanya i les bordes eren els seus refugis, que ha rebut el Premi Càtedra Pirineus UdL 2024.. Hi va haver una conferència del Dr. Carlos Fernández Piñar El paisaje cultural de la montaña de Castanesa. Aquest enregistrament és un regal filològic perquè les persones que hi raonen mantenen les caracterísquiques ribagorçanes de la seua llengua.
A Benavarri a últims de setembre es va celebrar la XVIII Jornada Coordinadora de Centres d’Estudis de parla catalana on hi va haver uns tallers dirigits per Nieves Lorenzo Gotor, que va explicar estratègies d’investigació, entre elles, la simplicitat, i es van proposar diversos projectes o treballs compartits des dels centres assistents a l’acte. A la tarda es va fer una visita comentada al castell dels comtes de la Ribagorça i també es va anar al poblet d’Entença on hi havia estat un castell regentat pel senyor d’Entença. Va ser una jornada ben il·lustrativa.
I a l’octubre, a l’aeròdrom de Benavarri s’ha celebrat la Copa Pirineus del Campionat de Catalunya d’acrobàcia aèria.
A Sopeira a començaments d’octubre dins el programa de la comarca Ribagorça Huellas en la piedra la professora i Dra. historiadora d’art de la Universitat de Barcelona, Francesca Español, va donar una conferència titulada La arquitectura del monasterio de Alaón. Entre moltes coses, va explicarque no era un edifici unitari perquè les seues naus, laterals i central, demostren dos moments de fabricació diferents. L’edifici és del segle XII, consagrat pel bisbe San Ramon de Roda d’Isàvena l’any 1123 i té semblances amb la catedrald e Jaca, tot i les seues diferències. La professora va relacionar Alaó amb monestirs com el de Lavaix, Gerri de la Sal i altres més llunyans, va destacar la vida de l’abadia bendictina, que a l’edat Mitjana tenia una comunitat important, va recordar que a la sala capitular al segle XIX el pintor Valentín Carderera hi va veure unes pintures que li van recordar les de Sixena, va citar el valor del seu cartoral… El temps es va fer curt.
Al Pont de Suert al setembre s’hi va celebrar un curs Allà en mon país sobre Anton Navarro, amb xerrades d’experts en aquest poeta de Vilaller, que va escriure sobre la Ribagorça, la naturalesa i la seua terra. Va quedar ben clar per part dels ponents la reivindicació que aparegui com un autor en llengua catalana, ja que no està reconegut com a tal i s’ensenyi com un escriptor més en els programes educatius. Anton Navarro era un admirador de Jacint Verdaguer i fou premiat en diverses ocasions i, de ben segur, que si no hagués estat assassinat a la Guerra Civil del 1936, la seua obra hauria sigut més extensa.
A l’octubre, a la biblioteca del Pont de Suert, Ignasi López Trueba va exposar el tema de la seva tesi doctoral: La dona i la mort al Pirineu Barroc, com a conseqüència de la lectura de molts testaments de dones de comarques pirinenques ha pogut descobrir aspectes de la vida femenina al segle XVII, com és ara la dot que rebien les dones en casar-se, les relacions bones o dolentes en el matrimoni, els maltractaments del marit, el fet que les germanes de vegades es quedaven solteres per a feines domèstiques com filar, preparar el cànem o el lli, els drets o les penes de les viudes… En fi, un pou de saviesa escoltar l’investigador.
Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni 2025 s’han fet trobades i xerrades sobre diversos monuments com Santa Maria de Sarroqueta i l’Església Nova de l’Assumpció del Pont de Suert que compleix 70 anys d’història, dissenyada per Eduardo Torroja i José Rodríguez Mijares.
