El 26 de març de 1938 cinc avions italians al servei de Franco van llançar la seua càrrega de bombes sobre el poble. Van causar cinc morts entre els veïns. I no va ser l’únic bombardeig que va patir el lloc durant la Guerra Civil
Josefina Rallo, una veïna de la Portellada, va veure a les nou del matí del 26 de març de 1938 com els germans Miguel i Casiano Serrat, amagats entre unes cases, li feien senyals aspaventoses per a que s’amagara al seu costat per a protegir-se del bombardeig de l’aviació italiana mentre les primeres explosions feien tremolar el poble. No va voler reunir-se amb ells i va buscar un altre amagatall. Una decisió que li va salvar la vida aquella funesta jornada, on, a més dels germans Serrat, van morir tres veïns més sota les bombes que va llançar una esquadra d’avions Savoia italians al servei de l’exèrcit franquista.
L’Associació Cultural Rostoll de la Portellada ha documentat aquella tràgica jornada de la Guerra Civil, a més dels altres dos bombardejos que va patir el poble durant els dies anteriors i següents, encara que estos no van deixar víctimes entre el veïnatge.
Les investigacions als arxius de l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare italià han permès recuperar les imatges de l’atac de la aviació legionària italiana dels dies 26 de març i 1 d’abril. També existeix constància d’una operació el dia 20 de març, pendent de documentar i que, segons ha comprovat l’Associació Cultural, va deixar un mort entre les tropes republicanes que hi havia al poble. Un certificat de defunció indica que un soldat va morir el dia 21 a un hospital que hi havia a la Portellada degut a l’atac. En este cas, els explosius no van caure al nucli urbà.
Les tràgiques conseqüències del bombardeig del 26 de març van ser investigades l’any 2022 per l’historiador Marcos Micolau, que va precisar els noms de les víctimes i les circumstàncies de la seu mort. Aquella jornada negra van morir Avelina Martí, Evarista Bayod —que estava embarassada— i la seua filla de tres anys Ángeles Albesa Bayod així com els germans Miguel i Casiano Serrat. Els cinc avions responsables, que van envolar-se de Logronyo, podien transportar 2.000 quilos de bombes cadascun, però es desconeix la quantitat exacta que va caure sobre la Portellada aquell dia, principalment entre els carrers Portell i Pla.
L’historiador indica que les víctimes encara hagueren estat més de no ser perquè el poble estava mig buit llavors. Bona part dels veïns havien marxat a viure a coves i masos del terme per por als bombardejos. L’investigador conta que a una cova hi van arribar a viure durant tres dies i amb molt poca aigua 21 persones, entre elles uns quants xiquets. També destaca el cas d’un naixement registrat dins d’un d’estos refugis improvisats.
Encara que el motiu documentat per a atacar el poble va ser una suposada concentració de tropes republicanes, Micolau aclareix que aquesta podria ser només una excusa perquè l’objectiu principal era estendre la “por” entre la població i les tropes governamentals i provocar la desmoralització dels republicans en plena ofensiva d’Aragó a la primavera de 1938. Dins de la mateixa campanya, s’emmarca el sagnant bombardeig d’Alcanyís del 3 de mars de 1938, investigat per l’historiador José María Maldonado i que va deixar cinc-cents morts, segons algunes estimacions.
L’ofensiva d’Aragó acabaria amb l’arribada dels franquistes al Mediterrani i la partició del territori fidel a la II República, pràcticament una sentència de mort per al règim republicà.
L’Associació Cultural ha complementat la informació sobre el tercer bombardeig a l’arxiu aeronàutic italià, encara que, com comenta, Marc Villoro, membre de Rostoll, no queda gens clara la motivació de l’atac. No hi ha constància de cap concentració de tropes republicanes al lloc del bombardeig, prop del Mas de Belenguer. Entre les possibles finalitats de l’operació, podria ser que el riu Tastavins va marcar temporalment la línia del front de guerra i que, molt a prop, hi ha el pont de la carretera que va d’Alcanyís a Vall-de-roures, que travessa el riu i que podria ser també un objectiu militar en aquells moments.
El bombardeig del dia 26 de març els cinc avions van deixar caure bombes de 50 quilos de pes cada una i un exemple n’és la que va aparèixer casualment fa pocs anys dins del poble. Marcos Micolau explica que el model d’aparell utilitzat, el Savoia SM.81, era antiquat en aquell moment i si es va utilitzar va ser per la manca d’oposició de l’aviació republicana, molt debilitada llavors. Les naus van envolar-se de Logronyo amb l’única missió d’atacar la Portellada i retornar a la base.
L’acció del dia 26, que acaba de ser documentada per l’Associació Rostoll, va comportar un desplegament molt més ampli d’avions italians difícil de justificar. Van intervindre-hi 15 aeronaus que van llançar 50 bombes de 50 quilos cadascuna a més de 392 de 15 quilos. Les aeronaus legionàries van aixecar el vol des de Tudela (Navarra). Els documents de l’arxiu italià indiquen que l’objectiu era castigar “posicions enemigues” en un lloc on “l’enemic intenta resistir”. L’hora de la potent incursió aèria va ser també les nou del matí.
L’Associació Rostoll no sap que en aquell lloc i aquell dia hi haguera cap concentració de forces republicanes que justificara el massiu bombardeig. En este cas, tampoc tindria massa sentit l’objectiu genèric d’atemorir els combatents i la població civil republicans perquè els explosius van caure lluny de nuclis de població. La contrapartida positiva és que, a diferència del dia 26, no hi va haver baixes provocades per la pluja de bombes, més de 400, que va caure fa quasi un segle “a l’est de la Portellada”, com indica, lacònic, el part de guerra.
*Publicat a Temps de Franja n. 166, juliol-agost 2025