L’artista Mia Martí va exposar el passat més de maig, a l’Oficina de Turisme de Vall-de-roures, la mostra El paisatge és pintura. Martí ha seleccionat Valljunquera i un element del seu patrimoni rural: les pallisses. Unes construccions que han perdut la seua funció i que ara formen part del paisatge. Són el testimoni de la nostra història més recent, d’unes activitats agrícoles tradicionals substituïdes, a poc a poc, per la mecanització de les faenes del camp. L’artista les fotografia, traça línies, reconeix els volums en el paisatge, pinta amb els colors matarranyencs predominants: verds, blaus, marrons, ocres… i reinterpreta les construccions de pedra on també hi trobem els materials propis del territori: la fusta, la teula, els canyissos i el fang. S’atura en els detalls de les pallisses: les portes, les finestres menudes, els contraforts, les creus a la pedra, les eres, els diables —trills—, les tanques de fusta, els marges de pedra…
Les pallisses, amb les seues formes bàsiques, avui es fonen amb l’entorn; són taques, formes i colors que pesen o es fan línies subtils en el paper —diu Martí en la presentació.




En la inauguració de l’exposició, l’artista ens va mostrar el seu llibre autoeditat El paisatge fet pintura on s’observa tot el procés de creació: les fotografies inicials, el paper vegetal on dibuixa les línies, els volums i els colors i, finalment, les fotografies on integra tot el seu treball d’interpretació. Llibre que ja va presentar a l’espai cultural De bat a bat a Calaceit el passat mes de setembre.
Les pallisses que es troben a prop del poble algunes estan abandonades i es van assolant i, com diu l’artista, acaben integrant-se en el paisatge. Altres els seus propietaris els hi han donat altres usos com a corrals o magatzems de maquinària agrícola i, fins i tot, s’han remodelat com habitatge amb més o menys encert en la conservació de la construcció. Martí ha acabat comprant una d’estes pallisses de Valljunquera que ha recreat artísticament en la seua col·lecció per donar-li una segona vida.

Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026
