Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

El viatge de Ramón J. Sender a Fraga*

// Virgili Ibarz

Després de trenta-cinc anys d’exili, Ramón J. Sender surt en avió de San Diego, el 26 de maig de 1974. Sender viatja amb passaport nord-americà. És rebut a Barcelona amb afecte. Els mitjans de comunicació segueixen amb interès el seu retorn. L’escriptor se sent emocionat.

 



Ramón J. Sender. / Arxiu

 

Es va fer una roda de premsa. Entre altes coses, se li va preguntar pel sentit que donava al seu viatge. Sender va contestar que es tractava d’un pagès d’Aragó que escriu llibres i explica en les universitats, però que vol tornar a casa. El seu viatge no va deixar indiferent a ningú com podem deduir de les reaccions que es van produir a Espanya.

L’1 de juny de 1974, Sender va anar a Fraga. Recorda que va parar a un hostal al costat del riu. “Oh, el Cinca!”, va exclamar l’escriptor. Pocs minuts després van aparèixer dues xiques amb un equip de ràdio Fraga i fins a dues dotzenes de veïns, amb llibres per a què els fes la dedicatòria.

María José Arellano li va fer l’entrevista a Sender, que es va publicar a La Voz del Bajo Cinca, el 8 de juny de 1974 (núm. 210). Arellano li diu a Sender que aquells dies està llegint la novel·la El fugitivo. Sender diu que en aquesta novel·la tracta de donar relleu als aspectes dramàtics i la bellesa d’Urganda la Desconocida, perquè a Fraga va viure Miquel Viladrich, que va ser amic seu. Viladrich havia dit dir a Sender que el castell on vivia, amb permís de l’Ajuntament de Fraga, era el castell d’Urganda la Desconocida.

Hem de tenir present que a Viladrich y las doncellas cimbreantes, Sender deia que aquest pintor “com molts primitius, interpretava el paisatge a través dels tipus humans”. Un obituari sobre Viladrich de Sender es va publicar a la revista de la CNT, el 10 d’octubre de 1956. Per altra banda, a El fugitivo apareix l’humor poètic de Sender. Sobre el transfons al·legòric hi ha moltes referències biogràfiques i geogràfiques, en la línia de Crónica del alba. Es poden identificar llocs i racons d’Alcolea de Cinca i Fraga. Es parla del caràcter dels habitants de la Ribera del Cinca i en la narració veiem paraules i diminutius de signe aragonès.

Sender li diu a la periodista que Fraga i la comarca tenen una característica molt avantatjosa: són bilingües. Tenen dues llengües: el català i el castellà i, per tant, tenen un peu en cada cultura, un peu a cada període històric català i aragonès, i també la comarca és rica, tenen formes d’eficiència catalana en l’explotació dels productes i una mica l’obstinació de l’aragonès.

Arellano li recorda a l’escriptor que havia sol·licitat donar una conferència a Fraga. I li pregunta si seria possible fer-la aquells dies. Sender contesta: “Crec que no. Si ho hagués sabut abans sí, amb molt de gust…, però”. Arellano precisa “Jo em refereixo a una data pròxima, quan vostè estigui instal·lat definitivament a Espanya”. I Sender contesta “Sí, més endavant, sí, el que vostès vulguin”. La periodista pregunta “Què diu per als lectors de La Voz del Bajo Cinca?”. L’escriptor contesta: “Doncs, senzillament, vaig sentir una emoció molt, molt profunda, quan vaig tenir la vista sobre el riu Cinca, i vaig estar vint minuts veient passar l’aigua. Vaig veure la vall del Cinca i no podia comprendre-ho, em pareixia un somni”.

Sabem que Sender va sol·licitar al Consolat General d’Espanya a Los Ángeles la nacionalitat espanyola, perquè volia morir sent espanyol. Una carta-ordre del Jutjat de Districte de Fraga, amb data 2 de febrer de 1981, i dirigida al Jutjat de Pau de Xalamera, diu textualment: “Que al marge de la inscripció de naixement de D. Ramón-José Sender Garcés, es practiqui la nota marginal de recuperació de la nacionalitat espanyola davant de l’Encarregat del Registre Civil del lloc de residència: San Diego (Califòrnia, Estats Units), fent. amb anterioritat, un acta referent a aquesta declaració pel Cònsol General d’Espanya a Los Ángeles i amb el compromís del declarant de renunciar a la nacionalitat nord-americana, i prestar jurament de fidelitat a S.M. el Rei i obediència a les lleis espanyoles”.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: