«Estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara»

Ana Moreno Caballud, doctora en geologia i especialista en paleoclimatologia

// Rosa Arqué

Ana Moreno Caballud va néixer a Vilanova i la Geltrú i es va criar a Fraga. És Llicenciada en Geologia per la Universitat de Saragossa, Doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona i Científica titular de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) del CSIC. L’any 2003 va aconseguir un contracte per a treballar en el grup de Limnologia i Canvi Global de l’IPE dedicat a l’estudi del senyal climàtic registrat en sediments lacustres de la península Ibèrica i de Sud-Amèrica. En 2006 va obtindre una beca internacional Marie Curie per a estudiar els canvis climàtics abruptes en la Universitat de Minnesota. Després de dos anys als EUA, va obtenir un contracte en la convocatòria «Ramón y Cajal». L’any 2009, va posar en marxa una línia d’investigació basada en reconstruccions paleoclimàtiques i el maig de 2014 es va estabilitzar com a Científica Titular en el grup de «Paleoambients Quaternaris» de l’IPE-CSIC on actualment desenvolupa la seva investigació. També li agrada molt la difusió i la pedagogia. Sempre procura col·laborar amb centres educatius per ajudar a fomentar el pensament científic.

Què és la Paleoclimatologia?

És una disciplina científica que se centra en l’estudi dels canvis climàtics del passat. Les recerques en Paleoclimatologia es desenvolupen a diferents escales, ja que podem tractar de reconstruir les variacions del clima per a diversos milions d’anys o centrar-nos en períodes recents com els últims dos mil anys, on aquest registre es podrà comparar amb l’actual canvi climàtic.

Com eren els climes del passat?

Aquesta és una pregunta massa complexa per a contestar aquí ràpidament… però ens ha de quedar una idea clara i és que el clima ha variat des que el nostre planeta existeix, és a dir, tenim ni més ni menys que 4.600 milions d’anys de canvis climàtics. I per descomptat en aquest temps hi ha hagut «de tot», hem passat per períodes de temps on no hi havia gel en els pols i altres llargs períodes, com l’actual, on tenim casquets polars. Això sens dubte són canvis climàtics importants que, en part, han acompanyat a l’evolució biològica fins a arribar al que coneixem avui dia. I és a més interessant veure quins mecanismes han causat aquests canvis climàtics. Aquí hem de pensar que tant mecanismes externs, com per exemple l’impacte d’un meteorit, com a interns han modulat el canvi climàtic. Així, la distribució dels continents, la configuració orbital o les erupcions volcàniques han estat clau a conformar el nostre clima. Avui dia, a aquests processos «naturals» hem de sumar l’augment de gasos d’efecte d’hivernacle per a poder explicar el ràpid augment de temperatures que estem experimentant.

De quina manera obtens la informació per a reconstruir el clima del passat?

La nostra recerca no comença descarregant dades de les temperatures de diverses estacions meteorològiques sinó que comença produint aquestes dades. Per a obtenir informació del clima del passat ens hem de basar en indicadors indirectes dels paràmetres climàtics principals, com a temperatura o quantitat de precipitació. Aquests indicadors indirectes els aconseguim en arxius geològics, com són els sondejos de gel, els sediments de llacs, les estalagmites de les coves o fins i tot les glaceres. El que necessitem és que aquests indicadors estiguin «ordenats», és a dir, siguem capaços de dir què és més antic i què és més modern i, mitjançant diferents tècniques de datació, arribar a donar dates tan precises com sigui possible de quan han ocorregut els canvis.

Què aporta la Paleoclimatologia per al pronòstic del clima futur?

La Paleoclimatologia és fonamental per a donar context temporal al canvi climàtic actual i també per a proporcionar nou coneixement que ajudi a millorar els models predictius del clima futur. Les nostres dades reflecteixen clarament l’excepcionalitat d’aquest canvi climàtic. D’una banda, aquesta excepcionalitat es manifesta quant a les concentracions de diòxid de carboni que té l’atmosfera, que són les més altes de l’últim milió d’anys a conseqüència de sumar a la variabilitat natural l’aportació per la crema de combustibles fòssils que estem fent des que va començar la industrialització. D’altra banda, les temperatures a escala global estan augmentant d’una manera molt més ràpida que canvis climàtics anteriors i això té conseqüències molt importants en la nostra vida. No sols és que faci més calor, sinó que hi ha més esdeveniments extrems i alteracions en el cicle hidrològic, que ens porten a impactes en la disponibilitat hídrica, en l’agricultura, etc. En definitiva, estem en una emergència climàtica i ens toca plantar-li cara de veritat.

I ara, en quins projectes estàs treballant?

Un dels projectes en els quals estic treballant se centra en els dipòsits de gel que trobem en algunes coves del Pirineu. Aquests dipòsits són arxius d’informació de climes del passat i estem assistint a la seva desaparició any rere any. És una investigació urgent perquè se’ns fon el «llibre de dades»… I això és trist, però alhora és una oportunitat i cal aprofitar-la. Treballem sobretot en coves del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido on aquests depòsits són relativament abundants i ens estem encarregant de registrar el canvi de temperatura, mesurar la pèrdua de gel però també de datar i extraure tota la informació paleoclimàtica possible a contrarellotge.

Actualment, pertanys al grup/associació/moviment Rebel·lió Científica. Per què?

Em preocupa molt la situació d’emergència climàtica que estem vivint. Hem superat gairebé tots els límits planetaris que garanteixen la nostra supervivència i en aquest context, malgrat els avisos des de la ciència, no es fa res (o almenys no prou) en l’àmbit polític. Deia Albert Einsein que «els que tenen el privilegi de saber, tenen l’obligació d’actuar» i jo crec que Rebel·lió Científica és un moviment de científics que busca complir d’alguna manera amb aquesta responsabilitat. Per a mi, RC és un grup que em permet altres maneres de fer arribar a la societat que estem davant una emergència, que hem d’actuar urgentment i que depèn de tots nosaltres que es produeixi un canvi.

Si tinguessis l’oportunitat de parlar amb ells, què els diries als polítics dels quals depèn la legislació que podria frenar el canvi climàtic?

Moltes coses, però el primer que els diria és que contin la veritat. Des de la ciència fa dècades que avisem d’aquesta situació i jo crec que s’ajornen les decisions de caràcter polític que cal prendre. O es prenen a mitges. El tema de la gestió de l’energia és una d’aquestes decisions preses a mitges perquè, encara que reconec que s’està apostant per un augment de les energies renovables, no es presenta cap mesura dirigida a la reducció del consum energètic, que és igual o més important. I la implantació de plantes fotovoltaiques o de nous generadors eòlics, que sí que realment ha crescut, es fa d’esquena a les demandes de la població rural i de la conservació de la biodiversitat que és el nostre “matalàs” enfront del canvi climàtic. Cal fer aquesta transició energètica tan necessària, però d’una manera planificada, d’una manera justa, sense deixar a ningú enrere, i sense que l’objectiu sigui el benefici de les grans empreses. És hora d’actuar de debò, amb mesures que no agradaran a tothom. Només així tindrà sentit i serà creïble la intenció política de canviar les coses i frenar aquest canvi climàtic.

---

Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023