La Rogativa de Pena-roja i Vallibona inicia el llarg i complicat procès per intentar ser declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El diputat socialista Artemi Rallo Lombarte, de pare de Morella i mare de Pena-roja, lidera la iniciativa perquè el Congrés dels Diputats s’implique i recolze este reconeixement cultural. La rogativa entre les dos viles veïnes es commemora cada set anys en què els de Vallibona fan el camí a peu fins arribar a la població de l’Alt Matarranya, tal com van fer a l’Edat Mitjana els set jóvens valencians per casar-se a Pena-roja i desfer el camí amb les dones a la seua vila. Un recorregut de 28 quilòmetres a través d’un terreny molt accidentat entre muntanyes. La trobada recorda el fet que durant el segle XIV les constants epidèmies i fams que patia el territori havia deixar molt disminuïda la població castellonenca i, per no acabar despoblant-se la vila, set mossos van marxar a peu a la veïna Pena-roja per buscar parella a la població aragonesa. Els matrimonis van aconseguir reactivar la demografia del municipi valencià. Precisament el 16 de maig de l’any que ve se celebrarà altra volta l’emotiva rogativa.
Perquè la commemoració siga reconeguda per la UNESCO cal que els governs autonòmics aragonès i valencià creguen en el projecte cultural que naix des de les mateixes viles protagonistes i aporten les raons per merèixer eixe necessari reconeixement per part de l’organisme internacional. La presentació de la Proposició no de Llei al Congrés de Diputats, cal ser realistes, és només l’inici d’un camí on precisa de molt d’esforç i unitat.
Va ser a la dècada dels 80 del segle passat en què la commemoració va revitalitzar-se quan el jove secretari de l’ajuntament de Pena-roja, Ramon Boj que morí tràgicament el 1985, va demanar a Desideri Lombarte que fes una teatralització del fet històric que s’anava transmetent de generació a generació. El 1983, recollint la petició del secretari, l’escriptor matarranyenc ja escrigué el llarg i descriptiu poema ‘La processó de Vallibona’ que publicà posteriorment a Romanços de racó de foc i poemes de vida i de mort (1987) i, més tard, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (1987). El 2 i 3 de juny de 1984 els valencians tornaven a l’Aragó i eixe mateix any Lombarte ja tenia enllestida l’obra teatral de quatre actes, publicada posteriorment, que va ser representada per l’ocasió interpretada per veïns de les dos viles.
En la rogativa, de dos dies de duració, consta d’actes especialment emotius: l’arribada dels vallibonencs a Pena-roja on els espera tota la població encapçalada per l’alcalde, la festa del retrobament de veïns, la representació de l’obra de Desideri, el sopar de germanor, el ball i l’exposició recopilatòria de les diferents trobades. I, en els últims anys, els pena-rogins fan una excursió a peu a Vallibona per agrair la propera visita dels seus amics a la vila matarranyenca i marcar el camí.
«Allà pel anys mil tres-cents
hi havie molta fam i mort i pesta.
Morie la gent gran, la canalla i els vells.
Ne van morir molts cents.
Les viles queden forres,
los fossars queden plens.»Desideri Lombarte.
Publicat a Temps de Franja n.168, gener 2026