La Rogativa celebrada el 16 de maig a Pena-roja i Vallibona va ser especial perquè venia acompanyada de la proposta del diputat castellonenc a Corts Artèmio Rallo Lombarte —de mare pena-rogina— que fos declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Potser aquesta circumstància va facilitar que moltes més autoritats eclesiàstiques i polítiques del que és habitual es donaren cita en la singular celebració religiosa i festiva. A Pena-roja encapçalava la processó l’arquebisbe de Saragossa Carlos Manuel Escribano i l’alcalde de la vila Ricardo Blanch, i a la de Vallibona assistiren el bisbe de Tortosa Sergi Gordo i l’alcalde de la població Juan José Palomo. Des de Vallibona van vindre caminant els 25 quilòmetres que separen ambdues viles Maria A. Pallarés, vicepresidenta del PP de la Diputació de Castelló; Artèmio Rallo Lombarte i Herminio Sancho, diputats socialistes a Madrid per Castelló i Terol respectivament. A Pena-roja esperaven l’arribada de la comitiva, entre altres, Pilar Alegria, secretària general del PSOE aragonès; Rafael Guia, alcalde d’Andorra i senador del PSOE; Mari Carmen Soler, diputada a les Corts d’Aragó del PSOE; Marta Sancho, diputada provincial del PAR; Fernando Camps i Nerea Caldú, president i vicepresidenta de la comarca del Matarranya del PP; Alberto Izquierdo, president del PAR i assessor d’Azcón, i Susana Traver diputada provincial i alcaldessa de Valljunquera del PSOE.
La convocatòria d’ enguany va congregar més de 750 participants, segons els organitzadors, que van convertir-se en un miler a mida que s’afegien gents de les viles veïnes per on passaven.
Tot això, en una població de la comarca dels Ports que compta amb només 63 habitants censats el 2025, demostra que la Rogativa és més viva que mai.
Les processons van anar precedides de les autoritats religioses i civils acompanyades per la música tradicional dels gaiters i tabals. La comitiva travessà tota la població per visitar la Mare de Déu de la Font on es celebrà la missa i es venerà la imatge religiosa.
La representació en català de l’obra de teatre de Desideri Lombarte Pena-roja i Vallibona, pobles germans va ser un altre entranyable acte multitudinari. La sala multiusos va ser insuficient per encabir tot el públic i van haver de posar una pantalla gegant a l’exterior per a seguir la representació. A l’obra hi participen veïns de les dos viles i es dona la circumstància que el capellà que fa de mossèn Pinyol —el religiós vallibonenc Paco Vives— ho ha fet des de la primera representació, fa quaranta anys
L’obra de teatre de Lombarte fa referència a un fet del segle XIV en què, a conseqüència de la pesta negra, Vallibona es va quedar amb pocs habitants i set jóvens que no es podien casar perquè no hi havien noies solteres a la vila, van haver d’anar a Pena-roja on sí que en van trobar. Es van casar i van tornar a Vallibona i així evitaren la seua desaparició. Com a mostra de gratitud, els vallibonecs van establir el compromís d’anar a Pena-roja cada set anys per agrair la generositat dels seus veïns.
Els actes de la jornada es van acabar a la nit amb un sopar de germanor i ball fins la matinada.
Una història il·lustrada
Un dia abans, divendres de vesprada, es va presentar a la Biblioteca Municipal de Pena-roja i, més tard, a Vallibona, el llibre il·lustrat de l’Óscar Blanch Lombarte (Pena-roja 1993) , a partir del poema «La processó de Vallibona» de Romanços del racó de foc i poemes de vida i mort (1987) i de l’obra de teatre Pena-roja i Vallibona, pobles germans (1987), de Desideri Lombarte.
Blanch il·lustra les pàgines del text amb elaborats dibuixos de retolador i d’aquarel·la, utilitzant com a referència les fotografies que va fer el seu germà a la passada Rogativa del 2019 que també apareixen en l’obra. És una manera d’actualitzar la Rogativa vista per Lombarte —fa més de quaranta anys— a través d’uns originals dibuixos que la recreen i la divulguen, on hi apareixen els propis veïns de les poblacions participants que es reconeixen fàcilment per la destresa i l’ofici del jove dibuixant. Com diu el propi autor, «volia donar veu al patrimoni rural i a la memòria dels seus avantpassats».
Per al julibeu d’enguany, Blanch farà una exposició a la Mare de Déu de la Font de les aquarel·les que ha fet per il·lustrar el llibre i que ha hagut de reduir molt en l’obra ara publicada.
Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026