Un llibre de Miquel Berga, Un país estranger, desvela les seues biografies
// Virgili Ibarz
A la revista Temps de Franja número 112 (gener 2012) vam publicar una ressenya sobre l’edició en català d’Un hotel a la costa i a la revista digital número 9 (maig 2013), una ressenya de l’edició en castellà d’Un hotel en la Costa Brava, de Nancy Johnstone. Miquel Berga és l’autor de la introducció i post-scriptum de les versions en català i en castellà d’Un hotel a la costa.
Nancy Johnstone va viure a Tossa de Mar des de octubre de 1934 fins a gener de 1939. Nancy i el seu marit Archie van descobrir accidentalment Tossa de Mar. Pensen que han trobat un lloc ideal i el seu propi destí. Sobre la situació política espanyola comparteixen la visió de l’esquerra britànica: la República intenta consolidar una revolució pacífica.
Felip IV i la seua cort van arribar a Fraga la primavera de 1644 i es van establir a la ciutat. Durant aquesta estada Velázquez va fer dos retrats: el de Felip IV i el del bufó “El Primo”. El motiu d’aquest viatge va ser visitar la primera línia del front de la Guerra del Segadors a Lleida. El clima de insurrecció social de Catalunya va esclatar el 7 de juny de 1640. La revolta va significar la ruptura entre el Principat i la monarquia hispànica i l’inici d’una guerra que va dur al govern català a buscar suport a França. La guerra va convertir Catalunya en un gran camp de batalla.
Durant la primera part del seu regnat, el rei va compartir les responsabilitats dels afers d’Estat amb Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, que va desenvolupar una política de conflictes armats. Després de la caiguda d’Olivares, Felip IV es va encarregar personalment dels afers del govern ajudat per Luis Méndez de Haro i el duc de Medina de las Torres.
Esther Tallada, traductora del Robinson Crusoe (Bernat Metge Universal, 2020), en «A propòsit de la traducció», exposa que Sense cap mena de dubte, l’element més complex de resoldre en aquesta traducció han estat les unitats de mesura, precisament perquè la distància que cal superar entre el context original i el de la traducció és amplíssima, no només per motius geogràfics sinó també, i molt notablement, per motius temporals.
Per a Esther Tallada és inversemblant que l’any 1650 un mariner anglès parlés de quilos o grams en comptes de lliures i unces, de centímetres en comptes de polzades i peus, o de litres en comptes de càntirs i porrons. Així, va optar per traslladar les unitats originals britàniques prèvies a l’estandardització a les unitats catalanes de l’època.
Aquest 11 de novembre ha arribat a llibreries el Tríptic de la terra de Mercè Ibarz, publicat per Anagrama. L’autora hi reuneix La terra retirada i La palmera de blat, i les acompanya amb una part, inèdita, Labor inacabada.
El Tríptic de la terra compren així un arc temporal de publicacions que va del 1993 a 2020. El 1993 l’autora va publicar La terra retirada al Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’èxit va ser immediat. Hi veiem la transformació de Saidí. El canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, l’aparició de la fruita i la modificació dels hàbits que aquest canvis comporten.
En el marc de les “Jornadas Altoaragonesas sobre las lenguas en la escuela”, celebrades al Palau Montcada de Fraga, el 29 març de 2003, el professor Miquel Siguan va donar la conferència inaugural sota el títol “Llengües i cultures en un món global”. L’Ajuntament de Fraga li va fer un petit homenatge i li va oferir un dinar, ja que el seu avi havia estat secretari d’aquest Ajuntament.
Siguan va nàixer el 2 de maig de 1918 a Barcelona. Amb 16 anys va començar els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Va participar a la Guerra Civil en una companyia anarquista. Acabada la guerra se’n va anar a Londres aprofitant una beca del Partit Laborista.
Després de trenta-cinc anys d’exili, Ramón J. Sender surt en avió de San Diego, el 26 de maig de 1974. Sender viatja amb passaport nord-americà. És rebut a Barcelona amb afecte. Els mitjans de comunicació segueixen amb interès el seu retorn. L’escriptor se sent emocionat.
A Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada.
Si des del Cegonyer mirem la façana de l’antic convent dels agustins, veurem un escut. Hi han dues inscripcions que no es poden veure des del Cegonyer. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
