Vindran temps encara més incerts?
Editorial
De ben segur que els lectors ja sabeu que en els darrers comicis autonòmics a l’Aragó el Partit Popular ha emergit com a guanyador, però si no hi ha cap sorpresa haurà de comptar amb el suport de Vox per formar govern. I és que el partit ultradretà ha esdevingut clau gràcies al seu gran creixement (ha obtingut el 12% de vots i 7 diputats, tercera força), resultats que, si més no, sobten una mica si tenim en compte que un dels projectes estrella que vol impulsar aquesta formació és ni més ni menys que el transvasament de l’Ebre. Però siga com siga, a l’hora de tancar la revista, Vox ja ha assolit la presidència del parlament
autonòmic gràcies a un acord amb el PP. La ultradretana Marta Fernández s’ha convertit en la nova presidenta del Parlament de l’Aragó amb els 35 vots a favor del PP i Vox. Fernández és coneguda pels seus missatges negacionistes, racistes, contra el feminisme i les persones homosexuals i, de fet, ha hagut d’esborrar el seu perfil a Twitter i Instagram per intentar aturar la polseguera que han generat les seues publicacions. No cal dir que aquest nomenament és un mal presagi dels perfils que ens podem trobar ben aviat encapçalant l’executiu aragonès. De moment tots dos partits afirmen que l’acord entre el PP i Vox «se circumscriu exclusivament» a la composició de la mesa del Parlament, tot i que també han anunciat noves converses amb l’objectiu d’explorar «les possibilitats d’assolir un acord basat en un programa de canvi avalat per l’inapel·lable resultat electoral».
Però a banda del sorprenent projecte del transvasament, el grup parlamentari Vox a Aragó també té altres propostes estrella, com la d’acabar amb el minso reconeixement i impuls que tenen tant el català com l’aragonès. De fet, abans de les eleccions aquest partit ja va demanar que s’eliminés la Direcció General de Política Lingüística, l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català, aquest últim perquè «no compleix la protecció de les llengües i modalitats lingüístiques de la zona oriental i no recull la protecció de les fables i modalitats lingüístiques de l’Alt Aragó». Segons aquesta formació política, a l’Aragó hi ha modalitats lingüístiques que persisteixen en diversos àmbits geogràfics. Pel que fa a les modalitats lingüístiques pròpies de la franja oriental, afirmen que es tracta d’un «chapurriau» (tota una novetat, no s’havia dit mai!) que presenta múltiples varietats dialectals que «contrasten» amb el català.
En definitiva, és probable de Vox al govern aragonès constitueix una amenaça preocupant per a la situació de la llengua catalana a la nostra zona. Tot i que potser intentaran donar una aparença de suport a les varietats locals, a la pràctica aquest discurs no es tradueix en absolutament res. És fonamental que es continuen prenent mesures concretes per protegir i fomentar el patrimoni lingüístic, ja que aquest és un dels pilars fonamentals d’una societat democràtica i inclusiva, i és imprescindible que el govern aragonès actue amb compromís en matèria de diversitat lingüística. Tot plegat ens recorda els malson de Vadillo, el LAPAO i tots els despropòsits que vam patir al llarg de la fosca legislatura del 2011 al 2015. És de vital importància que el govern resultant no acabe amb els escassos avenços que s’han realitzat en matèria lingüística en els últims anys, i que s’eviten noves situacions vergonyants i escandaloses. Instem els líders polítics a actuar amb responsabilitat i a preservar els drets lingüístics i culturals dels ciutadans aragonesos.
Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023
Tags: Editorial