Temps de regressió
Editorial
Les Corts d’Aragó van aprovar el passat desembre els pressupostos de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2024, xifrats en 8.546 milions d’euros (un 3,6% més que l’any anterior). En paraules del president del Govern aragonès, Jorge Azcón (PP) són “els pressupostos més socials de la història”. La seua aprovació va ser possible gràcies als vots de la coalició governant PP-Vox, amb el suport del PAR i, parcialment, de Teruel Existe.
D’acord amb les promeses electorals dels partits governants a la Comunitat, els pressupostos han incorporat una rebaixa fiscal per a les persones residents a l’Aragó, amb una reducció del tram autonòmic de l’IRPF, exempcions en els impostos de Successions i Donacions, així com un augment del mínim exempt pel de Patrimoni (de 400.000 € a 700.000 €), descomptes que beneficiaran sobretot les grans herències. D’esta manera, Aragó s’afegeix a la carrera fiscal a la baixa, tal com havien fet abans a Madrid, Andalusia o Extremadura, cosa que no deixa de ser una forma regressiva de finançar les polítiques públiques.
Cal dir que la disminució en la recaptació d’impostos (estimada en uns 20 milions d’euros) es pretén compensar amb nous ingressos provinents d’un hipotètic nou impost a uns parcs eòlics i fotovoltaics que encara no existeixen. Però que hauran d’existir per tal de quadrar els comptes, cosa que, de retruc, pot esdevenir un nou factor de pressió per a la instal·lació d’estes infraestructures sobre el territori per vies poc dialogants. Els moviments socials que lluiten per una distribució de riscos i beneficis més justa entre els territoris hauran d’estar atents.
Tot plegat entraria dins de l’esperable, però els pressupostos tenen una empremta qualitativament diferent dels anteriors, ja que han incorporat la majoria d’esmenes presentades per Vox, un partit que aconsegueix traslladar la seua agenda ideològica a la pràctica política. Així, les seues esmenes han reduït sensiblement els pressupostos destinats a diversos temes clau des d’un punt de vista sociocultural, com ara la cooperació internacional (que es disminueix a la cinquena part), la violència de gènere (que es transforma en “intrafamiliar”), la memòria democràtica (que es queda a zero, en línia amb l’anunci previ de la derogació de la llei aragonesa sobre el tema) o, com no podia ser d’altra manera, la política lingüística.
En termes de política lingüística, els pressupostos han eliminat la partida de 56.000 euros que apareixia en els esborranys previs destinada a promoure l’aragonès i el català. L’expectativa inicial de respectar el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i de la Càtedra Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa, ha desaparegut del tot. Tot això sense comptar que, des d’un inici es van descartar les aportacions que des de 2016 es feien a les entitats sense ànim de lucre que es dedicaven a promoure el català i l’aragonès (tot i que anaven principalment destinades a estes raderes), uns recursos que rondaven els 30 mil euros anuals a distribuir entre mig centenar d’associacions.
Tot pareix indicar que per aquest 2024 aquells recursos de suport a les llengües pròpies d’Aragó, que ja eren ben minsos, ni hi són ni s’hi esperen. ¿Quines implicacions pot tenir esta dràstica retallada? Per a les associacions de defensa del català, acostumades a l’autogestió, al voluntarisme i l’autofinançament, més aviat poques. Ja hi som acostumats. Per a les associacions de promoció de l’aragonès, moltes de les quals s’havien creat al caliu de l’impuls de les polítiques de la DGPL, l’impacte serà potser més seriós perquè les afectarà en termes operatius.
En qualsevol cas, el principal impacte serà el simbòlic, ja que si alguna cosa necessiten les llengües d’Aragó és un reconeixement institucional i polític clar. La interrupció de la transmissió generacional detectada pels estudis sociolingüístiques té molt a veure amb la llarga i reiterada hostilitat institucional que patim. Més de quatre dècades després de la Constitució Espanyola i de la Declaració de Mequinensa, les institucions polítiques tornen a donar l’esquena a la realitat sociolingüística d’Aragó. És una qüestió de drets civils vulnerats.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Editorial
