Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Joan Esculies, Tarradellas, Josep Fornas…

// Joaquim Montclús i Esteban

Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català. Principalment, ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre d’altres, el premi Gaziel de biografies i memòries i el Carles Rahola d’assaig.

Darrerament ha publicat dues obres importants: Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic, 2022) i Josep Fornas, el solucionador (Pòrtic 2022).

En la primera l’historiador ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles.

L’esperada biografia redefineix la personalitat humana i política de Tarradellas, un president que cadascú ha interpretat a la seva manera.

No s’oblida tampoc de dedicar-li un capítol al famós “cop de timó”. Cal recordar que Josep Tarradellas, acompanyat, entre d’altres, del president valencià José Luis Albiñana i del periodista Manuel Milián Mestre, el 14 de juny de 1979 va pronunciar a Morella, per primera vegada, aquesta frase que va fer parlar molt, abans del 23 f de 1981, i també després.

Joan Esculies, professor d’Història Contemporània a la UOC. / Viquipèdia

Joan Esculies en l’obra Josep Fornas, el solucionador, ha fet un gran treball. El polític i editor Josep Fornas (Barcelona, 19 d’octubre de 1924-4 de gener de 2021) va ser una peça clau de l’antifranquisme i un gran conspirador. Va viatjar al Marroc a la recerca de diners per iniciar una insurrecció i derrocar al dictador Francisco Franco. Col·laborador d’Estat Català i del Partit Comunista, milità, durant uns anys, a Unió Democràtica de Catalunya i després, en els primers anys de la transició, va ser diputat per Esquerra Republicana. Va ser amic dels monjos de Montserrat i de l’abat Escarré i també adversari. Durant molts d’anys va ser l’home de Tarradellas a Catalunya.

L’any 1963 va fundar a Barcelona l’Editorial Pòrtic, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis, un home d’una generació anterior, que va morir en 1966. Es tractava d’una editorial petita, alternativa a Edicions 62, creada un any abans, i amb persones vinculades a l’exili.

L’abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
Amb en Josep Fornas vam ser bons amics. Durant més de deu anys ens veiem sovint, perquè cada any em feia la declaració anual d’hisenda. Recordem també que en les nostres trobades em parlava de com va fitxar a la Pilar Rahola com a directora de l’editorial Pòrtic i també per encapçalar les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Corts de Madrid.

Setia una gran admiració per les nostres terres que les visitava sovint. La seva família era originària de l’Alt Millars i havia passat, en una bona part, la Guerra Civil Espanyola a Casp i Alcanyís.

El seu germà, Jordi Fornas (1927 – 2011), fou un rellevant pintor i artista gràfic. L’any 1953 va decorar amb pintures murals l’absis de l’església de Mont-roig de Tastavins. Per aquest motiu, va passar uns quants mesos per aquestes terres i després les visitava, algunes vegades, acompanyat pel seu germà Josep.

Sobre l’historiador i periodista Joan Esculies he de dir que amb data 15 de febrer de 2022 va ser el primer que em va dedicar un gran article al diari la Vaguardia sobre la biografia de Carles Emili Montañés que en aquells moments acabava de publicar. Des d’aquestes pàgines, una vegada més, moltes gràcies.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: