Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate
  • Inici
  • Cultura
  • Primitivo i Justico, dos germans de Mequinensa aventats per la història

Primitivo i Justico, dos germans de Mequinensa aventats per la història

Un llibre de Miquel Berga, Un país estranger, desvela les seues biografies

// Virgili Ibarz

A la revista Temps de Franja número 112 (gener 2012) vam publicar una ressenya sobre l’edició en català d’Un hotel a la costa i a la revista digital número 9 (maig 2013), una ressenya de l’edició en castellà d’Un hotel en la Costa Brava, de Nancy Johnstone. Miquel Berga és l’autor de la introducció i post-scriptum de les versions en català i en castellà d’Un hotel a la costa.

Nancy Johnstone va viure a Tossa de Mar des de octubre de 1934 fins a gener de 1939. Nancy i el seu marit Archie van descobrir accidentalment Tossa de Mar. Pensen que han trobat un lloc ideal i el seu propi destí. Sobre la situació política espanyola comparteixen la visió de l’esquerra britànica: la República intenta consolidar una revolució pacífica.

Archie Johnstone és un periodista i Nancy, una jove escriptora que pensa que a Tossa trobaran la manera de guanyar-se la vida. El 1934 construeixen un hotel, la Casa Johnstone, a la façana marítima de Tossa. A l’any següent els propietaris ja pertanyen al nucli de la colònia estrangera. La primera temporada de l’hotel ha resultat un èxit.

Les perspectives per a l’estiu de 1936 quedaran desfetes pel cop militar i les seves conseqüències. Els Johnstone renuncien a l’expatriació que el govern britànic facilita als residents a Espanya. Per a Miquel Berga, aquesta decisió es deu probablement a tres factors: el rebuig ideològic a un cop militar d’inspiració feixista, la percepció de l’actitud cínica del govern britànic davant l’atac a la legalitat republicana i, potser el més decisiu, els seus desitjos de no defraudar a la gent de Tossa que els havia acollit amb una gran hospitalitat.

Els Johnstone decideixen convertir el seu hotel en una colònia infantil per a xiquets refugiats. Es posen en contacte amb la International Solidarity Fund per a que faciliten l’arribada dels nens a la Casa Johnstone. El 1938 arriben dos grups de xiquets d’Aragó. Són 28 en total: el primer grup de 9 i el segon de 19.

Nancy diu que eren al terrat quan van veure arribar els primer grup. Són nou xiquets que van caminant en fila, amb un aire patètic. Van acompanyats d’un mestre, que els diu que venen de l’Aragó.

Al cap d’uns dies, van veure aparèixer una columna de dinou xiquets pel camí de la Casa Johnstone. També venen dels pobles del front d’Aragó. En aquest grup hi ha Primitivo, un xiquet d’aspecte sensible, que tenia onze anys, i el seu germà Justico, que en tenia quatre.

El gener de 1939, des de la Casa Johnstone, van veure que començava l’èxode cap a França. La carretera encara no estava tallada i van arribar a Figueres de matinada. De Figueres van ser traslladats a Perpinyà i posteriorment al convent de Besançon, pròxim a la frontera amb Suïssa, cuidats per les monges franceses. Archie i Nancy es van quedar a Perpinyà ajudant als refugiats espanyols. Posteriorment van a visitar els xiquets. La trobada és molt emotiva. Els Johnstone se’n van de Besançon admirats d’aquelles criatures que sobreviuen a tantes circumstàncies tràgiques amb un comportament exemplar. Aquesta és l’última notícia que tenim dels Johnstone, que marxen a Mèxic.

Després de la publicació d’Un hotel a la costa, vam fer moltes gestions per conèixer la situació d’aquests xiquets. Com no coneixíem els pobles de procedència dels xiquets i tampoc sortia en el relat cap cognom, era molt difícil trobar informació. Vam col·locar cartells al Centre Aragonès de Barcelona per trobar algú que ens donés alguna dada. Vam trucar a molts ajuntaments d’Aragó, suposant que els xiquets eren d’aquests pobles, però no van tenir cap resultat.

Però afortunadament tot va canviar quan Primi Sancho va comprar una casa a la platja de Canyelles, entre Tossa i Lloret. Primi va trucar la seva tieta Paquita, que viu a Mequinensa, per dir-li que havia comprat una casa prop de Tossa. La Paquita li va dir que el seu pare i el seu tiet havien estat refugiats a Tossa. Primi és fill de Primitivo Sancho i nebot de Justo. L’avi patern és Primitivo Moles, el sastre de Mequinensa. L’avia és Marcelina Sancho. Primitivo Moles i Marcelina Sancho no van regularitzar la seva unió i els fills porten els cognoms de la mare.

Primi va buscar informació sobre els xiquets refugiats a Tossa i va llegir Un hotel a la costa. Es va entrevistar amb Miquel Berga i d’ací va sortir Un país estranger. Berga fa un relat emocionant. Després de marxar els Johnstone, l’escultor Enric Casanovas y la seua família fan les gestions per anar contactant amb les famílies dels xiquets. Primitivo i Justico tornen a Mequinensa el 1941.

D’altres amics dels germans Sancho, de Mequinensa, tenen vivències paral·leles. Es el cas de les germanes Maria i Montserrat Vidallet, refugiades a una colònia infantil de Blanes. Com Primitivo i Justico, tornaran a l’escola de Mequinensa, a l’escola del poble. Com diu Berga: El corrent capriciós de la història els retorna al punt de partida… de moment.

L’avi Primitivo Moles mor el 1942. El seu fill Primitivo Sancho, amb 14 anys, ha entrat a treballar a les mines Isidro i Andresita i pot aportar algunes pessetes per completar els migrats ingressos de la seva mare. Deu anys després de la seva estada a la Casa Johnstone, quan tenia catorze anys, al Justico també li arriba el seu destí de nen pobre: la mina.

El 1960 Justo es trasllada a la República Federal Alemanya. Ha aconseguit una feina a Duisburg, la gran ciutat industrial. El 1961 Primitivo s’incorpora com a miner a l’explotació de les mines de carbó a Bèlgica, que allà són del tipus vertical.

Berga analitza les característiques socials i polítiques de l’Espanya republicana i l’Espanya franquista. També té en compte la situació de la República Federal Alemanya i Bèlgica, on van anar a treballar Justo i Primitivo. I l’ofegament de Faió i els profunds canvis que es produeixen a Mequinensa.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: