A fons
‘Mirador’. Enric Soler i Godes. La Verge de la Balma i els Diables.
// Joaquim Montclús
Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener. La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la
LLEGIR-NE MÉS
«Molt del nostre vocabulari es troba en procés d’extinció»
// Josep Espluga
Ramón Chesa i María Teresa Molet són els autors del llibre ‘Paraules trafegades d’Albelda’, un reeixit recull de paraules i expressions locals que han anat quedant en desús i que els autors van decidir recopilar per a deixar-ne testimoni amb un text rigorós, erudit i un pèl sorneguer. El llibre el va editar l’Ajuntament d’Albelda l’any 2019, però les presentacions públiques es van tindre que anular a causa de la pandèmia de la Covid-19, cosa que en va limitar la seua projecció. Volem aprofitar ací per a recuperar les circumstàncies d’aquella aventura lingüística de la mà dels seus autors, així com per a reivindicar la seua feina i agrair les seues inquietuds per donar a conèixer un bocí d’una cultura que és la nostra.
LLEGIR-NE MÉS
«Veig la llengua catalana molt viva al Matarranya»
// M. D. Gimeno Puyol
Panxo Sánchez, nascut a Oriola (Baix Segura / la Vega Baja) el 1982, és el vocalista i compositor de Zoo, la banda valenciana més carismàtica del moment. Germà del també músic Pablo Sánchez —cantant i compositor de La Raíz i Ciudad Jara—, va participar molt activament a la presentació de Zoo Il·lustrat, un projecte que
LLEGIR-NE MÉS
8 M: Terratrèmol ‘ma non tropo’
// Redacció
PP i PSOE es mantenen en els seus feus i els minoritaris aguanten en alguns pobles. La realitat administrativa de la Franja ens impedeix fer-nos una idea de com són els resultats d’alguns processos electorals. En esto article podrem veure els guanyadors de les nostres comarques i els principals llocs franjolins, tant a escala autonòmica com municipal.
LLEGIR-NE MÉS
10 anys sense Ana Maria Moix
// Estela Rius
L’1 de març de 2014 mos vam aixecar en la trista notícia que, després d’una llarga malaltia, la nit abans (28 de febrer) mos havie dixat l’escriptora Ana Maria Moix Meseguer a l’edat de 66 anys. Massa prompte.
LLEGIR-NE MÉS
«Estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara»
// Rosa Arqué
Ana Moreno Caballud va néixer a Vilanova i la Geltrú i es va criar a Fraga. És Llicenciada en Geologia per la Universitat de Saragossa, Doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona i Científica titular de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) del CSIC. L’any 2003 va aconseguir un contracte per a treballar en el grup de Limnologia i Canvi Global de l’IPE dedicat a l’estudi del senyal climàtic registrat en sediments lacustres de la península Ibèrica i de Sud-Amèrica. En 2006 va obtindre una beca internacional Marie Curie per a estudiar els canvis climàtics abruptes en la Universitat de Minnesota. Després de dos anys als EUA, va obtenir un contracte en la convocatòria «Ramón y Cajal». L’any 2009, va posar en marxa una línia d’investigació basada en reconstruccions paleoclimàtiques i el maig de 2014 es va estabilitzar com a Científica Titular en el grup de «Paleoambients Quaternaris» de l’IPE-CSIC on actualment desenvolupa la seva investigació. També li agrada molt la difusió i la pedagogia. Sempre procura col·laborar amb centres educatius per ajudar a fomentar el pensament científic.
LLEGIR-NE MÉS
Sobre els orígens del Monestir de Benifassà
// Joaquim Montclús
La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià, molt a prop de la comarca dels Ports i també del Matarranya, que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat, malgrat que sempre ha estat més unida, potser per l’orografia, a la comarca dels Ports i també a les
LLEGIR-NE MÉS
«No s’entendria en 2023 un Aragó que no pogués autogovernar-se»
// Màrio Sasot
José Ignacio López Susín (Saragossa,1956) és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En 1998 participà com a jurista en l’ elaboració del primer avantprojecte de Llei de Llengües d’ Aragó. Fou membre de l’extint Consell Superior de las Llengües d’Aragó, i des de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El passat 10 de desembre, va rebre, durant la Gala de l’IEBC a Fraga, el premi Franja, Llengua i Territori 2022 «per la seua persistent labor en favor de la visibilitat i dignificació de la llengua catalana a l’Aragó i de les llengües pròpies d’Aragó en general».
LLEGIR-NE MÉS