El gener de 2012 vam publicar un article a Temps de Franja, núm. 112, amb el títol Els xiquets refugiats del Front d’Aragó a la Casa Johnstone de Tossa de Mar (1938-1939). Era la ressenya d’Un hotel en la costa de Nancy Johnstone (Tusquests, 2011).
El 1934 Nancy Johnstone i el seu marit, Archie Johnstone decideixen abandonar Londres i construir un hotel a la Costa Brava, a Tossa. D’aquesta experiència Nancy Johnstone publicarà dos llibres: Hotel in Spain i Hotel in Flight. Un hotel en la costa és un relat compactat d’aquells dos llibres. La introducció, traducció, edició i post-scriptum són de Miquel Berga.
Ens vam detenir en els capítols dedicats als xiquets refugiats del Front d’Aragó que composen una història colpidora. El 1935 va obrir les portes l’hotel Johnstone. El 1938, davant les dramàtiques circumstàncies de la retirada republicana, van decidir transformar l’hotel en una colònia per a xiquets refugiats. Així l’hotel Johnstone es va convertir en la Casa Johnstone.
Els Johnstone es fiquen en contacte amb la International Solidarity Found exposant el seu projecte de crear una colònia a Tossa per a nens refugiats. Nancy exposa que estaven asseguts a la terrassa quan van veure aparèixer una columna. Són nou nens que van caminant en fila, amb un aire patètic, commovedor. Van acompanyats d’un mestre que lis diu que vénen d’Aragó.
Al cap d’uns dies van veure aparèixer pel camí una columna de dinou nens. També procedeixen d’Aragó. Nancy recorda que va demanar a la International Solidarity Found que enviessin nois i noies adolescents. Es va sobresaltar quan va sentir que un nen demanava el xumet. I va preguntar: “¿Cuántos años tiene?” El seu germà Primitivo va contestar: “El Justico tiene tres años y medio”. Nancy confessa que si els hagueren dit que acabarien cuidant 28 xiquets a Espanya els hagués donat un atac de riure.
Les males notícies sobre el curs de la guerra anaven arribant a Tossa. El gener de 1939, des de la Casa Johnstone, veien que començava l’èxode cap a França.. Un militar els va oferir un camió per portar-los fins la frontera. Passada la frontera van arribar a Perpinyà. I des de Perpinyà van ser traslladats a un convent de Besançon, a la frontera amb Suïssa. Archie i Nancy van visitar els xiquets i es van acomiadar, ja que van aconseguir viatjar a Mèxic amb els republicans espanyols. La trobada va ser molt emotiva.
Un hotel en la costa va tenir repercussió. Fins i tot es va pensar en fer una pel·lícula. Posteriorment es va publicar l’edició en castellà, amb el títol Un hotel en la Costa Brava ( Temps de Franja digital 9, maig 2013). Miquel Berga proporciona noves dades i fa un interesantíssim treball sobre Nancy Johnstone (Temps de Franja, 119, novembre 2013).
En aquell moment vam començar la nostra investigació. Vam penjar cartells al Centro Aragonés de Barcelona demanant informació sobre aquests xiquets. I vam trucar als ajuntaments de molts pobles de Saragossa i Osca. Però com no coneixíem els pobles de procedència dels xiquets i al llibre no surt cap cognom, no vam obtenir cap resultat.
Tot va canviar quan va aparèixer Primi Sancho, nascut a Bèlgica i funcionari de la Comunitat Europea. Primi és fill de Primitivo i nebot de Justo, els dos germans que van estar a la Casa Johnstone. Primi Sancho es va comprar una casa a la playa, entre Lloret i Tossa. La tieta Paquita, germana de Primitivo i Justo, que viu a Mequinensa, li diu que a Tossa van estar refugiats son pare i el seu tiet.
Primi Sancho llegeix Un hotel en la Costa i es fica en contacte amb Miquel Berga, que escriu un emocionant relat, Un país estranger (Tusquets, 2024). Vam publicar l’article Primitivo i Justico, dos germans de Mequinensa aventats per la història. (Temps de Franja digital 229, febrer 2024). Miquel Berga destaca la importància de l’escultor Enric Casanovas i la seua família, que tutelaven una colònia de nens a Tossa i des de que van marxar Nancy i Archie, també tutelen els xiquets d’Aragó. Primitivo i Justo van tornar a Mequinensa el 1941. Amb el relat de les seues vides veiem els profunds canvis que es van produir a Mequinensa i Espanya.
Primi Sancho ha estat investigant durant dos anys intensos. Va parlar amb els historiadors de Besançon i va buscar als arxius locals. Els Amis de la Maison du People han estat una ajuda valuosíssima . Gràcies a esta investigació, ara sabem que el xiquet que plorava quan el seu pare anava a visitar-los, es deia Mariano Gonzalvo Bernués, tenia nou anys i era de Gurrea de Gállego. I que la noia que no volia admetre de cap manera que tenia polls perquè no li tallessin els seus rinxols era Rosita Doblan Fabregat, de dotze anys i filla de Mequinensa.
Primi Sancho ens ha proporcionat el registre d’entrades dels 54 xiquets refugiats al Sanatori Salins de Bregille, a Besançon. Hi són tots: els 28 de la Casa Johnstone i els 26 de la colònia tutelada per Enric Casanovas. Ací van els seus noms:
1 de SARAGOSSA:
Angelina Campillo Sancho (8 anys), filla de Mariano i Leonor.
7 de MEQUINENSA:
Rosita Doblan Fabregat (12 anys), filla de Manuel i Rosa; Pepita Mir Esteve (12 anys) i Asunta Mir Esteve (10 anys), filles d’Antonio i Josefa; Primitivo Moles Sancho (11 anys) i Justo Moles Sancho (3 anys), fills de Primitivo i Marcelina; Miguel Navarro Moncada (7 anys) i Pepita Navarro Moncada (5 anys), fills de Roque i Josefa.
5 d’OSCA:
María Josefa López Puyo (7anys) i Carmen López Puyo (5 anys), filles de Benito i Josefa; José Mur Salamero (13 anys), Ramón Mur Salamero (8anys) i Pilar Mur Salamero (6 anys), fills de Pedro i Leonor (los Mur Salamero eren de SELGUA).
5 de GURREA DE GÁLLEGO:
Vicente Arguer Montes (7 anys) i Luisa Arguer Montes (6 anys), fills de Vicente i Mercedes; Mariano Gonzalvo Bernués (9 anys), Mercedes Gonzalvo Bernués (7 anys) i José Gonzalvo Bernués (5 anys), fills de Mariano i Leonor.
2 de TEROL:
Delfina Buj Herrero (12 anys), filla d’Hilario i Rafaela; María García Buj (7 anys), filla de José i Rafaela.
3 d’ALCANYÍS:
José María Pons Zapatero (13 anys), Delfina Pons Zapatero (10 anys) i Floreal Pons Zapatero (7 anys), fills d’Alberto i Victoria.
Són 23 xiquets en total procedents d’Aragó. En falten 5 per completar la relació dels 28 de la Casa Johnstone. Moltes famílies d’Aragó es van refugiar a Barcelona. És possible que alguns d’aquests xiquets digueren que venien de Barcelona.
15 de BARCELONA:
M. Luisa Banqueis Gago (9 anys) i Jesús Banqueis Gago (4 anys), fills de Julián i Iginia; Joan Beltran Serra (12 anys) i Rafael Beltran Serra (10 anys), fills de Jesús i Angelina; Josep Buch Escordó (12 anys), fill de Josep i Elvira; Marçal Casanova Guerri (16 anys), M. Rosa Casanovas Guerri (15 anys) i Lluïsa Casanovas Guerri (7 anys), fills d’Enric i Leonor; Trinidad Delgado Marzo (12 anys), filla de Ignacio i Raimunda; Ferran Fuentes Royo (7 anys), fill de Dominga; Pilar Jofre Aparicio (8 anys), filla de Joan i Pilar; Isabel Rossell Gironella (9 anys) i Paca Rossell Gironella (4 anys), filles de Joan i Josefa; Claudina Sassola Vallvé (8 anys), filla de Daniel i María; Rosa Ciuraneta Ballester (5 anys), filla de Francesc i Magdalena.
3 de TORTOSA:
Armando Castell Gracia (13 anys), María Castell Gracia (10 anys) i José Castell Gracia (10 anys), fills de Juan y María.
1 de FLIX
Jaume Guíxols Pujol (8 anys), fill de Joan i Maria.
7 de MADRID:
Ramón García Ortega (12 anys), Víctor García Ortega (8 anys) i Julio García Ortega (7 anys), fills d’Alejandro i Elisa; Luís Palacios González (10 anys), fill d’Antonio y Constantina; Rosa de Suna Rey (11 anys), filla de Carlos i Amalia; Ángel Terres Huerta (7 anys) i Juan Terres Huerta (4 anys), fills de Ángel i Mercedes.
3 de GUADALAJARA:
Luisa González Ribas (14 anys), Mercedes González Ribas (12 anys) i Félix González Ribas (10 anys), fills de Luís i Julia.
2 de MÚRCIA:
Clotilde Campos Hernández (13 anys) i Carmen Campos Hernández (11 anys), filles de Luís i Carmen.
Després de tant temps i tantes preguntes sense resposta, hem arribat al final. Primi Sancho, Miquel Berga i l’historiador Fernando Casal han viatjat aquest estiu a Besançon per continuar el relat sobre els xiquets allí on Nancy Johnstone el va deixar.. Després de més de vuitanta anys tenim les dades d’entrada del Sanatori de Bregille. La majoria són originaris d’Aragó.
A l’estiu de 2024, Joan Beltran Serra, que figura en el grup de procedència de Barcelona, va visitar Besançon. El 1939 tenia 12 anys i ara que està a punt de complir els 99, pot ser el l’últim supervivent. Primi Sancho i la seva dona, Isabelle, han fet una trobada amb Joan Beltran Serra, la seva filla, Rosa Beltran i la neta, Helena Pibernat. Esperem aconseguir més dades de les dues colònies de Tossa facilitades per familiars i amics.