Diccionari per a poca-soltes
Pupitre
// Ramon Sistac
Confesso que és un mot de poc glamur: prové del francès pupitre, un préstec del llatí pulpitum. La paraula se’m fa lletja, però porta una enorme càrrega afectiva: la memòria de quan anàvem a estudi, de la infantesa en definitiva. Color verd tòxic i fusta asclada, taques de tinta i llapis espuntats, olors de brutícia
LLEGIR-NE MÉS
Os (abans ós)
// Ramon Sistac
Os, ‘plantígrad’, ve del llatí ŬRSUS. Res a veure doncs amb el seu homònim gràfic os, ‘peça de l’esquelet dels vertebrats’, llatí ŎSSUM. Una homonímia provocada per l’actualització ortogràfica de 2017, que va reduir els accents diacrítics a 15 i que, segons alguns crítics amb la reforma, ha tingut com a conseqüència que milers de
LLEGIR-NE MÉS
Escudella
// Ramon Sistac
Forma catalana del llatí SCUTĔLLA ‘tassa’, diminutiu de SCŬTRA ‘safata’. Com l’espanyol escudilla i l’aragonès escodiella és un cas típic de metonímia, tant freqüent amb els noms de plats: paella (d’arròs), olla (barrejada), cassola (de tros), caldereta (de peix), etc.; ja que, en origen, “escudella” designa el recipient però s’acaba aplicant a la sopa que
LLEGIR-NE MÉSCastrar
// Ramon Sistac
Castrar ve del llatí CASTRARE, i existeix en totes les llengües romàniques. Capar ve de capó, mentre que crestar segurament és la barreja entre la metàtesi «crestar» i l’etimologia popular «tallar la cresta», és a dir la virilitat. Si el capó és un gall, el crestó és un boc capat, i de carn ben fina.
LLEGIR-NE MÉS
Torero
// Ramon Sistac
La persona que toreja, és a dir que lluita amb un toro segons unes regles i convencions. Torejador (com a Carmen de Bizet: Toréador, en garde! Toréador! Toréador!), sinònim, no es documenta en català fins al segle XVIII, i torejar i torero a la segona meitat del XIX. La cronologia els delata: tot i que
LLEGIR-NE MÉS
Pintura
// Ramon Sistac
Del llatí pictura en totes les llengües romàniques: pittura, peinture, pictura… La lectura de La dona més pintada de Màrius Serra m’ha fet pensar que, de les arts majors, pintura i escultura són les més difícils de digerir. L’arquitectura és un servei col·lectiu, mentre que la música, que es compartia, ara també s’escolta individualment. Pel
LLEGIR-NE MÉS
Neula
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Qui no ha menjat neules durant les festes de Nadal? (És una pregunta retòrica; ara no cal que la respongueu). «Neula» és, en català, una paraula polisèmica que té bàsicament tres accepcions: ‘galeta’ (tant l’objecte mateix en forma de canut com la pasta de farina, sucre, mantega i clara d’ou que la
LLEGIR-NE MÉS
Engonal
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac D’antuvi, les meues excuses per dedicar esta columna a una paraula tan poc agraciada, almenys considerada des dels criteris estètics més generalitzats. Li falla l’estètica, i potser també una mica l’ètica, perquè, d’engonal, tots en tenim, però no pareix una de les parts del cos que d’entrada associem a la bellesa, ja
LLEGIR-NE MÉS