«Lo meu rebisiaio Fermin Bondia Anglés —explica José Bondia Ferrer— que va nàixer a la Portellada el 1849, mos contave que un mosso de la Freixneda que festejave a Fórnols, on hi anave moltes vegades perquè les viles estaven molt prop, a unes tres hores caminant, en una d’estes visites es va allargar molt i el jove que no tornave a casa. Alguns membres de la família, preocupats per la tardança, van decidir recórrer el camí que fee el mosso a casa de la seua nòvia per vore si el veïen. A la partida de la Mangranera, entre les dos viles i la Portellada, van trobar els restes de la roba i les sabates que portave el dia de la desaparició del freixnedenc. Els buscadors van pensar que se l’havien menjat els llops que freqüentaven aquells indrets apartats de les viles.
A partir d’este luctuós fet la gent ho anave explicant i molts pastors del territori ja no volien pasturar les seues raberes per la partida de la Mangranera perquè, segons contaven, hi freqüentaven molts llops i tenien por d’un atac d’aquells animals i que els mataren a ells i també les seues ovelles i cabres del bestiar.
Este passat 4 d’abril, la Penya Lo Rostoll i l’ajuntament de la Portellada, per recordar el fet de la mort del mosso, han col·locat una creu tallada de fusta d’olivera, obra d’Antonio Bel Bel, Diego, amb la inscripció: «Creu del Llop, any 1835». A la partida de la Mangranera, a la Culla del Serraller.
Aquí ens ve a la memòria que una altra Creu del Llop la tenim al terme de Pena-roja que també recorda la mort del pastoret Antonio Arrufat al pinar de la Vinyassa, a qui Desideri Lombarte li va dedicat un emotiu poema titulat «La creu del llop», un dels primers textos escrits per l’amic pena-rogí, recollit en el seu poemari Romanços de foc i poemes de vida i mort (1987).
…Una creu de fusta de ginebre,
molt a prop del camí,
recordave als caminants com ere
la vida dels antics i lo que van patir.
(1981)
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026