Editorial

Dels pactes de govern entre el PP, VOX i PAR s’ha derivat la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i de les minses partides per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la Càtedra Fernández de Heredia i a les associacions culturals. Ho destacava l’editorial anterior “Temps de regressió”.

Editorial

Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe. 

Editorial

Des que en la primera legislatura del Govern d’Aragó 1983-1987 del socialista Santiago Marraco com a president i el favarol José Ramón Bada com a conseller de Cultura i Educació es va introduir el català a l’escola, aconseguir la normalització lingüística en el nostre territori —com estableix com a objectiu la Declaració de Mequinensa de 1984— la nostra llengua pròpia mai ha tingut el camí gens de fàcil. Molta gent s’ha encarregat de posar pals a la roda per no assumir la realitat trilingüe a l’Aragó. 

Editorial

De ben segur que els lectors ja sabeu que en els darrers comicis autonòmics a l’Aragó el Partit Popular ha emergit com a guanyador, però si no hi ha cap sorpresa haurà de comptar amb el suport de Vox per formar govern. I és que el partit ultradretà ha esdevingut clau gràcies al seu gran creixement (ha obtingut el 12% de vots i 7 diputats, tercera força), resultats que, si més no, sobten una mica si tenim en compte que un dels projectes estrella que vol impulsar aquesta formació és ni més ni menys que el transvasament de l’Ebre. Però siga com siga, a l’hora de tancar la revista, Vox ja ha assolit la presidència del parlament

// Editorial

Si alguna cosa uneix a tota la gent de la Franja és la llengua catalana, amb les seues respectives variants, naturalment. Un parlant de la Ribagorça pot portar una conversa normal amb una persona del Matarranya, una persona de Calaceit entén a una persona de Mequinensa o d’Aneto, i així podríem anomenar a tots els pobles catalanoparlants d’Aragó.

// Editorial

Sens dubte, l’escriptor en castellà que més extensos textos ha dedicat a descriure la comarca del Matarranya és Francisco Javier Aguirre (Logronyo,1945). Aguirre conegué la comarca fa més de quatre dècades per raons professionals. Fascinat per la zona, l’ha recorregut incansablement i n’hi ha dedicat set llibres. Així, en 1991 publicà a Saragossa el recull de relats Los duendes del Matarraña, primer capítol de la trilogia narrativa centrada en les terres del Matarranya. El 2004 F. J. Aguirre publica també a la capital d’Aragó un segon recull de relats, Noches del Matarraña; i el 2009, a Lleida la novel·la La dama del Matarraña, últim capítol de la trilogia. A aquesta trilogia cal afegir quatre títols més relacionats, d’alguna manera, amb el Matarranya: Del Matarraña a New York (2011), Cupido al Matarraña (2014),

// Editorial

La facultat del llenguatge articulat, que marca la principal diferència entre els éssers humans i la resta d’espècies, l’adquirim en família. És lo nostre primer i principal àmbit d’aprenentatge i sociabilització a base d’escoltar els nostres pares, que exercissen de professors perquè ens fan repetir paraules i ens les corregeixen.