Diccionari per a poca-soltes
Os (abans ós)
// Ramon Sistac
Os, ‘plantígrad’, ve del llatí ŬRSUS. Res a veure doncs amb el seu homònim gràfic os, ‘peça de l’esquelet dels vertebrats’, llatí ŎSSUM. Una homonímia provocada per l’actualització ortogràfica de 2017, que va reduir els accents diacrítics a 15 i que, segons alguns crítics amb la reforma, ha tingut com a conseqüència que milers de
LLEGIR-NE MÉS
Escudella
// Ramon Sistac
Forma catalana del llatí SCUTĔLLA ‘tassa’, diminutiu de SCŬTRA ‘safata’. Com l’espanyol escudilla i l’aragonès escodiella és un cas típic de metonímia, tant freqüent amb els noms de plats: paella (d’arròs), olla (barrejada), cassola (de tros), caldereta (de peix), etc.; ja que, en origen, “escudella” designa el recipient però s’acaba aplicant a la sopa que
LLEGIR-NE MÉSCastrar
// Ramon Sistac
Castrar ve del llatí CASTRARE, i existeix en totes les llengües romàniques. Capar ve de capó, mentre que crestar segurament és la barreja entre la metàtesi «crestar» i l’etimologia popular «tallar la cresta», és a dir la virilitat. Si el capó és un gall, el crestó és un boc capat, i de carn ben fina.
LLEGIR-NE MÉS
Torero
// Ramon Sistac
La persona que toreja, és a dir que lluita amb un toro segons unes regles i convencions. Torejador (com a Carmen de Bizet: Toréador, en garde! Toréador! Toréador!), sinònim, no es documenta en català fins al segle XVIII, i torejar i torero a la segona meitat del XIX. La cronologia els delata: tot i que
LLEGIR-NE MÉS
Pintura
// Ramon Sistac
Del llatí pictura en totes les llengües romàniques: pittura, peinture, pictura… La lectura de La dona més pintada de Màrius Serra m’ha fet pensar que, de les arts majors, pintura i escultura són les més difícils de digerir. L’arquitectura és un servei col·lectiu, mentre que la música, que es compartia, ara també s’escolta individualment. Pel
LLEGIR-NE MÉS
Neula
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Qui no ha menjat neules durant les festes de Nadal? (És una pregunta retòrica; ara no cal que la respongueu). «Neula» és, en català, una paraula polisèmica que té bàsicament tres accepcions: ‘galeta’ (tant l’objecte mateix en forma de canut com la pasta de farina, sucre, mantega i clara d’ou que la
LLEGIR-NE MÉS
Engonal
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac D’antuvi, les meues excuses per dedicar esta columna a una paraula tan poc agraciada, almenys considerada des dels criteris estètics més generalitzats. Li falla l’estètica, i potser també una mica l’ètica, perquè, d’engonal, tots en tenim, però no pareix una de les parts del cos que d’entrada associem a la bellesa, ja
LLEGIR-NE MÉSSostenible
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Adjectiu. ‘Que pot ésser sostingut’. ‘Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic’. És un derivat postverbal de sostenir, ‘mantenir-se sense caure, sense cedir’. Un concepte que, antigament, recollia el verb tenir (o tindre), ja que la manera general d’expressar la idea de posseir no la recollia tenir sinó haver.
LLEGIR-NE MÉS