Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Els retrats de Velázquez pintats a Fraga

// Virgili Ibarz

Felip IV i la seua cort van arribar a Fraga la primavera de 1644 i es van establir a la ciutat. Durant aquesta estada Velázquez va fer dos retrats: el de Felip IV i el del bufó “El Primo”. El motiu d’aquest viatge va ser visitar la primera línia del front de la Guerra del Segadors a Lleida. El clima de insurrecció social de Catalunya va esclatar el 7 de juny de 1640. La revolta va significar la ruptura entre el Principat i la monarquia hispànica i l’inici d’una guerra que va dur al govern català a buscar suport a França. La guerra va convertir Catalunya en un gran camp de batalla.

Durant la primera part del seu regnat, el rei va compartir les responsabilitats dels afers d’Estat amb Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, que va desenvolupar una política de conflictes armats. Després de la caiguda d’Olivares, Felip IV es va encarregar personalment dels afers del govern ajudat per Luis Méndez de Haro i el duc de Medina de las Torres.

Velázquez als 24 anys es va traslladar a Madrid, on va ser nombrat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard “pintor de cámara”, el càrrec més important entre els pintors de la cort. El seu treball consistia en fer retrats del rei i la seua família i també quadres destinats a decorar les mansions reials. La seua presència a la cort li va permetre estudiar les Col·leccions reials de pintura. Aquesta influència va ser determinant per evolucionar cap a un estil de gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. A partir de 1630, va pintar de esta forma grans obres com “La rendición de Breda”. Quan Velázquez va arribar a Fraga tenia 45 anys.

La tècnica d’aquest període valora més la llum en funció del color i la composició. Les normes del “retrat de la cort” obligaven al pintor a donar al retratat l’aspecte que millor responia a la dignitat de la seva condició. Però Velázquez va limitar el nombre dels atributs tradicionals (reduïts a la taula, el barret, el toisó, o la empunyadura de l’espasa) per incidir en el tractament del rostre i les mans, més il·luminats i sotmesos progressivament a un major refinament.

Felip IV. / Col·lecció Frick

Velázquez va pintar el retrat del rei a Fraga després de la caiguda d’Olivares. Sabem que el 2 de maig de 1644 Felip IV va passar revista a les tropes amb el mateix vestit militar que veiem al quadre, de color vermell i plata, barret negre i bastó de cap militar. L’estudi improvisat de Velázquez era una habitació fosca. Van tenir que obrir una finestra per tenir llum natural. Pintava poc a poc, però en aquesta ocasió va tenir que acabar el quadre en tres sessions. Aquest quadre és l’únic en que el rei apareix vestit de militar. Mira els espectadors amb una mirada melangiosa.

 Un rebut ens diu que el quadre va ser enviat en una caixa de fusta a la reina des de Fraga a Madrid. El quadre va estar exposat a les Col·leccions reials fins que a principis del segle XVIII va passar a la Cort de Parma i va iniciar un llarg periple per Europa que va acabar amb la venta de l’obra el 1911. Elías de Borbón-Parma va vendre l’obra a la “Agnews and Sons Galery” de Londres, que al seu torn, la va vendre a la “Knoedler & Co.” de Nova York, on la va comprar Henry Clay Frick, que va penjar l’obra a la seva mansió de la Quinta Avinguda, convertida posteriorment en museu. Ara aquest museu està en obres i s’ha fet una cessió temporal de nou llenços al Museu del Prado. El retrat de Felip IV és la imatge central d’aquesta excepcional exposició.

Pablo Pérez d’Ors, director del Museu de la Fundació March, diu que van fer una radiografia del retrat de Felip IV i van comprovar que la tela era molt menys densa que la que utilitzava Velázquez. Pérez d’Ors pensa que al pintar en circumstàncies precàries, Velázquez va tenir que conformar-se amb els materials que trobava. Entre els retrats dels nans del Prado s’havia observat una anomalia semblant. Es va utilitzar un sistema informàtic anomenat TCAP, que llegeix radiografies de teles per contar els fils i donar color. El resultar és un codi de barres, com una petjada dactilar única: si dues teles el comparteixen, les dues procedeixen del mateix rollo de tela. Les teles de Felip IV i del “Primo” procedeixen del mateix rollo de tela.

El 2016, quan el retrat del nan pintat a Fraga va viatjar del Prado a Berlín y Munich ho va fer amb el seu títol i data, “Retrato del Primo. 1644”. En contrast amb tot el que sabem del retrat de Felip IV i la Fundació Frick la figura del Primo continua sent un enigma. Els colors vermell i plata utilitzats ens recorden els del retrat de Felip IV. Aquest home amb les mans recolzades en les engonals ens aguanta la mirada. Fins al 2 de juliol estaran els dos quadres exposats al Museu del Prado. És una ocasió única de veure junts a Felipe IV i el seu bufó, els dos quadres pintats a Fraga. A partir d’aquesta data “Felip IV” torna a la Fundació Frick de Nova York.

El Primo. / Museu del Prado

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: