8 M: Terratrèmol ‘ma non tropo’

PP i PSOE es mantenen en els seus feus i els minoritaris aguanten en alguns pobles

// Marcel Pena Zanuy

La realitat administrativa de la Franja ens impedeix fer-nos una idea de com són els resultats d’alguns processos electorals. En esto article podrem veure els guanyadors de les nostres comarques i els principals llocs franjolins, tant a escala autonòmica com municipal.

Tots els llocs i ciutats de l’Estat espanyol van celebrar eleccions municipals el passat 28 de maig, a més de comicis autonòmics en alguns territoris, com a Aragó. La manca d’una realitat administrativa pròpia a la Franja, sumat a unes divisions comarcals que no corresponen a la realitat lingüística, ens impedeixen constatar com afecten els processos electorals a la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Per esta raó, hem decidit analitzar els resultats de les passades eleccions per podre tindre’n una òptica franjolina. A continuació, veurem quins han estat els vencedors a cada comarca, a escala autonòmica, així com a les seues capitals en l’àmbit local. A la realitat particular que presenta cada comarca cal afegir-hi algunes sorpreses locals, si bé els resultats del conjunt de la Franja no difereixen massa dels aragonesos.

Corts d’Aragó

Pel que fa a les eleccions autonòmiques, el 28M ha deixat a la Franja uns resultats similars als de la resta de la CA d’Aragó, tot i que amb un parell de dades a destacar si anem pam per pam i comarca per comarca. Per exemple, tant a la Ribagorça com a la Llitera, de tradició socialista, el PSOE ha estat la força més votada en 946 i 1.723 vots respectivament, seguit de PP (909 i 1.382) i Vox (213 i 409). En estos dos casos trobem la primera gran diferència respecte als resultats autonòmics, en els quals el PP es va imposar amb claredat al partit liderat per Lambán.

També cal destacar la bona posició del PAR a les dues comarques més al nord, en contraposició als pobres resultats aragonesos que l’han deixat amb només un escó a Saragossa. De fet, els regionalistes van aconseguir vèncer a les autonòmiques a Monesma i Queixigar, a la Ribagorça, i a Albelda i Baells, a la Llitera. Sens dubte, hi va tindre influència que a les tres poblacions hi hagués llistes locals, que se van imposar als dos llocs lliterans i va empatar a 23 vots amb el PSOE a Monesma i Queixigar.

Els resultats de la resta de partits són tapats pels del PP i PSOE. A les dues comarques Vox ha estat el tercer partir més votat, amb 213 suports a la Ribagorça i 409 a la Llitera, tot i que hi ha hagut alguns ‘sorpassos’ locals, com el de la CHA a Benavarri (tercers amb 50 vots) i Camporrells (segon, amb 23), el del PAR a Benasc (tercer, amb 122) o Aragón Existe a Açanui (tercers, amb 12), llocs on estos partits han superat a la formació ultra.

Al Baix Cinca, el PP (a Fraga, Torrent de Cinca i Vilella de Cinca) i el PSOE (a Mequinensa i Saidí) s’han repartit l’honor de ser la força més votada a cada municipi. Vox ha estat tercera força a Fraga, Mequinensa i Saidí, però hi ha hagut un parell de sorpreses. A Vilella, la candidatura de Ciudadanos-Tú Aragón ha estat la segona amb més suport, una anomalia per un partit que no ha aconseguit entrar a les Corts. A Torrent, en canvi, Entre Todos Bajo / Baix Cinca (ETBC) va obtenir 109 vots, per arribar a ser la tercera més votada.

Esta candidatura, centrada a fer feina a la comarca del Baix Cinca i que només se presentava per la província d’Osca, també ha assolit els 320 vots a Fraga i 17 a Vilella. En canvi, no ha obtingut cap vot a Saidí, per falta de suports, ni a Mequinensa, on no se podia votar ETBC per pertànyer a la província de Saragossa.

Finalment, per la falta de suport a la resta de la província, ETBC ha quedat fora de les Corts. A escala comarcal, el PP (3.124 vots) se’n va endur la victòria, mentre que PSOE (2.423) i Vox (901) completen el podi.

Menys variació encara hi ha hagut al Baix Matarranya, on el PP només ha cedit la seua hegemonia davant el PSOE a Favara, partit que ha quedat en segon lloc a Faió, Maella i Nonasp. Vox ha estat tercer a tots els municipis d’esta subcomarca, sense que cap dels altres partits amb representació parlamentària se’ls hi hage apropat. Finalment, el PP ha aconseguit 946 vots al Baix Matarranya, pels 847 del PSOE i els 224 de Vox.

La gran sorpresa, però, potser és la del Matarranya històric. El PP ha repetit la victòria assolida al Baix Cinca i al Baix Matarranya, però en esto cas no ha estat seguit del PSOE, sinó de Teruel Existe. La candidatura liderada per Tomás Guitarte se’n va endur 102 vots més que el PSOE en l’àmbit comarcal: 1.166 davant 1.064. A més, va ser la força més votada a Valljunquera, la Codonyera i la Torre del Comte; la segona a Beseit, Massalió, la Freixneda, Aiguaviva, la Vall del Tormo, la Portellada i Ràfels; i la tercera a Vall-de-roures, Calaceit, Queretes, Pena-roja o la Torre de Vilella, entre d’altres.

Com a curiositat, només al Matarranya Aragón Existe va obtenir 1.166 vots dels 32.717 totals, més d’un 3,5% de representativitat. La xifra per si sola diu poc, a no ser que la posem en context: la població del Matarranya històric només representa el 0,73% del total d’Aragó, a raó dels seus 9.856 habitants. Segons l’Institut Aragonès d’Estadística, a 1 d’abril de 2023 residien a la comunitat autònoma 1.351.492 persones.

Tampoc són menyspreables alguns resultats del PAR, quarta força comarcal, per damunt de Vox. Els regionalistes van esquivar els mals resultats del conjunt de la CA d’Aragó a llocs com Pena-roja, Lledó, Ràfels i la Ginebrosa, on van ser el partit més votat; la Codonyera, Fondespatla, la Canyada de Beric i Fórnols, en segona posició; o la Vall del Tormo i la Sorollera, tercers.

Així, si ajuntem els resultats de les quatre comarques franjolines, trobem que el PP ha estat el partit més votat amb 8.043 suports, seguit del PSOE (7.003) i Vox (2.172). Unes tres primeres posicions calcades al repartiment que trobarem durant els pròxims quatre anys al Palau de l’Aljaferia. En canvi, els bons resultats que ja hem esmentat d’Aragón Existe al Matarranya li permeten ser la quarta força més votada a la Franja (1.665), per davant del PAR (1.076), Podemos (794) i la CHA (761), per esto ordre.

Finalment, tot i presentar-se només per la província d’Osca, ETBC (456) ha superat en 173 els suports rebuts per IUA (283), una candidatura que ha aconseguit entrar a la cambra autonòmica. De fet, només a Fraga (320) ETBC ja ha pogut superar els resultats d’IUA a tota la Franja.

Eleccions municipals

Com és habitual, quan una jornada electoral aglutina votacions per a diferents institucions els resultats no solen ser massa distants. D’esta manera trobem que el PP s’ha imposat a tres de les quatre capitals de comarca, pràcticament calcant els resultats de les eleccions autonòmiques.

A Fraga, el PP mantindrà l’alcaldia de la capital del Baix Cinca com a mínim quatre anys més, gràcies als 10 regidors que li permetran governar amb majoria absoluta, sense dependre de cap altre partit. Tot i baixar en nombre absolut de vots, el PSOE repeteix amb quatre seients, mentre que la candidatura local d’ETBC manté els dos que tenia sota la marca de Compromís per Fraga (CxF). Vox ocupa l’últim lloc amb un escó, mentre que Podemos i Ciudadanos queden fora del Consistori després de formar-ne part durant els darrers quatre anys.

Més volada té encara la victòria popular a Tamarit de Llitera, també per majoria absoluta. Per primera vegada des del final del franquisme, el PP ocuparà l’alcaldia tamaritana, que des de 1979 i fins ara s’havien repartit el PSOE i el PAR. D’esta manera, s’ha posat punt final a vint anys de governs socialistes. Francisco Mateo, alcalde durant les últimes quatre legislatures, no optava a la reelecció i el PSOE ha passat de sis a quatre regidors. Vox, que a la Llitera només se presentava a Tamarit i Camporrells, ha aconseguit entrar per primera vegada a un ajuntament lliterà.

Benavarri va ser l’única capital franjolina on el PSOE ha obtingut l’alcaldia, però amb un regidor menys dels sis que tenia la passada legislatura. Tot i que el PP va conservar el nombre de suports i d’escons, amb tres, la irrupció de la CHA, que no s’hi va presentar fa quatre anys, amb un 9,74% dels vots li ha permès entrar al Consistori ribagorçà. De totes maneres, els aragonesistes no seran necessaris a l’hora que el PSOE pugue formar equip de govern, de manera que Benavarri queda com un dels llocs franjolins més importants que estaran en mans socialistes els pròxims quatre anys.

Pel que fa a Vall-de-roures, el PP va refermar el seu domini al Matarranya. De la mateixa manera que el PSOE a Benavarri, els populars continuaran manant amb majoria absoluta a la capital matarranyenca malgrat perdre un regidor, passant de vuit a set. Qui també van acabar prou contents la jornada electoral van ser els membres de la candidatura local de la CHA, i més concretament dels dos regidors que van aconseguir gràcies als 186 vots rebuts. Una xifra bastant interessant si tenim en compte que a les autonòmiques, la CHA només va podre recollir 61 vots a Vall-de-roures. Esta pujada de la CHA va ser a costa d’un PSOE que en va perdre un, d’escó, i que va ser la candidatura menys votada de les quatre presentades al lloc, per darrere en nombre de paperetes d’un PAR que, això sí, també es va quedar amb un únic regidor.

Fora de les capitals, cal destacar casos de llocs importants com el de Benasc, on PSOE i PP han empatat a quatre regidors, i per això la decisió de qui s’endurà l’alcaldia està en mans dels tres representants del PAR local. Més clara ha estat la victòria del PSOE al Torricó, amb sis regidors davant els tres del PP, i a Mequinensa, amb vuit dels 11 escons. La localitat minera també destaca per ser un dels pocs llocs on Ciudadanos-Tú Aragón ha aconseguit representació, amb dos regidors, superant el PP, que s’ha quedat amb un de sol. Fora del binomi PSOE-PP ha quedat Calaceit, on la candidatura de Teruel Existe s’ha imposat a estos dos partits, amb uns resultats molt ajustats: 204 vots per a Teruel Existe, 193 per al PSOE i 189 per al PP. Una diferència suficient per a guanyar les eleccions amb tres regidors. Això sí, caldrà el suport d’un dels altres dos si volen fer-se en l’alcaldia.

Les eleccions municipals també ens han deixat una mala notícia: els veïns de Mont-roig no han pogut votar qui serà el seu alcalde, perquè no es va presentar cap candidatura. Ara cal esperar a veure si en un termini de tres a sis mesos s’hi poden tornar a convocar eleccions locals, esta vegada sí, amb alguna candidatura que podria ser de consens. En cas contrari, una gestora es farà càrrec del lloc. Una situació que ens hauria de fer valorar la gran fenya, moltes vegades de forma desinteressada, que fan els alcaldes i regidors dels nostres llocs, siguen del color que siguen, per mantindre’ls vius.

---

Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023