El passat 8 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb diversos actes reivindicatius a totes les viles de la Franja. És una celebració mundial establerta per Nacions Unides el 1975 i que té com a objectiu reconèixer els èxits socials, econòmics, culturals i polítics de les dones i reivindicar les desigualtats de gènere que encara són presents arreu del món.
A Temps de Franja volem posar en valor l’activisme cultural femení dins del nostre territori. Col·lectiu que cada vegada està més present des del final de la dècada dels 70 del segle passat, quan vam començar a reivindicar la nostra llengua i cultura com a part essencial de la nostra pròpia identitat. Després de quaranta anys de dictadura franquista.
Un dels primers moviments destacats per assumir este repte és la participació del Govern d’Aragó en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, a través de la constitució de la Comissió Territorial d’Aragó presidida pel conseller de Cultura i Esports del Govern d’Aragó José Bada. En la comissió hi van participar Teresa Jassà i Teresa Claramunt.
En la constitució de les associacions per la defensa de la llengua, el 1989 va crear-se l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —anteriorment, el 1985, Institut d’Estudis Fragatins—. El 2011, la junta de l’entitat estava formada per Susanna Barquín, presidenta, Carme Messeguer, vicepresidenta, i com a vocal Maria López. El mateix any es constituirà l’Associació Cultural del Matarranya amb Trini Albesa i Mercè Pallarés com a signants de la primera acta de fundació. Més tard passaran per la Junta Mercè Gimeno, Carme Alcover, Cèlia Antolin, Teresa Maria Ballester, Pepa Nogués, Anna Solé… Des que Calaceit fou seu de l’entitat Cèlia Badet ha segut la nostra secretària i encara ho és. Ara mateix la presidenta i la vicepresidenta són dones: Anabel Soriano i M. Dolores Gimeno.
La participació en la premsa aragonesa, essencial per fer més visible la nostra activitat com a entitat, cada vegada compta amb més col·laboradores. A Temps de Franja, que enguany compleix 25 anys, al Consell de redacció hi ha M. Dolores Gimeno que escriu des del Matarranya, Rosa Arqué del Baix Cinca i Glòria Francino de la Ribagorça. Josefina Motis ens informa de la Llitera i col·labora amb una columna fixa ‘Entre dos aigües’ Marina d’Algars / Merxe Llop. Respecte a les altres columnistes en català en diaris aragonesos tenim a Estela Rius que col·labora a la columna ‘Viles i gents’ a La Comarca editada a Alcanyís i també ho havia fet Mar Puchol. Els ‘vilers’ portem 30 anys ininterromputs en les seues pàgines. Judith Bielsa, Raquel Llop i M. Dolores Gimeno col·laboren en la columna ‘Lo Cresol’, i durant un temps ho va fer Marta Momblant, al Diario de Teruel, 19 anys de trajectòria. Participen en la revista Compromiso y cultura, editada a Alcanyís, amb una col·laboració en català, Merxe Llop i M. Dolores Gimeno.
Una altra manera de valorar l’activisme cultural en les nostres comarques és la concessió del premi ‘Franja: Cultura i Territori’ que concedeix anualment Iniciativa Cultural de la Franja, guardó que s’ha atorgat a Carme Alcover el 2015, professora de català i tècnica de llengües; Teresa Maria Ballester el 2016, professora de català i activista cultural; Pepa Nogués el 2020, professora de català i activista cultural, i Sigrid Schmidt el 2022, mestra i fotògrafa.
El projecte ‘Veus en el cerç’ (2022) a càrrec de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, va ser una excel·lent iniciativa en què les protagonistes eren escriptores en català i en aragonès que volia posar en valor el seu esforç i compromís, moltes vegades silenciat, per dignificar i promocionar la llengua pròpia. El projecte constava d’un documental i una gran exposició que va recórrer el territori aragonès. L’acte de presentació va ser a la Universitat de Saragossa. Es va reconèixer l’obra literària en català de Teresa Jassà, Aurelia Lombarte, Maria Pilar Febas, Carmeta Pallarés, Maria Josefa Zapater, Carme Alcover, Mercè Ibarz, Glòria Francino, Merxe Llop, Cari Ariño, Sílvia Ferragut, Susanna Barquín, Susana Tello, Pilar Arbiol, Marta Momblant i Mar Puchol.
De ben segur que en la nostra breu ressenya hi trobeu a faltar molts altres noms que mereixen ser-hi, dones que per les seues qualitats haurien de ser definides com a activistes culturals. Com per exemple aquelles que transmeteu la llengua pròpia als vostres fills, l’herència més preuada del nostre patrimoni immaterial.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril 2025