El dissabte sant, 19 d’abril de 2025, a casa de la vila de Benavarri es va presentar el volum de toponímia del municipi de Castigaleu, dins d’un dels actes organitzats pel Centre d’Estudis Ribagorçans. El seu president a la Ribagorça aragonesa, Enric Marqués, va dirigir unes paraules als assistents, explicant la continuïtat de les activitats del centre i va presentar Carlos Rizos, editor del llibre, dins de la col·lecció de Toponímia de Ribagorça, coordinada pel catedràtic Xavier Terrado i Pablo de la UdL, del Municipi de Castigaleu.
També va intervenir en l’acte Carles Barrull, secretari del CERib, qui va donar a conèixer els nous projectes al programa RecerCat de centres d’estudis que s’ha celebrat el mes de maig a Montblanc, i que l’any vinent serà al Pont de Suert.
Carlos Rizos va començar la seua intervenció dient que amb aquesta publicació es tancava la trilogia dels llibres de Jordi Moners i Sinyol, així va recordar el primer llibre La llengua de Castigaleu (2008), editat pel CERib dins les “Monografies.Ripacurtia. Col·lecció de llengua”, dirigida per Ramon Sistac de la UdL. Es tracta d’una recerca de manera acurada del parlar de Castigaleu amb les característiques gramaticals: morfologia, sintaxi i lèxic. Amb aquesta obra Jordi Moners va deixar una herència lingüística molt important per a la Ribagorça. L’any 2023, eixiva editat per Garsineu, Tremp (Pallars Jussà) el recull de contes i llegendes escrites per Moners, mort l’any 2019, amb edició i pròleg d’Artur Quitana i Francesc Teixidor, titulat Entre la llegenda i la història:Contes de la Ribagorça, estructurat en cinc parts: I. Castigaleu, II. Los maquis, III. Entre cabaneras i menairons, IV. Bruixas, bruixots i arts màgicas, V. Los poblles se burllen los uns dels atres, i explicació de lèxic. Es tracta d’un recull de literatura oral i de creació literària del propi autor, que l’any 2000 havia escrit Costumari, literatura popular de Castigaleu. Finalment, a l’octubre de 2024, apareix Toponímia de Ribagorça. Municipi de Castigaleu, on Carlos Rizos recull el treball aplegat pel difunt Jordi Moners, l’amplia i l’edita tan curosament, que el Dr. Artur Quintana, en el próleg que encapçala el llibre, el considera coautor del mateix, i recorda la feina feta per Joan Coromines respecte a la comarca ribagorçana aragonesa.
A continuació, el Dr. Rizos exposa com es va gestar l’edició dels noms de lloc de Castigaleu, que s’inclou dins d’un ampli projecte de “Toponímia d’Aragó, Cantàbria i la Rioja” (subprojecte del Toponomasticon Hispaniae dirigit pel Dr. Xavier Giralt), en continuïtat de la “Toponimia de Ribagorza”, coordinada pel Dr. Xavier Terrado, convertint-se en el 33è volum de la col·lecció. Explica, també, Carlos Rizos el material que tenia recollit Jordi Moners en un primer document Word on hi havia més de 544 entrades de topònims, que es va completar amb dotze documents més enviats per l’amic de Moners, Francesc Teixidor, que en guardava el llegat. Després dels agraïments i la bibliografia, el llibre s’estructura de la següent manera:
Introducció als noms de Castigaleu on apareix: la distribució de les terres de Castigaleu i Sant Llorenç, els camins, els topònims d’origen antroponímic, com poden ser Pepet de Mateva, Tonyet…, noms de cases: des de ca d’Albano a ca de Vivas, “El conte de la guineu” amb el nom de les cases de Castigaleu; aquest és un recurs de narrativa oral que recull el nom de les cases d’un poble, quan han vist passar la guineu i diuen una frase o una paraula divertida o amb ironia, que sovint rima amb el nom de la casa, així: “(La guineu) Se va ficar al galliner de Doré/ lis va matar las gallinas […] Mariana va tocar la campana,/ Canerol li va tirar un cassol,/ Martí li va tirar un tupí, […]”. Després del conte es fa referència als renoms de la Confraria del Roser de Castigaleu, de l’any 1807, una llista numèrica de les cases, i tot el cos de noms de lloc per ordre alfabètic.
Cal destacar que el llegat dels topònims, la transcripció fonètica, la descripció i l’estudi etimològic són els que va recollir Jordi Moners; en ocasions el contingut està ampliat de versions anteriors del propi autor i es marca entre claus {…}, per exemple, en l’explicació etimològica de Campurrillo (pàg. 72). A més a més, hi consten els topònims que l’editor Carlos Rizos ha recollit en l’amirallament de 1863 i en les enquestes orals, que també ha fet als informants, i la situació de coordenades i ha precisat i constatat l’origen etimològic dels topònims; els noms afegits per l’editor apareixen entre claudàtors, com és ara a l’entrada [Berdié…] (pàg. 72). El treball es clou amb els mapes sobre el terme del municipi, dissenyats pel servei de Cartografia i Informació Geogràfica de la Universitat de Lleida.
El llibre ha estat publicat per Pagès editors de Lleida, amb la col·laboració del projecte TopACaLaR (del Ministerio de Ciencia e Innovación), l’IEC, la UdL, el CERib (filial de l’IEA, depenent de la Diputación de Huesca).
Un estudi de toponímia del qual Jordi Moners, expert lingüista, que estimava Castigaleu i coneixeva bé l’entorn, se’n sentiria orgullós i agraït, i una edició de Carlos Rizos que diu molt del seu rigor com a estudiós i dels seus coneixements filològics!