Del març al juny exposa, al Museu Joan Cabré de Calaceit, el pintor calaceità Amadeu Civera, nascut a Sagunt (País Valencià). Format des de ben jove en el món del grafiti ara presenta la seua obra Geometria i pulsió utilitzant l’acrílic sobre llenç en una vintena llarga de treballs de la mostra. Cubs i volums geomètrics són la base de transparències i línies que trenquen i superen els límits és «Arquitectura del gest». Superposició de capes de color pròpia de la pintura de carrer. En l’exposició ordena una sèrie que titula «Herència del grafiti» un homenatge de Civera a la seua formació artística que reivindica i assumeix com a pròpia. «És a través d’aquest diàleg on la geometria deixa de ser una forma rígida per transformar-se en un organisme viu» s’argumenta en la presentació de l’obra. A més, Civera és l’autor d’un gran mural «Contra la violència de gènere», pintat el 2021, a la piscina municipal de la Vall del Tormo i també dels dibuixos del llibre de Jocs tradicionals al Matarranya per a xiquets i xiquetes (2009) editat per la Comarca del Matarranya. Un goig que el Museu Joan Cabré acullga una exposició d’un artista matarranyenc i calaceità que és la funció original de l’espai expositiu i esperem la presència de molts més creadors del nostre territori. El Museu Joan Cabré, a més, compta amb les exposicions permanents d’arqueologia dedicada a Cabré i d’etnologia matarranyenca. Calaceit compta amb una gran vitalitat cultural i és una població que atrau a gran nombre de visitants i que necessita diversificar la seua oferta turística.
El passat 12 de març es va inaugurar la mostra a la qual hi van assistir l’autor de l’exposició Amadeu Civera, l’alcalde de la vila Juan Miguel Monclús i el regidor de cultura Isel Monclús, l’alcalde de Queretes i president de la Comarca del Matarranya Fernando Camps; el director del Museu, Eloi Rubio i el responsable del Servei d’Arxius, Museus i Biblioteques del Govern d’Aragó, Fernando Sarría.n tota la meua passió i el meu orgull per esta forma de ser i de parlar que mos definix. L’únic que demano és que siguen los pares los que díxon en herència als sagals del Matarranya este patrimoni lingüístic incomparable i que no haguen de recórrer a esta tesi per a saber com xarraven al seu poble los seus iaios.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026