Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Parlar, raonar, xarrar… català a Aragó

// Editorial

Si alguna cosa uneix a tota la gent de la Franja és la llengua catalana, amb les seues respectives variants, naturalment. Un parlant de la Ribagorça pot portar una conversa normal amb una persona del Matarranya, una persona de Calaceit entén a una persona de Mequinensa o d’Aneto, i així podríem anomenar a tots els pobles catalanoparlants d’Aragó.

Signatures de la Declaració de Mequinensa / Arxiu

Aquest fet cultural propi de la part oriental d’Aragó, que inclou pobles de les tres províncies, Osca, Saragossa i Terol, va fer prendre consciència als alcaldes de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca, polítics i societat en general, per reivindicar la llengua catalana com a llengua pròpia dels habitants dels seus pobles quan es van reunir i van signar la Declaració de Mequinensa l’any 1984. A partir d’aquell moment es va creure que s’acordaria una Llei de Llengües per dignificar la llengua materna als pobles catalanoparlants d’Aragó.

Com a ciutadans amb drets i deures es va donar un gran pas, ja que es podia aprendre el català, de forma voluntària, a les escoles d’Aragó i, més endavant, als instituts. Poc a poc es van fomentar activitats, premis, publicacions, acords amb centres escolars de Catalunya, propers a les poblacions aragoneses, que encoratjaven una certa normalitat envers l’ensenyament de la llengua catalana a Aragó, fins arribar a l’actualitat en què ja es pot aprendre a la Universitat de Saragossa. Tot això no es va aconseguir de la nit al dia, hi ha hagut el treball de moltes persones de l’Administració del govern de la Diputació General d’Aragó, d’innombrables persones de la societat civil, altruistes, que han dedicat part de la seua vida i de la seua obra a treballar aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalana als pobles d’Aragó. S’han superat moltes dificultats i entrebancs, només cal recordar que l’any 2013 es va haver de reivindicar el nom de la llengua catalana a l’Ajuntament de Mequinensa, amb participació de representants de totes les comarques aragoneses catalanoparlants, perquè li havien posat un nom postís i molla, gens científic.

Sembla que està mal vist dir que raones o parles català a l’Aragó. La nostra llengua permet que puguem entendre a la gent de Catalunya, de les Illes Balears, de València, del Rosselló i la Catalunya Nord, de l’Alguer i d’Aragó. El fet de pertànyer a una comunitat autònoma i compartir la llengua amb la d’una altra comunitat no és estrany. Així li passa a la llengua castellana, per exemple, que es parla a moltes comunitats i països diferents i a cada lloc la llengua té les seues variants lingüístiques i dialectals de tot tipus. En el cas de la llengua catalana a Aragó hi ha també diferents variants locals, segons les poblacions, i en alguns casos amb formes molt antigues, paraules molt semblants a la forma llatina. Ací radica la gràcia i la riquesa de la nostra llengua, en la diversitat i alhora la comprensió i la normativa que ens uneix com a parlants d’un mateix idioma.

Probablement, si els mitjans de comunicació —diaris, ràdio, televisió i digitals— s’obrissin a publicar i raonar en les llengües maternes com l’aragonès i el català a Aragó, la població en general veuria i sentiria aquestes llengües com a germanes de la castellana, que és el que lingüísticament i científicament són, i es percebria com una cosa natural i pròpia de la comunitat. 

No es poden menysprear les llengües ni les seues variants dialectals ni els seus noms científics, s’han de raonar, escriure i respectar. Ho diuen, entre d’altres, la Constitució Espanyola i la Unesco.

Hi tenim tot el dret a dir que raonem o parlem català! 

Fruit de la llengua catalana als nostres pobles és la revista que teniu a les mans: Temps de Franja.


Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: