A fons
En un revolt del pont
// Quim Gibert
Una vintena de famílies republicanes de Peralta de la Sal es van estimar més abandonar cuitacorrents el poble quan les tropes franquistes, cap a la tardor de 1938, s’acostaven perillosament a l’Alta Llitera. Només travessar la frontera francoespanyola, a les darreries de gener de 1939, dones i homes foren separats, per indicació pel Cap d’estat
LLEGIR-NE MÉS
La intempestiva matinada de Faió
// Quim Gibert
«Si algú es va pensar que els rius i les muntanyes eren de tothom, anava ben distret. Els que s’ho van apropiar tot es presentaren el 1957 amb el nom d’ENHER.» Ho descriu així Francisco Carlos Solé Llop, un dels «veïns temorencs i incrèduls» del Faió (Baix Matarranya) de fa més de mig segle.
LLEGIR-NE MÉS
El jazz i la (mala) raça fragatina
// Quim Gibert
Silveri C. C. (Fraga, 1899), jaio d’Alfons G. C. (Terrassa, 1957), no tenia el més mínim interès a dedicar-se a la pagesia: «Era el segon de tres germans. Es va estimar més ser músic i trepitjar món.» A l’antic Cafè Josepet, en el Cegonyer, va fer la primera pela feinejant de cambrer. Fraga però se
LLEGIR-NE MÉS
Més de set-cents anys de tradició
// Joaquim Montclús
La Setmana Santa a Calaceit Calaceit es prepara per a viure els dies de la Setmana Santa amb festes i festejos acompanyats per la tradició de més de set-cents anys. No sabem molt bé quan va aparèixer la Santa Espina. Es diu que va ser un feliç dia, pròxim a la reconquesta de la vila,
LLEGIR-NE MÉS
Eixorejar (Dins de) Fraga
// Redacció
«En els baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels 70, hi havia un comerç. Ara no en queda gairebé cap ni un.» En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap el sector urbà de les Afores. Embotir-se amb un utilitari
LLEGIR-NE MÉS
Mequinensa. La fi d’una tradició
// Redacció
// Ana Obiol Amb l’arribada del segle XX i l’increment de la demanda del carbó a nivell mundial, Mequinensa va prendre una importància considerable per l’activitat de la seva conca minera. Era un poble on la principal activitat econòmica era la mineria. A meitat de segle XX, aproximadament en 1945, l’enginyer cap del districte de
LLEGIR-NE MÉS
«Sense la ‘dana’, l’any 2025 mos haguere faltat aigua de boca a molts pobles»
// Lluís Rajadell
Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes El president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes, Fernando Camps (PP), demana que les ajudes del Govern d’Aragó per a pal·liar les destrosses de les ‘danes’ de la tardor s’ampliïn als 19 pobles de la demarcació comarcal, perquè «tots» s’han
LLEGIR-NE MÉS
«Si mantenim la personalitat, tenim futur»
// Carles Terès
L’any 2000, Gregori Pons de casa Gaujola, li va dir a son fill Xavier (Barcelona, 1962) que li havien tocat de la família uns bancals a la partida dels Barrancs de la Portellada. Això el va estimular a recuperar una casa al poble, enyorat potser del paradís que havien significat els estius d’infantesa en aquells
LLEGIR-NE MÉS